Fa mil·lennis, els humans ja tractaven alguns dels seus companys canins com a persones fins i tot en la mort. L'arqueòleg Robert Losey, de la Universitat d'Alberta, ha descobert les restes de cinc gossos que van ser enterrats en fosses fa uns 2.000 anys al jaciment d'Ust-Polui, a Rússia, a prop del cercle polar àrtic. Les tombes dels gossos s'assemblen als enterraments humans trobats al mateix lloc, fet que fa pensar que els cinc animals haurien compartit un vincle estret amb les persones que van viure al poble.
En contrast, entre ossos d'animals que havien estat menjats, incloent-hi rens i ocells, hi havia les restes esquarterades de més de 110 gossos, un nombre molt superior al d'altres jaciments àrtics. Segons ha explicat Losey al web ‘Live Science', alguns d'ells podrien haver estat sacrificats o consumits com a part d'un ritual. És el que suggereix, per exemple, una pila amb els caps de 15 gossos amb el crani trencat i obert de la mateixa manera. Losey explica que el sacrifici de gossos està ben documentat entre els pobles indígenes de Sibèria: el seu objectiu, "apaivagar els esperits o assegurar la salut de la comunitat", entre altres.
La troballa també inclou restes de dos trineus i l'empunyadura d'un ganivet feta d'os tallat que podria representar un gos de trineu amb un arnès. En conjunt, les restes fan pensar als arqueòlegs que els gossos haurien servit com a mascotes i ajudants en la caça i el pasturatge, però també com a font de menjar i possiblement com a ofrena en cerimònies religioses.
Losey, que estudia les restes de gossos d'Ust-Polui des de fa tres anys, considera que "hi ha més enterraments de gossos a la prehistòria que de cap altre animal, inclosos gats o cavalls. Els gossos semblen ocupar un lloc molt especial a les comunitats humanes del passat".
L'arqueòleg va publicaranteriorment la descoberta d'enterraments de gossos de fa entre 5.000 i 8.000 anys al llac Baikal, també a Sibèria. En aquell cas, els gossos també descansaven en tombes, alguns d'ells portaven collars decoratius i havien ingerit els mateixos aliments que els humans.
En contrast, entre ossos d'animals que havien estat menjats, incloent-hi rens i ocells, hi havia les restes esquarterades de més de 110 gossos, un nombre molt superior al d'altres jaciments àrtics. Segons ha explicat Losey al web ‘Live Science', alguns d'ells podrien haver estat sacrificats o consumits com a part d'un ritual. És el que suggereix, per exemple, una pila amb els caps de 15 gossos amb el crani trencat i obert de la mateixa manera. Losey explica que el sacrifici de gossos està ben documentat entre els pobles indígenes de Sibèria: el seu objectiu, "apaivagar els esperits o assegurar la salut de la comunitat", entre altres.
La troballa també inclou restes de dos trineus i l'empunyadura d'un ganivet feta d'os tallat que podria representar un gos de trineu amb un arnès. En conjunt, les restes fan pensar als arqueòlegs que els gossos haurien servit com a mascotes i ajudants en la caça i el pasturatge, però també com a font de menjar i possiblement com a ofrena en cerimònies religioses.
Losey, que estudia les restes de gossos d'Ust-Polui des de fa tres anys, considera que "hi ha més enterraments de gossos a la prehistòria que de cap altre animal, inclosos gats o cavalls. Els gossos semblen ocupar un lloc molt especial a les comunitats humanes del passat".
L'arqueòleg va publicaranteriorment la descoberta d'enterraments de gossos de fa entre 5.000 i 8.000 anys al llac Baikal, també a Sibèria. En aquell cas, els gossos també descansaven en tombes, alguns d'ells portaven collars decoratius i havien ingerit els mateixos aliments que els humans.
