Subscriu-t'hi
Especial 'Un judici per a la història'
Una revista amb tota la informació del judici més transcendental de la nostra història
Dels antecedents a la sentència
Catalunya

6 curiositats sobre la séquia de Manresa

Resseguim el curs d'una de les obres cabdals de l'enginyeria de l'edat mitjana

Joan Raventós
7 d'octubre de 2019
1 Al seu punt inicial es capta un metre cúbic d'aigua per segon
El castell de Balsareny es troba a la vertical de la resclosa dels Manresans, punt inicial de la séquia
El castell de Balsareny es troba a la vertical de la resclosa dels Manresans, punt inicial de la séquia Wikimedia Commons

A partir del 1333 —dit 'lo mal any primer'—, els camps del Bages van patir diversos anys seguits de sequera i males collites, fins al punt que la pagesia no podia pagar els impostos reials. El 1339, el Consell de la Ciutat de Manresa va decidir elevar una petició al rei Pere III per sol·licitar la construcció d’una séquia que portés aigua del Llobregat.

La construcció de la séquia s’encarregà a l’arquitecte barceloní Guillem Catà, que en va portar la direcció tècnica fins al 1350, quan va ser substituït a causa d’un problema tècnic.

Un metre cúbic d'aigua per segon
El punt inicial de la séquia és la resclosa dels Manresans, a prop del castell de Balsareny. Allà es capta un metre cúbic per segon, que recorre més de 26 quilòmetres fins a Manresa, amb un desnivell total de només 10,6 metres.

La resclosa de la Sèquia de Manresa

2 Contrari a les obres, el bisbe de Vic va excomunicar els consellers manresans
Aqüeducte de Conangle, a Sallent
Aqüeducte de Conangle, a Sallent Wikimedia Commons

L’aqüeducte de Conangle, al límit dels termes de Sallent i Balsareny, fou construït l’any 1340. Quan les obres van entrar al terme de Sallent, el bisbe de Vic —senyor del terme— s’hi oposà frontalment, fins al punt d’excomunicar els consellers de Manresa, els jurats i fins i tot els treballadors de l’obra. El bisbe morí poc després i el seu successor, més dialogant, acceptà les compensacions ofertes per la ciutat.

3 El sequier, un funcionari que controlava l'ús de l'aigua, evitava els fraus i cobrava els impostos als usuaris
Pont prop de la casa del sequier
Pont prop de la casa del sequier Wikimedia Commons

Al Mas de les Coves la séquia topà amb un obstacle que calia salvar sense desviar-se ni perdre desnivell. La solució va ser cavar un túnel de més de 300 metres per sota el turó on s’assenta l’edifici i revestir-lo amb una arcada de pedra. Molt a prop hi ha l’aqüeducte del Mas de les Coves. Al llarg del seu itinerari, la séquia és suportada per uns trenta aqüeductes i és travessada per nombrosos ponts i pontarrons, de dimensions i estils ben diversos. Per tal de controlar l'ús de l'aigua, evitar fraus, fer el manteniment del canal i cobrar els impostos els usuaris, es va establir des d’un principi la figura del sequier. La tasca més àrdua d'aquest funcionari a sou era cobrar els drets als infractors —que prenien aigua del canal sense permís— o als morosos, tràmit que requeria en més d’una ocasió la intervenció del sometent.

4 L’agulla: un magatzem de 200.000 metres cúbics d'aigua
Llac del Parc de l'Agulla
Llac del Parc de l'Agulla Wikimedia Commons

A l’indret de l’Agulla, el canal es divideix en diversos ramals que subministren aigua a la ciutat. L’any 1974 va entrar en servei un gran estany perquè servís de magatzem d’aigua en cas d’haver de reparar la séquia. Els 200.000 metres cúbics d’aigua de l’estany de l’Agulla mantindrien el subministrament a la ciutat durant una setmana.

5 Als segles XVI i XVII, els bandolers van demanar rescats sota l'amenaça de destruir punts de la séquia

Als segles XVI i XVII la séquia va servir de lletra de canvi als bandolers, que demanaven rescats sota l’amenaça de destruir-ne punts sensibles. L’any 1610, el lloctinent de la quadrilla de Perot Rocaguinarda, Jaume Alboquers, en va destruir diverses parts. El seu cap va acabar penjat del portal de Sobrerroca de Manresa. A la ciutat hi ha rastres de la presència de la séquia, com ara les rajoles del carrer del Cap del Rec o la làpida encastada al carrer Puigterrà de Dalt.

La Sèquia de Manresa al seu pas per Sallent

6 Capons per Nadal
Capons
Capons

L’any 1584 la resclosa de Balsareny va cedir a causa d’uns grans aiguats. En la reparació es va utilitzar fusta del senyor del castell de Balsareny sense el seu permís. Això va provocar un litigi que es va saldar amb el pagament per part de la ciutat de Manresa, a perpetuïtat i per Nadal, de sis parells de capons.

Subscriu-t'hi

Portada de l'especial commemoratiu 'Un Judici per a la Història'

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada de l'especial commemoratiu 'Un Judici per a la Història'

Un Judici per a la Història

Un número especial commemoratiu per guardar i recordar un moment excepcional de la nostra història

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto