Coincidint amb l'homenatge que el Grup Promotor del Futur Monument a la Presó de Dones de Les Corts organitza a l'expresa política Maria Salvo Iborra durant la commemoració del 85è aniversari de la proclamació de la Segona República, a SÀPIENS reproduïm un fragment de l'entrevista que li hem fet per al reportatge "Testimonis d'un segle", a la revista d'abril, que es pot trobar aquest mes al quiosc.
Sobre la Guerra Civil i l'exili:
"Treballava de planxadora amb 16 anys en un taller que la CNT va col·lectivitzar. Fèiem roba per a l'Exèrcit Popular regular i allò ens va convertir en indústria de guerra. Jo, que tenia moltes inquietuds polítiques, vaig començar a participar en programes concrets d'ajuda als hospitals, en refugis..."
"L'exili que ara veiem dels refugiats sirians, comparat amb el nostre, fins i tot es podria dir que està relativament organitzat. El nostre no, va ser un caos, sobretot perquè el govern francès, que era de dretes, ens va tractar molt malament."
Als camps de refugiats:
"El camp de Moisdon-la-Rivière era una muntanya pelada, sense res. Només hi havia una capella que amenaçava ruïna on nosaltres, un grup d'onze noies, dormíem sobre un jaç de palla. En total érem unes 900 dones i nens menors de 15 anys. A les mares amb criatures petites els vam cedir un antic hangar de la Primera Guerra Mundial amb llits de ferro. És sorprenent, però la gent del poble mai no va saber que allà hi havia un camp."
Vida clandestina i presonera política:
"La situació dels antifranquistes era terrible: presons plenes, nens als hospicis, famílies separades... S'havia de refer el país i vaig decidir implicar-me en l'organització de la resistència. A la presó, quan em van detenir, em van apallissar brutalment durant dos dies i dues nits. Quan vaig sortir de la presó tenia 37 anys, no era ni jove ni vella, no tenia família pròpia i el meu entorn estava destrossat."
L'acte d'homenatge es realitzarà de 18 a 19 h i seguirà el recorregut dels diferents senyals commemoratius de la presó al barri amb breus parlaments de representants de la societat civil.
Sobre la Guerra Civil i l'exili:
"Treballava de planxadora amb 16 anys en un taller que la CNT va col·lectivitzar. Fèiem roba per a l'Exèrcit Popular regular i allò ens va convertir en indústria de guerra. Jo, que tenia moltes inquietuds polítiques, vaig començar a participar en programes concrets d'ajuda als hospitals, en refugis..."
"L'exili que ara veiem dels refugiats sirians, comparat amb el nostre, fins i tot es podria dir que està relativament organitzat. El nostre no, va ser un caos, sobretot perquè el govern francès, que era de dretes, ens va tractar molt malament."
Als camps de refugiats:
"El camp de Moisdon-la-Rivière era una muntanya pelada, sense res. Només hi havia una capella que amenaçava ruïna on nosaltres, un grup d'onze noies, dormíem sobre un jaç de palla. En total érem unes 900 dones i nens menors de 15 anys. A les mares amb criatures petites els vam cedir un antic hangar de la Primera Guerra Mundial amb llits de ferro. És sorprenent, però la gent del poble mai no va saber que allà hi havia un camp."
Vida clandestina i presonera política:
"La situació dels antifranquistes era terrible: presons plenes, nens als hospicis, famílies separades... S'havia de refer el país i vaig decidir implicar-me en l'organització de la resistència. A la presó, quan em van detenir, em van apallissar brutalment durant dos dies i dues nits. Quan vaig sortir de la presó tenia 37 anys, no era ni jove ni vella, no tenia família pròpia i el meu entorn estava destrossat."
L'acte d'homenatge es realitzarà de 18 a 19 h i seguirà el recorregut dels diferents senyals commemoratius de la presó al barri amb breus parlaments de representants de la societat civil.