Actualitat

Una ciutat perduda a la selva d'Hondures

Es tracta d'unes restes mil·lenàries que podrien correspondre a la mítica ‘Ciutat Blanca'

Oriol Gracià
6 de març de 2015
Il·lustració de Virgil Finlay representant la 'Ciutat del déu Mico'
Il·lustració de Virgil Finlay representant la 'Ciutat del déu Mico'
Una expedició d'arqueòlegs ha descobert les restes del que podria ser la llegendària ‘Ciutat Blanca' o ‘Ciutat del déu Mico' a la selva de la regió de la Mosquitia, al nord-oest d'Hondures. Els vestigis correspondrien a una cultura desapareguda i, al contrari que la maia, molt poc estudiada. L'arqueòleg Christopher Fischer, de la Universitat nord-americana de Colorado, ha assenyalat que el jaciment es troba gairebé intacte, un fet excepcional. La revista ‘National Geographic' acaba de publicar unes imatges del jaciment on s'han identificat les restes d'un cap de pedra que representa un ésser misteriós, meitat home, meitat jaguar, i que forma part d'un conjunt de cinquanta-dues escultures trobades al costat de la base d'una piràmide.

Els arqueòlegs nord-americans i de l'Institut Hondureny d'Antropologia i Història han datat les restes entre els anys 1000 i 1400 després de Crist. Segons han explicat, el descobriment podria no estar vinculat només a una única ciutat, sinó a tota una civilització. No obstant això, experts com l'americanista alemany Nikolai Grube han advertit del risc de treure conclusions precipitades: "No es pot parlar del descobriment d'una civilització fins que no s'hagi trobat almenys una xarxa de diversos pobles".

Fa anys que diversos exploradors expliquen històries sobre els suposats murs blancs d'una ciutat perduda entre el fullatge de la selva. En la tradició indígena, a més, també es parla d'una ‘casa blanca' on els indis s'havien refugiat després de l'atac dels conqueridors espanyols. Però, a falta de més estudis, Nikolai Grube ha posat en quarantena que es tracti de la ‘Ciutat Blanca'. Des del principi del segle passat, s'han organitzat diverses expedicions per trobar la mítica ciutat. La més famosa va ser liderada el 1940 per l'explorador Theodore Morde, que va reivindicar haver-la trobat, però es va negar a revelar-ne la ubicació per por dels saquejos. L'any 2012, un reconeixement aeri en una àmplia regió pantanosa de la selva hondurenya sembla que va permetre identificar les ruïnes que ara s'han pogut fotografiar.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto