Actualitat

Tens debat sobre el monument franquista de Tortosa

El Parlament demana la retirada ‘immediata' de l'escultura franquista més gran de Catalunya

Redacció
4 de març de 2016
Façana fluvial de Tortosa
Façana fluvial de Tortosa
El pont de la Cinta, que creuava l'Ebre en el seu pas per Tortosa, va ser dinamitat l'abril de 1938, en plena Guerra Civil i pocs mesos abans de l'inici de la Batalla de l'Ebre. Avui, de la construcció només en queda la pilastra central, sobre la qual el 21 de juny 1966 —aviat farà 50 anys— Franco hi va inaugurar un monument dedicat als 'caiguts' en la Batalla de l'Ebre. Un monument amb molta càrrega ideològica que ha arribat als nostres dies amb algunes modificacions (es van retirar els símbols franquistes més explícits) i sota la mirada entre indiferent i permissiva de bona part de la societat tortosina (no tota). Amb el pas dels anys l'escultura, que és el major monument franquista conservat a Catalunya, ha acabat integrada a la imatge fluvial de la ciutat. Els intents per retirar el monument mai han prosperat i les diverses mocions que des dels anys vuitanta s'han presentat al ple de l'Ajuntament mai han rebut el suport necessari, ni en els períodes de govern local convergent (la majoria), ni en l'època dels governs liderats pels socialistes.

Podem dir que hi ha hagut una voluntat generalitzada d'amagar el monument sota la catifa: a molts ciutadans no els molestava, però tampoc tenien cap interès en reivindicar-lo. I així ha passat el temps, amb un monument rovellat i decrèpit. Ni tan sols està clar qui n'és el propietari, si el Govern espanyol (a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre) o el consistori tortosí.

Fa tres anys, amb la creació de la ‘Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa', el debat va revifar. I sobre la taula s'han platejat propostes plenes de matisos: des dels qui en demanen la retirada (com la mateixa Comissió), fins als que defensen transformar-lo amb un monument dedicat a la pau, o els que opten (com alguns acadèmics rellevants en l'àmbit local) per mantenir-lo com a testimoni d'un període clau per entendre la història de la ciutat i el seu territori. Certament, els qui el reivindiquen estrictament per la seva càrrega ideològica són més aviat pocs.

Per desencallar aquesta situació, en les darreres eleccions, l'actual alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CIU), va presentar un programa que incloïa la celebració d'un referèndum. Es tracta d'una consulta que encara no té pregunta ni data concreta, tot i que previsiblement (i si la situació no s'embolica encara més) se celebrà al final de maig o al principi de juny d'aquest any. La convocatòria d'aquest referèndum ha suscitat altres preguntes: És lícit consultar sobre la perpetuació d'un monument franquista? N'hi ha prou amb ‘maquillar-lo' per coventir-lo en un monument per la pau? Es garanteix així el respecte per les persones represaliades i mortes a la Batalla de l'Ebre i la Guerra Civil? Quins són els límits de l'autonomia local a l'hora d'abordar qüestions d'aquest tipus? Rafael Ribó, el Síndic de Greuges de Catalunya, ja ha alertat a l'Ajuntament de Tortosa en dues ocasions que la permanència del monument és il·legal perquè incompleix la ‘Ley de Memória Histórica' aprovada pel Govern espanyol l'any 2007 i en la qual s'instava la retirada de tots els elements de simbologia franquista sota tutela d'alguna administració pública (o organisme depenent).

Divisió entre els parlamentaris de JxSí
La polèmica ahir també va arribar al Parlament de Catalunya a instància de la CUP en una moció en la qual es demanava retirar ‘immediatament i sense cap mena de consulta o dilació' el monument franquista situat al pont de la Cinta per a la seva posterior museïtzació en un espai de memòria, tal i com indica el protocol elaborat pel Memorial Democràtic. 

JxSí va donar llibertat de vot als seus 62 diputats, tenint en compte les àmplies diferències que existeixen entre ells sobre aquest tema. Carme Forcadell, Raül Romeva, Lluís Llach, Eduardo Reyes i la majoria d'independents de JxSí hi van votar a favor. En canvi Carles Puigdemont, Neus Munté, Jordi Turull i la gran majoria de CDC van votar-hi en contra. Per la seva banda, Oriol Junqueras, Marta Rovira, Toni Comin, Dolors Bassa, i la majoria de diputats d'ERC es van abstenir. La CUP, PSC i Catalunya Sí Que Es Pot van votar a favor de la retirada immediata, el PPC en contra i C's es va abstenir. La moció va quedar aprovada per un sol vot de diferència. El debat portarà cua. De moment, Ferran Bel, l'Alcalde de Tortosa s'ha mostrat ferm en la seva intenció de convocar el referèndum.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto