Actualitat

Atapuerca posa cara als ancestres dels neandertals

Cranis de fa uns 430.000 anys trobats al jaciment tenen un rostre similar al d'aquests homínids, molt posteriors

Daniel F. Galeote
20 de juny de 2014
El crani número 5 de l'avenc dels Ossos -  José-Manuel Benito
El crani número 5 de l'avenc dels Ossos - José-Manuel Benito
Disset cranis trobats a la Sima de los Huesos, al jaciment d'Atapuerca (Burgos), presenten una fesomia facial similar a la dels neandertals tot i datar de fa uns 430.000 anys, molt abans dels temps en què es creu que va aparèixer aquesta espècie. Les seves característiques, entre elles una dentadura amb grans incisius i molars petits, suggereixen que es tracta d'homínids llunyanament emparentats amb els neandertals.

Són les conclusions a què han arribat els investigadors del jaciment, que han publicat el seu estudi a la revista 'Science'. Tot i això, no es tracta necessàriament d'antecessors directes, fet que segons l'arqueòleg Eudald Carbonell, codirector del jaciment d'Atapuerca, director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i una de les majors autoritats mundials en evolució humana, només es podria determinar "seqüenciant ADN nuclear".

Segons els descobridors, en aquella època diverses poblacions d'aquesta i altres espècies haurien habitat el continent europeu suportant les glaciacions. "Fa uns 400.000 o 500.000 anys, a diferència del que acabaria passant en temps més recents, a Europa hi coexistien grups d'homínids molt fragmentats que es podrien haver especialitzat de maneres diferents a causa del seu aïllament", afirma Carbonell.

Fins ara es creia que els fòssils d'Atapuerca podrien ser de l'avantpassat comú dels neandertals i l'Homo sapiens, una espècie batejada amb el nom d'Homo heidelbergensis i que hauria viscut fa entre mig milió i un milió d'anys. Ara, les característiques dels cranis, set dels quals han estat presentats per primer cop, indiquen que es tracta dels fòssils de protoneandertals més antics que es coneixen i obren nous interrogants en la història de l'evolució.

Un desenvolupament de la boca al cervell
Tot i la seva semblança amb els neandertals, els cranis d'Atapuerca haurien allotjat cervells relativament petits, amb una cara més evolucionada que la resta del crani i amb una mandíbula que els hauria servit de tercera mà per dur a terme diverses tasques, com tractar pells, que aguantarien entre les dents i amb una mà mentre tallaven amb l'altra. Aquesta diferència en el desenvolupament facial i cranial apunta cap a un procés evolutiu per parts i en diferents moments, en lloc de plantejar els neandertals com una espècie fruit de canvis simultanis i uniformes.

La relativament reduïda capacitat cranial dóna noves pistes sobre l'evolució en la mida del cervell al llarg del temps. Si aquests avantpassats ho són només de neandertals, el creixement cerebral posterior d'aquesta espècie i la dels Homo sapiens hauria tingut lloc de manera independent, en lloc d'haver heretat ambdós homínids un gran cervell de l'avantpassat comú. En el cas dels neandertals, la manera de fer servir la boca de l'avantpassat ara descobert podria ser un dels factors funcionals que haurien determinat l'evolució del cervell.

De moment, els investigadors segueixen valorant si les troballes són suficients per considerar el naixement d'una nova espècie, fet que requereix un nombre suficient de proves. "No es pot definir una nova espècie amb una mandíbula, però si seguim investigant partint d'aquests disset cranis sí que podríem recollir suficient informació per determinar que es tracta d'una població diferenciada", conclou Carbonell.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto