A partir del 1333 —dit 'lo mal any primer'—, els camps del Bages van patir diversos anys seguits de sequera i males collites, fins al punt que la pagesia no podia pagar els impostos reials. El 1339, el Consell de la Ciutat de Manresa va decidir elevar una petició al rei Pere III per sol·licitar la construcció d’una séquia que portés aigua del Llobregat.

La construcció de la séquia s’encarregà a l’arquitecte barceloní Guillem Catà, que en va portar la direcció tècnica fins al 1350, quan va ser substituït a causa d’un problema tècnic.

Un metre cúbic d'aigua per segon
El punt inicial de la séquia és la resclosa dels Manresans, a prop del castell de Balsareny. Allà es capta un metre cúbic per segon, que recorre més de 26 quilòmetres fins a Manresa, amb un desnivell total de només 10,6 metres.

El castell de Balsareny es troba a la vertical de la resclosa dels Manresans, punt inicial de la séquia

L’aqüeducte de Conangle, al límit dels termes de Sallent i Balsareny, fou construït l’any 1340. Quan les obres van entrar al terme de Sallent, el bisbe de Vic —senyor del terme— s’hi oposà frontalment, fins al punt d’excomunicar els consellers de Manresa, els jurats i fins i tot els treballadors de l’obra. El bisbe morí poc després i el seu successor, més dialogant, acceptà les compensacions ofertes per la ciutat.

Al Mas de les Coves la séquia topà amb un obstacle que calia salvar sense desviar-se ni perdre desnivell. La solució va ser cavar un túnel de més de 300 metres per sota el turó on s’assenta l’edifici i revestir-lo amb una arcada de pedra. Molt a prop hi ha l’aqüeducte del Mas de les Coves. Al llarg del seu itinerari, la séquia és suportada per uns trenta aqüeductes i és travessada per nombrosos ponts i pontarrons, de dimensions i estils ben diversos. Per tal de controlar l'ús de l'aigua, evitar fraus, fer el manteniment del canal i cobrar els impostos els usuaris, es va establir des d’un principi la figura del sequier. La tasca més àrdua d'aquest funcionari a sou era cobrar els drets als infractors —que prenien aigua del canal sense permís— o als morosos, tràmit que requeria en més d’una ocasió la intervenció del sometent.

A l’indret de l’Agulla, el canal es divideix en diversos ramals que subministren aigua a la ciutat. L’any 1974 va entrar en servei un gran estany perquè servís de magatzem d’aigua en cas d’haver de reparar la séquia. Els 200.000 metres cúbics d’aigua de l’estany de l’Agulla mantindrien el subministrament a la ciutat durant una setmana.

L’any 1584 la resclosa de Balsareny va cedir a causa d’uns grans aiguats. En la reparació es va utilitzar fusta del senyor del castell de Balsareny sense el seu permís. Això va provocar un litigi que es va saldar amb el pagament per part de la ciutat de Manresa, a perpetuïtat i per Nadal, de sis parells de capons.