Les principals epidèmies de la història

Malalties com la grip espanyola, la verola o la pesta negra han causat milions de morts

La 'Dansa macabra', de Michael Wolgemut
La 'Dansa macabra', de Michael Wolgemut
29 de setembre del 2014
Autor
Núria Gómez i Alcalà, Oriol Martínez i Peiruza
Mentre molts noticiaris catalans i espanyols es fan ressò de la ràpida expansió de l'Ebola pels països africans i dels, de moment, esporàdics contagis europeus, aprofitem per recordar algunes de les principals epidèmies de la història.

Pesta bubònica
Una de les epidèmies que s'ha endut més vides ha estat la de la pesta bubònica, un flagell que va tenir diversos brots des del segle V aC fins al segle XIX. Se'l va anomenar ‘plaga antonina' després que, l'any 180, aquesta epidèmia matés l'emperador Marc Aureli Antoní. Anys més tard, concretament al segle VI, se'l va anomenar la ‘pesta de Justinià' (541-542), perquè un dels que la va contraure, tot i que sense perdre la vida, va ser l'emperador de Bizanci, Justinià I. El brot més mortífer, però, va ser el dels anys 1347-1351, i se la va rebatejar com la ‘mort negra'. En aquesta ocasió, el brot que va arribar a Europa, procedent de l'Àsia Central, ho va fer per la via comercial i va causar la mort de més de 25 milions d'europeus –la meitat de la població europea d'aquell moment. El següent brot, no tan fort com l'anterior, va tenir lloc entre el 1720 i el 1722 a Marsella. Per tal d'acabar amb la ‘plaga de Marsella', el Parlament va decidir aprovar la construcció del mur de la pesta, una paret que separava la ciutat francesa de la resta de la província.

I entre la ‘mort negra' i la ‘plaga de Marsella', no podem oblidar la gran pesta bubònica que va tenir lloc a Anglaterra entre el 1665 i el 1666 i que va matar entre 75.000 i 100.000 persones. El principal protagonista va ser el bacteri ‘Yersinia pestis', que durant el seu període d'incubació crea els mateixos efectes que els de l'Ebola: febre hemorràgica i destrucció dels vasos sanguinis.

El contagi de l'Ebola
La mancança d'aliments en països com Sierra Leone, Nigèria, Guinea, Libèria i el Senegal propicia que la gent mengi el que tingui a l'abast –en el cas de l'Ebola, ratpenat infectat. A més, el ritual funerari d'abraçar el mort que tenen en aquests països ha facilitat un contagi més ràpid i massiu. El brot d'Ebola d'aquest 2014 serà el més mortífer de la història d'aquesta malaltia, des que se'n va descobrir el primer cas el 1976. Ara per ara, el nombre de morts és d'unes 2.500 persones.

La grip espanyola i la verola
Al llarg de la història d'Europa, però, hi ha hagut epidèmies molt més mortíferes que l'Ebola. Des de la grip espanyola, que va causar la mort d'uns 50 milions de persones durant la I Guerra Mundial, fins a la verola —que va matar milions de persones, abans que l'OMS digués que estava "feliçment eradicada des de 1980"—, o la grip asiàtica —una pandèmia que combinava la grip humana amb la grip animal i que va deixar més d'un milió de morts a tot el món. Fins i tot, en els nostres dies, la malària i la sida s'emporten moltes més vides diàriament que l'Ebola.