Anatomia d'un cop d'estat

Cop d'estat a Xile, l’11 de setembre de 1973

Actualitat

La fi de Salvador Allende

L’11 de setembre de 1973, a Xile hi va haver un cop d’estat que va posar fi al projecte d’Unitat Popular, encapçalat pel president socialista Salvador Allende. Una de les moltes conseqüències va ser que milers de ciutadans van haver d’abandonar el país. Cinquanta anys després, revivim els fets gràcies a la veu d’alguns d’aquests xilens exiliats, que han explicat la seva experiència a SÀPIENS.

Carolina Espinoza Cartes

Entrevista

Carles Viñas: "Per als clubs de futbol la violència no ha estat mai, ni és ara, una preocupació"

En el darrer Mundial de Futbol a Qatar, el Ministeri de l’Interior britànic va prohibir que mil tres-cents hooligans hi anessin per animar la selecció anglesa. La violència als camps de futbol es remunta als anys vuitanta del segle XX i arriba fins a l’actualitat. Carles Viñas, historiador i professor de la Universitat de Barcelona, analitza el sorgiment del fenomen ultra.

Maria Coll (text) / Jordi Bernabé (fotografia)

Actualitat

Els nous superrics

Les actuals grans fortunes del món es remunten a finals del segle XX, algunes fins i tot a l’anomenada edat daurada dels Estats Units (1870-1891), però totes tenen una cosa en comú: el luxe. Aquesta indústria està en auge i Barcelona, com moltes altres ciutats del món, sedueix els superrics. Homes i dones propietaris de grans capitals que arriben amb jets o amb iots privats i que es gasten fortunes.

Oriol Gracià

Retrat de Miguel Primo de Rivera del 1920

Reportatges

Anatomia d'un cop d'estat

Aquest mes fa exactament cent anys, Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, va protagonitzar un cop d’estat. Disseccionem minuciosament les arrels de l’alçament, el suport tebi –però suficient– del rei Alfons XIII i els suports antagònics que el futur dictador tenia a Catalunya, abans i després del cop.

Xavier Casals

Examen d'una mòmia en un quadre de Paul Philippoteaux

Reportatges

Quan els europeus menjàvem mòmies

La curiositat que despertava l’antic Egipte a Occident i un petit error de traducció van fer que restes humanes momificades es prescrivissin com a medicament durant segles.

Júlia Mas (text) / Maite Mascort (assessorament)

Reportatges

Catalans a la batalla de Narvik

Es calcula que un centenar de catalans van contribuir a la primera derrota de Hitler en la Segona Guerra Mundial. Va tenir lloc el juny del 1940, a Narvik, un port de Noruega transcendental per al comerç de ferro. Però, què hi feien aquells catalans tan lluny de casa?

Agnès Rotger i Dunyó (text) / Ramon Renedo Yanguas i Joan Villarroya (assessorament)

Reportatges

Els misteris dels nurags

Sardenya és la segona illa més gran de la Mediterrània, un petit continent que comprèn una de les cultures prehistòriques més enigmàtiques i desconegudes, amb més de set mil torres anomenades nurags. Parlem de la Sardenya nuràgica, un concepte que defineix la seva cultura prehistòrica amb monuments exclusius d’aquest territori i dels quals encara queden moltes incògnites per resoldre.

Martí Carbonell

Reportatges

Rafael Tristany, l'últim general carlí

El 26 d’abril de 1913, van arribar a Catalunya les despulles del capità general Rafael Tristany per enterrar-les a Ardèvol, al Solsonès. Milers de persones van rebre el fèretre d’un dels darrers líders del carlisme a Catalunya. El moviment va batejar aquella demostració de força com “el pelegrinatge de la lleialtat”.

Jaume Moya i Albert Fibla

Exposició 'Bèsties. Els animals en l'art medieval', al MEV

L'experiència

Aquí hi ha dracs!

El Museu d’Art Medieval de Vic (MEV) presenta Bèsties. Els animals en l’art medieval, una exposició sobre la presència de feres i monstres en edificis, pintures i escultures durant aquella època i el significat ocult d’aquestes espècies.

Genís Casanovas (text) / Jordi Bernabé (fotografies)

Llibres

Victoria Finlay: "A Amèrica, els espanyols van descobrir un preuat vermell que s'obtenia a partir de les cotxinilles"

No ens podem quedar a la superfície de les coses, diu Victoria Finlay, ni tan sols a la dels colors. Per això aquesta periodista i antropòloga britànica va decidir anar més enllà del que veuen els nostres ulls, va viatjar a diferents llocs del planeta i va remenar en arxius i biblioteques per recollir la història dels colors a Color. Historia de la paleta cromática (Capitán Swing).

Caterina Úbeda

El conte històric

Vint-i-cinc anys de pau

Jordi Cabré signa el conte històric del número de setembre. Advocat, periodista i escriptor, el 2018 va guanyar el Premi Sant Jordi amb Digues un desig (Enciclopèdia Catalana). La seva darrera novel·la ha estat Hi ha algú altre (Univers).

Jordi Cabré (text) / Pep Boatella (il·lustració)