Els ‘joiers' de la Draga de Banyoles

Els nous treballs al jaciment neolític aporten informació sobre l'organització social dels nostres avantpassats

Parc neolític de la Draga de Banyoles
Parc neolític de la Draga de Banyoles
6 d'agost del 2014
Autor
Oriol Gracià
Collarets, anells, braçalets... durant el neolític ja existien grups que posseïen elements de distinció i notable valor ideològic. Això és el que es desprèn del darrer descobriment fet al jaciment arqueològic de la Draga de Banyoles. "Amb aquest descobriment podem assegurar que les joies eren elements de distinció de la comunitat i que els individus que les portaven tenien un determinat valor social", ha explicat Antoni Palomo, un dels directors dels treballs arqueològics al jaciment. "Però el més important és que per primera vegada a tota la Península es pot contemplar un procés de fabricació de joies de l'època i en molt bon estat de conservació", ha afegit. I és que la troballa també ha inclòs sorpreses, com les eines amb les quals s'elaboraven les joies, especialment pedres de sílex que s'utilitzaven per perforar les peces.

Aquests objectes són poc habituals en el context del neolític peninsular, cosa que situa el jaciment de la Draga com a referent en l'estudi dels primers agricultors del Mediterrani occidental. A més, la troballa és d'una qualitat inusual a Europa. El jaciment neolític de la Draga té uns 7.000 anys d'antiguitat i bona part del seu perímetre està submergit en el llac de Banyoles. Per això és l'únic jaciment prehistòric d'ambient lacustre de la península Ibèrica: els 317 pals de les cabanes que s'hi han trobat i els 8 objectes de fusta, recuperats sota l'aigua, l'equiparen als mítics poblats neolítics de la regió alpina.