Avui aquesta frase es veu com una grolleria, però fa només un parell de generacions hauria significat simplement que "els trepitjadors de raïm es cansen". Què ha passat, doncs? En primer lloc, la introducció (relativament recent, però ja consolidada) d'un nou significat per a un mot, 'follar', que ja existia en català: follar nius era malmetre'ls o, com hem vist, follar el raïm (sobretot vers l'Empordà) era trepitjar-lo. I per un altre costat el verb 'cardar' (d'expressions com cardar la llana) ha passat a significar també "copular", com a metàfora comparativa del ritme tant d'una activitat –la laboral– com de l'altra –la sexual.

Hi ha moltes altres paraules (fines o cultes, com 'fornicar', o vulgars i dialectals, com el lleidatà 'catxar') per designar allò que en català antic, i ja en llatí, se'n deia fotre (llatí 'futtere'), i no sembla casualitat que just aquest verb hagi esdevingut el típic mot comodí, que s'empra per a quasi tot: "no fotis", "fot un fred!", "fot el camp", etc. Però compte, que no és el mateix fotre que estar fotut!