La nota musical de la festa dels 10 anys de la revista SÀPIENS la posarà el grup Sense Sal, una jove formació de Terrassa que comença a destacar en el panorama artístic de casa nostra. El seu primer disc 'Tardes de sol i préssecs' ha seduït seguidors i crítica.Fa poc més d'un any que van pujar per primer cop a dalt d'un escenari iles lletres fresquesi la sonoritat pop-folk ja els han portat arreu de Catalunya. L'any 2011 van ser semifinalistes del concurs de grups novells Sona9 i des de llavors el seu renom no ha deixat de créixer.
Si haguéssiu de musicar algun període històric, quina època escolliríeu?
El més fàcil potser seria musicar un moment històric viscut. De fet recentment hem fet una cançó parlant dels milers d'atacs que ha rebut la nostra llengua al llarg de la història, no cal anar gaire lluny per trobar-ne l'últim. La cançó recrea l'enterrament de la llengua catalana com si es tractés de la donzella Blancaneu, per acabar cantant No és morta, és viva encara. El lleu batec no para. No dormis més, respira. Aixeca amunt la cara.
A la cançó 'Cors de fusta' parla dels oblidats a les fosses comunes. Perquè aquest tema?
Alguns dels nostres familiars van viure i patir les conseqüències de la guerra i això ens ha fetsentir la història de molt a prop. Tota mort causada per qualsevol guerra estàinjustificada, però encara ens sembla més trista la història dels morts oblidats.
I aquesta era la vostra forma d'homenatjar-los...
Quan t'enterren en un fossar ni tan sols els teus familiars et poden homenatjar i caus en una mena d'anonimat. Aquesta idea ens va portar a escriure la cançó 'Cors de fusta', per mirar derecuperar la memòria de persones anònimes a qui, molt sovint,la història ha deixat sense veu.
Perquè heu decidit participar a la festa Sàpiens?
Quan ens ho van proposar vam dir sí, sense pensar-nos-ho. SÀPIENSés una d'aquelles revistes que la trobis on la trobis sempre ve de gust fer-hi un cop d'ull.
Fa un any que vau presentar el primer disc i ja esteu preparant el segon?
Mai no s'ha de deixar de crear, tenim aquesta qualitat, o problema, a vegades. La majoria de cançons noves que possiblement aniran al segon disc ja les hem anat tocant en els últims concerts. Les coses segueixen la seva pròpia línia evolutiva sense deixar de banda els nostres orígens.
Si haguéssiu de musicar algun període històric, quina època escolliríeu?
El més fàcil potser seria musicar un moment històric viscut. De fet recentment hem fet una cançó parlant dels milers d'atacs que ha rebut la nostra llengua al llarg de la història, no cal anar gaire lluny per trobar-ne l'últim. La cançó recrea l'enterrament de la llengua catalana com si es tractés de la donzella Blancaneu, per acabar cantant No és morta, és viva encara. El lleu batec no para. No dormis més, respira. Aixeca amunt la cara.
A la cançó 'Cors de fusta' parla dels oblidats a les fosses comunes. Perquè aquest tema?
Alguns dels nostres familiars van viure i patir les conseqüències de la guerra i això ens ha fetsentir la història de molt a prop. Tota mort causada per qualsevol guerra estàinjustificada, però encara ens sembla més trista la història dels morts oblidats.
I aquesta era la vostra forma d'homenatjar-los...
Quan t'enterren en un fossar ni tan sols els teus familiars et poden homenatjar i caus en una mena d'anonimat. Aquesta idea ens va portar a escriure la cançó 'Cors de fusta', per mirar derecuperar la memòria de persones anònimes a qui, molt sovint,la història ha deixat sense veu.
Perquè heu decidit participar a la festa Sàpiens?
Quan ens ho van proposar vam dir sí, sense pensar-nos-ho. SÀPIENSés una d'aquelles revistes que la trobis on la trobis sempre ve de gust fer-hi un cop d'ull.
Fa un any que vau presentar el primer disc i ja esteu preparant el segon?
Mai no s'ha de deixar de crear, tenim aquesta qualitat, o problema, a vegades. La majoria de cançons noves que possiblement aniran al segon disc ja les hem anat tocant en els últims concerts. Les coses segueixen la seva pròpia línia evolutiva sense deixar de banda els nostres orígens.
