La Barcelona tardoromana

Els treballs arqueològics a Sant Just i Pastor redescobreixen els inicis del culte cristià a la ciutat

Basílica gòrica de Sant Just i Pastor
Basílica gòrica de Sant Just i Pastor
18 de gener del 2012
Autor
Juan Carlos Moreno
Els sondejos arqueològics a la basílica gòtica de Sant Just i Pastor, a Barcelona, han posat al descobert unes restes arquitectòniques d'època tardoromana que constaten el que podrien ser els inicis del culte cristià a la ciutat. A més, al deambulatori s'ha trobat també una ossera amb restes dels caiguts durant la defensa de Barcelona al setge de 1714.

L'acció dels tèrmits a la capella del Santíssim, que va obligar a canviar el terra de fusta, va ser la que va acabar provocant l'entrada en acció dels arqueòlegs sota la direcció de Josefa Huertas, del Servei d'Arqueologia de Barcelona. L'estructura més antiga que han excavat és un mur d'època altimperial, construït amb pedres petites, al costat del qual se n'aixeca un altre del segle IV. Una primera interpretació, que té en compte la proximitat de l'antic fòrum romà, atribueix tots dos elements a edificis d'ús públic.

Les restes del culte cristià s'han trobat a la part de l'altar, tot i que la manca d'estratigrafia impedeix una datació precisa. Hi sobresurt una gran columna de granit de 80 centímetres de diàmetre que podria pertànyer a un temple anterior a aquest temple gòtic, relacionat amb la presència d'un conjunt episcopal a Barcelona des del segle IV. Si això fos així, l'església de Sant Just i Pastor, la construcció de la qual es va iniciar el 1345, seria l'únic temple de Barcelona juntament amb la catedral on el culte cristià s'ha mantingut de manera ininterrompuda al llarg dels darrers 1.700 anys. Per tot això, s'ha incoat un expedient per declarar aquest espai Bé Cultural d'Interès Nacional.