Actualitat

Oriol Canals: "He volgut plasmar tot allò que em rebenta del Vaticà"

L'autor de ‘Fills de mala mare' ens presenta un thriller addictiu al voltant de la cúria romana

Víctor Farradellas
17 d'abril de 2013
Oriol Canals
Oriol Canals
Editorial Base presenta la primera novel·la d'Oriol Canals, llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques i des de fa una dècada vinculat a diversos mitjans de comunicació. ‘Fills de mala mare' és una novel·la trepidant que gira al voltant d'un xantatge a la cúpula de l'Església, i es presenta com una de les principals novetats d'aquest Sant Jordi. Per conèixer-ne els detalls, entrevistem l'autor en clau històrica.

Hem conegut molts "fills de mala mare" al llarg de la història. Quins són els seus? El disseny de portada, potser, pot dur a algun equívoc…
És dur, agressiu, però quan s'acaba de llegir el llibre es comprèn el perquè del títol. En aquest cas, "fills de mala mare" tant són les persones que actuen malament com les que durant la seva infància han trobat a faltar el referent d'una figura tan important com és la mare. L'actitud en la seva vida adulta ve marcada per la infància viscuda.

Ha escrit un thriller que té com a protagonista l'Església. Què és el que més li interessa d'aquesta institució amb tants segles d'història?
El timó de l'Església, en aquest cas el Vaticà, està al centre de la trama. El Sant Pare té 21 dies per acceptar públicament l'eutanàsia o un programa informàtic al qual només té accés un xantatgista anònim enviarà a més de 600 mitjans de comunicació de tot el món una còpia escanejada de les proves que revelen un secret inconfessable del Papa i que ensorraria l'Església catòlica. Aquest home no vol diners, només venjança. A partir d'aquí comença un compte enrere en un entorn que em fascina com és el de la pompa vaticana: la guàrdia suïssa, la fumata blanca, el conclave i tantes altres coses. És com una pel·lícula, però desgraciadament és real. No hi combrego gens. En el cas de ‘Fills de mala mare', he volgut plasmar tot allò que, perdoni l'expressió, em rebenta del Vaticà. Les aparences, el desmesurat control que vol exercir sobre la societat, la manipulació de la informació i, sobretot, el funcionament de les clavegueres vaticanes. Casos com els d'Emmanuela Orlandi, esclava sexual segrestada i assassinada; Eluana Englaro, obligada a estar 17 anys en coma irreversible, i Marcial Maciel, sacerdot que violava nens i amb diversos fills, m'han inspirat a l'hora de fer la novel·la. Tot i això, ‘Fills de mala mare' és una història que humanitza divinitats. Capellans, papes, camarlencs i secretaris d'estat tenen una cosa indiscutible en comú: són persones amb les seves virtuts i molts defectes inconfessables.


Fa ben poc hem viscut un cas de successió papal sense precedents des de fa 500 anys. Ben pensat, el seu argument, en el qual un desconegut fa xantatge a la cúria romana, no va tan desencaminat de la realitat…
La veritat és que no. Val a dir que he tingut molta sort en la coincidència en el temps de la sortida del llibre i que Benet XVI hagi decidit plegar. Fa prop de vuit mesos que vaig acabar el llibre i li asseguro que no tinc fil directe amb Ratzinger. A més a més, també s'ha comentat que Benet XVI podria haver deixat el càrrec per uns documents comprometedors sobre la situació de l'Església. Les coincidències són inquietants.

Es va documentar durant uns dies al Vaticà per escriure la novel·la. Què va descobrir? Què li va sorprendre?
L'opacitat. A tots els nivells. Evidentment no vaig dir la veritat a la gent amb la qual parlava perquè m'haurien convidat a abandonar la Ciutat del Vaticà immediatament. Oficialment estava fent un reportatge per al diari al qual treballo. A la novel·la intento plasmar com tant en l'actualitat com al llarg de la història aquesta opacitat s'ha fet evident. Sota el meu punt de vista els casos més flagrants són els de la Banca Vaticana i la mort de Joan Pau I. Sabia que el Banc Vaticà va ser responsable del blanqueig de 55 bilions de dòlars provinents del crim organitzat? Sabia que la monja que va trobar Joan Pau I va ser convidada a callar sota amenaces i que es va manipular l'escenari de la mort? Sabia que quan Joan Pau I va morir tenia confeccionada una llista amb canvis que afectaven la Banca Vaticana? En cap cas qüestiono la fe, però sí la seva gestió. Estic segur que Déu no aprova aquestes conductes.

Pensa en nous projectes editorials?
Sí. Estic rumiant un proper thriller que ja li avanço que courà i que molestarà molta gent. Serà interessant veure'n les reaccions.

Subscriu-t'hi

Portada del número 199 del SÀPIENS (octubre 2018)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Portada del número 199 del SÀPIENS (octubre 2018)

Pompeu Fabra, l'home del tramvia

La vida del pare del català modern té diverses facetes desconegudes. L'homenatgem quan es compleixen 150 anys del seu naixement

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto