L'església del convent de las Trinitarias, una petita església construïda al segle XVII a Madrid, amaga en algun indret del seu subsòl la tomba de l'autor més universal de la literatura espanyola, Miguel de Cervantes. Quatre-cents anys després de la seva mort, el 23 d'abril de 1616, s'ha engegat un projecte per localitzar l'emplaçament exacte de les seves restes, fins ara desconegut.
Fins ara només es coneix que l'autor d'‘El Quixot' va demanar ser enterrat en aquella església per una vinculació personal amb els trinitaris, que el van salvar d'un captiveri de cinc anys a Algèria. Però a diferència d'altres genis literaris, no té una tomba que l'homenatgi, només dues plaques col·locades per la Reial Acadèmia Espanyola a l'exterior i l'interior de l'església.
En una primera fase de la recerca de les restes, que s'iniciarà a principis d'abril, es realitzarà una prospecció de la planta i els voltants del recinte mitjançant la tècnica del georadar, que permetrà detectar els cossos que hi ha enterrats –es preveu localitzar-ne un màxim de 15. Els experts asseguren que l'esquelet de Cervantes serà fàcil d'identificar gràcies a les ferides que va patir a la batalla naval de Lepant el 1571, que va enfrontar cristians i otomans i que li va deixar el braç esquerre inutilitzable per a la resta de la seva vida.
En el cas que el georadar detecti la tomba de l'escriptor i els seus ossos restin al seu interior, es procedirà a la segona fase del projecte, l'excavació de la zona concreta. Hi ha la possibilitat, però, que les restes fossin traslladades a un nou monestir el 1673.
Fins ara només es coneix que l'autor d'‘El Quixot' va demanar ser enterrat en aquella església per una vinculació personal amb els trinitaris, que el van salvar d'un captiveri de cinc anys a Algèria. Però a diferència d'altres genis literaris, no té una tomba que l'homenatgi, només dues plaques col·locades per la Reial Acadèmia Espanyola a l'exterior i l'interior de l'església.
En una primera fase de la recerca de les restes, que s'iniciarà a principis d'abril, es realitzarà una prospecció de la planta i els voltants del recinte mitjançant la tècnica del georadar, que permetrà detectar els cossos que hi ha enterrats –es preveu localitzar-ne un màxim de 15. Els experts asseguren que l'esquelet de Cervantes serà fàcil d'identificar gràcies a les ferides que va patir a la batalla naval de Lepant el 1571, que va enfrontar cristians i otomans i que li va deixar el braç esquerre inutilitzable per a la resta de la seva vida.
En el cas que el georadar detecti la tomba de l'escriptor i els seus ossos restin al seu interior, es procedirà a la segona fase del projecte, l'excavació de la zona concreta. Hi ha la possibilitat, però, que les restes fossin traslladades a un nou monestir el 1673.