Preguntes i respostes

Va fer bé Jaume I de signar el tractat de Corbeil?

Dos experts debaten sobre l’encert del monarca en la seva renúncia a l’expansió territorial del Casal de Barcelona i la consolidació d’un Estat a banda i banda dels Pirineus

Almudena Blasco Vallés i Ruben Molina
11 de maig de 2018

El tractat de Corbeil va ser signat a la població francesa homònima l’11 de maig de 1258 entre Jaume I i el rei Lluis IX. L’acord, que posava fi al conflicte conegut com ‘la croada contra els càtars’ i que va enfrontar les tropes franceses i catalanoaragoneses, va significar la renúncia del monarca català als territoris de la Fenolleda i el Perapertusès i també als comtats de Tolosa, Sant Gèli, el Carcí, el vescomtat de Narbona, Nimes, el Carcassès, i així fins gairebé una desena de territoris més entre els quals hi havia els seus drets sobre Provença a favor de la muller de Lluís IX. El rei francès, per la seva banda, va renunciar als drets que podia adjudicar-se sobre els comtats catalans com a descendent de Carlemany.

Però va valdre la pena la renúncia definitiva de Jaume I a l’expansió territorial del Casal de Barcelona i la consolidació d’un Estat a banda i banda dels Pirineus?

 

1 SÍ (Almudena Blasco Vallés, professora d’Història Medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona)
'Entrada triomfal del rei Jaume I a València', de Fernando Richart Montesinos
'Entrada triomfal del rei Jaume I a València', de Fernando Richart Montesinos

Les renúncies de Jaume I al tractat de Corbeil estavem condicionades pel malson de Muret, la batalla que havia posat fi a la vida de son pare, Pere I, en mans de les tropes francopontifícies i en nom de l’ortodòxia catòlica. Era el començament de la fi de la presència catalana a Occitània. El botxí de Pere I, Simó de Monfort, va accedir a lliurar el petit Jaume a l’orde del Temple, on fou educat en el pensament que l’expansió dels seus regnes s’havia de fer a costa dels musulmans, mentre que de passada aniria perdent interès pels territoris d’influència càtara.

Així, doncs, Jaume I es va plantejar la campanya de les illes Balears i va concentrar així totes les energies militars i econòmiques del país a continuar l’expansió cap al sud. Tant la conquesta de Mallorca com la de València li van proporcionar un enorme prestigi que neutralitzava de llarg les recriminacions d’abandó dels seus aliats nordpirinencs.

En realitat, ‘El Conqueridor’ no va tenir cap més remei. La continuació de les campanyes contra els musulmans li posaven difícil un virtual enfrontament a la política agressiva de França, un regne que no tenia altres infidels per guerrejar que els càtars occitans, excusa perfecta, sancionada pel papa, perquè, primer Felip August i després Lluís IX, duguessin a terme una expansió territorial imparable. Acceptant Corbeil, Jaume posava fi al somni occità, però tenia les mans lliures per consolidar i culminar la seva campanya a la península Ibèrica i a les Balears. A més, s’assegurava, almenys sobre el paper, que l’ambició francesa no afectés els seus territoris patrimonials.

Amb Corbeil, Jaume I va estalviar als seus súbdits la centralització política i lingüística que van patir els occitans, tot i que el rei de França després va ser el primer a incomplir el tractat, particularment quan s’annexionà el Rosselló tan bon punt se li presentà l’ocasió.

2 NO (Ruben Molina, historiador)
Retrat de Lluís IX, obra d'El Greco
Retrat de Lluís IX, obra d'El Greco

Jutjar si Jaume I va fer bé acceptant les reivindicacions del rei Lluís IX de França és valorar el significat de l’abandonament dels interessos catalanoaragonesos al sud de França; la fi, en definitiva, dels projectes polítics del seu avi i del seu pare, uns projectes que feien de la Corona d’Aragó un puixant estat dinàstic, amb els Pirineus com a eix vertebral.

Alfons I creà un espai polític on els trobadors van desenvolupar una cultura en llengua vulgar que va constituir una elit intel·lectual assentada en uns valors distints i oposats als proposats pels carolingis i els seus pretesos hereus. Els interessos d’uns i altres van topar a les terres del Migdia francès, i el conflicte va portar al fatal desenllaç de la batalla de Muret. A partir de la mort de Pere el Catòlic, el conflicte polític va ceidr davant la seva dimensió religiosa, que culminaria amb l’assetjament i destrucció de Montsegur. El conflicte polític va romandre adormit però latent.

L’error de Jaume I en signar el tractat de Corbeil va ser acceptar l’entramat ideològic implícit en les demandes del rei de França, una doctrina política assentada en un discurs històric que oferia un passat arquetípic, construït pels escriptors de la seva cort. En nom d’aquests dubtosos entramats de legitimació, Jaume I va renunciar als seus drets sobre les possessions a la zona, a canvi d’una renúncia del rei Lluís IX a uns suposats drets sobre els comtats catalans que no tenien cap vigència des del 985, quan Hug Capet declinà la demanda d’ajut militar del comte Ramon Borrell.

A més, la intenció de França de mantenir la nova frontera nascuda d’aquest tractat és ben dubtosa. Quan el papa Martí IV excomunicà Pere el Gran el 1285, el rei de França endegà una segona croada, aquest cop contra els catalans, que va ser la prolongació de l’ocupació del sud de França. Però en aquell cas, el xoc se saldaria amb la mort, enmig d’una desastrosa retirada, del rei Felip III l’Ardit, a Perpinyà.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto