OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Troia va existir de veritat?

Els textos d'Homer han conferit una aurèola de llegenda a la ciutat

Isabel Rodà
'L'entrada del cavall de Troia', de Giovanni Domenico Tiepolo
'L'entrada del cavall de Troia', de Giovanni Domenico Tiepolo Wikimedia Commons

La resposta és sí. La ciutat de Troia va començar a sortir a la llum el 1870, amb les excavacions de Schliemann i Dörpfeld, i les de Blegen als anys 30 del segle XX. Al turó d'Hissarlik, a Turquia, es va posar al descobert una ciutat amb nou nivells superposats, amb les seves corresponents subdivisions, que van del 3000 aC a l'època romana. La guerra de Troia té un rerefons històric, si bé els poemes èpics de la Ilíada, l'Odissea i l'Eneida, a més dels relats coneguts com a cicle troià, l'han envoltada d'una aurèola de llegenda.

Homer inclou en la seva obra descripcions que es corresponen amb el que l'arqueologia ha descobert, com els cascs dels guerrers micènics recoberts d'ullals de senglar o la gran potència de les muralles. No hi ha dubte que la ciutat més monumental correspon a la fase coneguda com a Troia VI (1800-1275 aC), però Blegen atribuí la seva fi a un terratrèmol i va considerar la Troia homèrica com la Troia VII (1275-1100 aC), que, tanmateix, no té l'entitat de l'anterior.

Fos com fos, la realitat és que la posició de Troia, controlant l'estret dels Dardanels, era ben estratègica, per això era tan important i rica. La guerra de Troia s'ha de relacionar amb l'expansió micènica des de Grècia vers les costes asiàtiques de la Mediterrània al llarg del segle XIII aC, que és ben coneguda pels abundants materials arqueològics trobats a les excavacions de moltes ciutats d'Anatòlia.

Subscriu-t'hi

Portada del número 258 de SÀPIENS (setembre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​​​​​​​

Comentaris

Portada del número 258 de SÀPIENS (setembre 2023)

Anatomia d'un cop d'estat

Per què va triomfar l'alçament de Miguel Primo de Rivera?

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto