El mètode de l'urani, utilitzat en la datació de jaciments, ha permès donar la sorpresa: les pintures de les coves prehistòriques d'Altamira, el Castillo i Tito Bustillo són 10.000 anys més antigues del que es pensava fins ara. Es calcula que tenen una edat mínima d'entre 35.000 i 41.000 anys.
Què aporta la nova datació feta en 11 coves de Cantàbria i Astúries per científics espanyols, portuguesos i anglesos? La nova datació permetria atribuir l'autoria de les pintures als neandertals, que a l'època encara no s'havien extingit. En aquest cas, seria una troballa fantàstica, ja que voldria dir que disposaven de capacitat simbòlica i que eren més hàbils amb les mans del que es pensava. De totes maneres, encara calen més proves que sostinguin aquesta teoria, i de moment Alistair Pike, de la Universitat de Bristol, continua atribuint aquestes pintures als ‘Homo sapiens', tal com s'havia fet fins ara.
Les noves hipòtesis parteixen d'una datació feta amb el mètode de l'urani. Segons l'investigador Joao Zilhao, del Departament de Prehistòria, Historia Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, és el "mètode més precís que existeix", per sobre fins i tot del carboni 14, que era el més utilitzat fins al moment per datar el carboni orgànic. Tots els resultats d'aquest estudi es publicaran avui a la revista ‘Science'.
Què aporta la nova datació feta en 11 coves de Cantàbria i Astúries per científics espanyols, portuguesos i anglesos? La nova datació permetria atribuir l'autoria de les pintures als neandertals, que a l'època encara no s'havien extingit. En aquest cas, seria una troballa fantàstica, ja que voldria dir que disposaven de capacitat simbòlica i que eren més hàbils amb les mans del que es pensava. De totes maneres, encara calen més proves que sostinguin aquesta teoria, i de moment Alistair Pike, de la Universitat de Bristol, continua atribuint aquestes pintures als ‘Homo sapiens', tal com s'havia fet fins ara.
Les noves hipòtesis parteixen d'una datació feta amb el mètode de l'urani. Segons l'investigador Joao Zilhao, del Departament de Prehistòria, Historia Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, és el "mètode més precís que existeix", per sobre fins i tot del carboni 14, que era el més utilitzat fins al moment per datar el carboni orgànic. Tots els resultats d'aquest estudi es publicaran avui a la revista ‘Science'.