Actualitat

Cinc èxodes de refugiats a Europa des de la Segona Guerra Mundial

Europa ha assistit al desplaçament continu de poblacions des de la segona meitat del segle XX. En repassem alguns dels més importants

Sònia Casas
7 de setembre de 2015
El drama dels refugiats a Europa -  Thinkstock
El drama dels refugiats a Europa - Thinkstock
Europa viu l'arribada de desenes de milers de sirians que abandonen el seu país, assolat per una guerra civil des de 2011, quan els vents de canvi impulsats per la Primavera Àrab van ser sufocats de forma violenta pel règim baasista del dictador Baixar al-Assad. Segons l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) de les Nacions Unides, centenars de milers de persones han creuat les fronteres europees, la majoria d'ells fugint dels conflictes de Síria, l'Afganistan i Eritrea.

Però l'aparent falta de preparació per gestionar un moviment massiu de refugiats d'aquestes característiques contrasta amb la història recent del Vell Continent, que malauradament mai no ha deixat d'assistir al desplaçament continu de poblacions. Aquests han estat els més importants:

1. LA REVOLUCIÓ HONGARESA DE 1956
Un dels èxodes més destacables es va produir durant la revolució hongaresa de 1956, un alçament popular per desfer-se del jou de la Unió Soviètica. La brutal repressió de la insurrecció per part de l'URSS, que va envair Hongria amb 150.000 homes i 6.000 tancs, va provocar que 200.000 persones fugissin cap a l'Europa occidental i els Estats Units.

Un tanc soviètic T34-85 a Budapest, el 1956
Un tanc soviètic T34-85 a Budapest, el 1956


2. LA FI DE LA UNIÓ SOVIÈTICA I ELS CONFLICTES DEL CAUCAS

El desmembrament de l'URSS i la fi de la Guerra Freda van fer emergir una gran quantitat de conflictes, alguns dels quals es mantenien en estat latent, especialment a l'istme del Caucas, i que van ser responsables dels principals moviments de refugiats europeus entre el 1981 i l'any 2000.

Així, al Caucas sud, la independència de Geòrgia va desplaçar 50.000 georgians russòfons que fins aleshores vivien a Ossètia del Sud. Es van traslladar a Ossètia del Nord, que pertanyia a la nova Federació Russa, entre els anys 1989 i 1992. També el 1989 van començar els fluxos de refugiats d'Armènia a l'Azerbaidjan (300.000) i també a la inversa, de l'Azerbaidjan a Armènia (500.000), arran del conflicte entre aquests dos països per la regió de Nagorno-Karabakh, en la qual de sempre hi han viscut totes dues ètnies.

D'altra banda, al Caucas nord, el conflicte entre Rússia i Txetxènia entre 1991 i 1994 va desplaçar 250.000 txetxens cap al Daguestan i encara 200.000 més cap a Ingúixia el 1999.

Desplaçats interns d'Azerbaidjan durant el conflicte de Nagorno Karabakh, el 1993
Desplaçats interns de l'Azerbaidjan durant el conflicte de Nagorno-Karabakh, el 1993


3. LA GUERRA DELS BALCANS (1991-1999)

El desmembrament de Iugoslàvia va provocar una nova crisi humanitària al cor d'Europa. El 1991, la guerra de Cròacia va forçar 200.000 croats (1991) a fugir vers els països de l'Europa occidental, mentre que la guerra a Bòsnia (1992-1995) va generar l'esfereïdora xifra d'1.200.000 refugiats bosnians. Més tard, el conflicte de Kosovo també va generar el moviment de 1.150.000 kosovars, 800.000 dels quals van anar a Albània i Montenegro i la resta a l'Europa occidental. Segons Eurostat, a juny de 2015 els kosovars continuen sent els principals demandants d'asil a Europa, per davant de sirians i afganesos. Van formalitzar més de 50.000 peticions.

Refugiats arriben a Travnik, a la Bòsnia central, durant les guerres Iugoslaves, el 1993
Refugiats arriben a Travnik, a la Bòsnia central, durant les guerres iugoslaves, el 1993


Entrat el segle XXI, el desastre dels Balcans encara va fer que 278.000 bosnians fessin les maletes i fugissin cap els Estats Units i Sèrbia, principalment, i 215.000 croats més cap Alemanya en la seva majoria. El país germànic també ha estat el principal receptor dels 176.000 turcs que han fugit del seu país, bona part d'ells d'origen kurd.

4. AFGANISTAN
Dels 185.000 nous sol·licitants d'asil a Europa en els primers tres mesos de 2015, 13.000 provenen de l'Afganistan. Des que la coalició internacional liderada pels Estats Units i la Gran Bretanya va declarar la guerra als talibans, es calcula que més de mig milió de persones han abandonat el país, de les quals aproximadament 50.000 es dirigeixen cap Europa cada any en busca d'asil.

Refugiats afganesos sota un pont a París
Refugiats afganesos dormint sota un pont a França


5. ERITREA I ELS GRANS ÈXODES AFRICANS
Més de 40.000 eritreus han demanat asil polític a algun país de la Unió Europea en els darrers anys, especialment al nord i centre del continent. L'antiga colònia italiana (1890-1941) va assolir la independència d'Etiòpia tot just el 1993, i des de llavors ha estat governada amb mà de ferro per Isayas Afewerki. Una guerra civil amb Etiòpia (1998-2000) i una brutal repressió a les llibertats ha portat molts eritreus a provar sort per les perilloses vies migratòries del Mediterrani a través de països com Líbia, Egipte, Turquia i Síria. El número 158 de SÀPIENS analitza les causes més profundes d'aquest drama humanitari.

Katuma Adi , de 7 anys, a la cua per rebre tractament mèdic al camp de refugiats de Jaman, al Sudan del Sud, el 2012
Katuma Adi , de 7 anys, a la cua per rebre tractament mèdic al camp de refugiats de Jaman, al Sudan del Sud


La inestabilitat a Àfrica després dels processos d'independència de mitjan segle XX segueix generant un gran flux de migrants cap a terres europees. Somàlia, un país que va passar 20 anys sense govern fins que el 2012 s'hi va instal·lar una nova Administració amb el suport internacional, i el Sudan del Sud (el país més jove del continent), són alguns dels grans "productors" de refugiats del segle XXI. La gran majoria es distribueix en els països veïns, però molts d'altres s'arrisquen a creuar les fronteres europees. Per altra banda, la lluita dels governs de Nigèria, el Txad i el Camerun contra les milícies islamistes radicals de Boko Haram afegeix més pressió al Mediterrani. Es calcula que més de 10.000 nigerians han provat aquesta via des de 2013.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto