Els humans provenim de quatre espècies que es van apariar entre si

L'ADN d'un neandertal ha revelat que aquest grup va cohabitar amb els sapiens moderns, els denisovans i una quarta població que encara no ha estat descoberta

'Homo sapiens'
'Homo sapiens'
24 de desembre del 2013
Autor
Carla Galisteo
Els resultats de l'estudi d'un dit del peu d'una dona neandertal trobada el 2010 a la cova de Denisova, a Sibèria, han revolucionat l'evolució humana dels últims 70.000 anys. La seqüència més completa extreta fins avui de l'ADN de la dona, que va viure fa 50.000 anys, ha revelat una llarga trajectòria de mestissatge entre almenys quatre espècies humanes que vivien a Euràsia durant el Plistocè tardà.

Els quatre tipus dels primers humans que habitaven Europa i Àsia eren l'‘Homo sapiens', els neandertals, l'homínid de Denisova i una quarta població encara per determinar. Les anàlisis d'ADN, realitzades per un equip d'investigadors de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, han conclòs que aquestes espècies no només van habitar els mateixos llocs, sinó que fins i tot van tenir descendència comuna.

Una investigació anterior realitzada a l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig, a Alemanya, ja va provar que l'‘Homo sapiens' i els neandertals van hibridar durant els milers d'anys de coexistència. El nou estudi ha posat de manifest que no només entre ells, sinó que també es van aparellar amb l'espècie arcaica dels denisovans i encara amb una quarta que habitava Europa i que no ha estat descoberta. Aquest darrer suggeriment prové del fet que en l'anàlisi comparativa els genomes de les tres espècies contenen seqüències que no corresponen a cap dels homínids coneguts.

Per arribar a aquestes conclusions, els científics han comparat la seqüència obtinguda del genoma de la dona neandertal amb la d'un altre neandertal procedent de la regió del Caucas, amb la dels denisovans i amb els genomes de 25 humans moderns. Els resultats genètics han revelat un cert encreuament d'aquestes espècies al llarg del temps. El que encara no és possible saber és durant quant temps van arribar a coexistir, ja que la possible franja temporal abasta des de fa 12.000 anys fins a 126.000.

D'aquesta manera, tot i l'extinció de denisovans i neandertals, aquests van deixar part de la seva herència genètica en els humans moderns. La recerca ha estimat que entre l'1,5 i el 2,1% dels genomes dels humans moderns no africans prové dels neandertals, de la mateixa manera que els denisovans han deixat rastre en algunes poblacions d'Oceania i Àsia.

Els resultats de la recerca han estat publicats a la revista científica ‘Nature'.