Actualitat

El parlamentarisme català és el més antic del món?

Amb motiu de la constitució del Parlament, SÀPIENS planteja un debat sobre l'assemblearisme català

16 de desembre de 2010
La façana del Parlament de Catalunya -  Shutterstock
La façana del Parlament de Catalunya - Shutterstock
El vestíbul del Parlament
La façana del Parlament de Catalunya - Shutterstock
El saló de sessions del Parlament de Catalunya
La façana del Parlament de Catalunya - Shutterstock
El saló gris dels passos perduts del Parlament
La façana del Parlament de Catalunya - Shutterstock
Les primeres assemblees de pau i treva de Déu (una cort de notables procedents del braç eclesiàstic i de la noblesa civil creada pels comtes de Barcelona a fi d'aturar les seves disputes violentes amb els senyors feudals) es van celebrar el 1027 a Toluges (el Rosselló) i el 1064 a Vic. Segons alguns estudiosos, aquest fet pot ser considerat com el precedent de les Corts catalanes i, per tant, convertiria el parlamentarisme català en el més antic del món. Però altres historiadors assenyalen que el parlamentarisme no es va assentar al nostre país fins al regnat de Pere el Gran (segle xiii) i, en conseqüència, a Europa o fins i tot en altres continents hi hauria hagut altres mostres de parlamantarisme que serien històricament anteriors. Qui té raó?


La consagració del model democràtic parlamentari a la Gran Bretanya, França i als Estats Units al començament del segle xx (quan s'acaba de completar amb el sufragi universal per a tots els majors d'edat) ha generat tota mena de mitificacions històriques que busquen en un passat llunyà un origen com més antic millor per al que, en realitat, és una innovació política en tota regla. Mentre que alguns historiadors nord-americans han arribat a evocar l'existència de cinc tribus d'indis confederades anteriors a la Declaració d'Independència, alguns historiadors britànics han volgut veure en la promulgació per part de Joan sense Terra de la Carta Magna del 1215 el més antic origen del parlamentarisme anglès. Aquest fet històric és molt conegut (s'ha convertit en un autèntic tòpic històric) i Pau Casals va saber-lo aprofitar durant la seva al·locució del 1971 davant de l'Assemblea General de les Nacions Unides per defensar l'existència i la dignitat de Catalunya, recordant que, segons Ferran Soldevila, Catalunya havia tingut "un parlament molt antic, durant les assemblees de pau i treva de Déu del 1064, però, sobretot, l'assemblea general del 1214 presidida pel rei en Jaume el Conqueridor". Els detalls tècnics sobre el funcionament de cadascuna de les assemblees medievals europees no resolen la qüestió. Ni l'elecció dels reis en temps dels gots (assembleària) ni la participació de l'estament burgès o ciutadà no fan que una assemblea sigui més o menys democràtica. El que sí que justifica el protagonisme de Catalunya és l'existència del pactisme com a cultura política catalana, institucionalitzada pel Conqueridor i sistematitzada per Francesc Eiximenis en el Dotzè del Crestià, el primer teòric que fonamenta la legitimitat del poder en el compromís (pacte) entre els principals protagonistes polítics.

Jordi Galves, escriptor i professor d'Història Medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona.

NO
Tot i que l'any 1064, en decretar la proclamació d'una pau i treva de Déu, Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis aconsegueixen aplegar en una assemblea el poder públic i l'eclesiàstic per primera vegada, aquest fet mai no va constituir, fins ben entrat el segle xiii, una realitat política parlamentària, sinó el poder exercit des de la figura comtal, amb el suport d'una determinada quantitat de nobles, i pel poder eclesiàstic. I, tot i que es tingui constància d'alguns representants de les ciutats de la corona d'Aragó en una assemblea de pau i treva, feta a Saragossa durant el govern d'Alfons II, el 1164, o en la del 1196, en què el monarca promulgà algunes lleis o constitucions entre els barons, cavallers i "molt poble" del regne, probablement en una cúria general, en realitat va ser Alfons IX de Lleó qui va aportar el testimoni escrit més antic sobre la intervenció de l'estat popular en la vida pública realitzat el 1188. En aquest document el monarca lleonès, probablement influït per la seva àvia catalana Berenguera, filla de Ramon Berenguer III, durant el transcurs d'una cúria plena, en aprovar i promoure els decrets, deixa evidenciada la intervenció de l'estat ciutadà en una cúria règia. En aquest acte hi participaran l'arquebisbe, els bisbes, els magnats del regne i els "ciutadans escollits per cadascuna de les ciutats". La resta de països d'Europa encara haurà d'esperar alguns anys més. Només Anglaterra, amb la promulgació de la seva Carta Magna l'any 1215, i amb la introducció del seu Common People a la cúria plena, aconseguirà un parlamentum durant el regnat d'Enric II. A Catalunya serà un any abans, el 1214, quan s'establirà l'assemblea general que pren jurament al rei Jaume I, el moment en què els representants de les comunitats locals hi participaran unitàriament.

Almudena Blasco, professora d'Història Medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Aquesta polèmica es va publicar en el número 38 de SÀPIENS (desembre 2005)

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto