'Ora et labora'. El monestir fou fundat per l’abat Oliba, besnet de Guifré el Pelós, el 1025, i la regla de Sant Benet ha marcat la vida diària dels monjos des de llavors. Aquesta, però, és una comunitat singular. No tan sols perquè els monjos treballen, viuen i oren en un dels principals destins turístics de Catalunya, sinó també per la seva intensa i fructífera vida cultural. La seva biblioteca és espectacular i a les lleixes hi reposen gairebé 300.000 volums i 400 incunables. La manera més màgica d’acostar-se al monestir és tocant els núvols amb el cremallera, que surt des de l’estació de Monistrol de Montserrat.

Imagineu una mar de fa 50 milions d’anys, poc profunda, que es va enfonsant. Els torrents, que baixen dels Pirineus i del massís catalanobalear, la van omplint de sediments. Passen els anys, l’aigua es retira i hi emergeix un petit massís singular, amb agulles, avencs i boscos únics. Si hi arreplegueu un roc us adonareu que, en realitat, podeu tenir a les mans un tresor, el fòssil d’una petxina o un mol·lusc. No és l’únic llegat que ha deixat l’aigua. La pluja ha anat penetrant a l’interior dels conglomerats i ha anat dissolent els materials calcaris fins a formar coves tan espectaculars com les del Salnitre. Situades als afores de Collbató, aquestes galeries de més de 500 metres estan repletes d’estalactites i estalagmites.

“Rosa d’abril, morena de la serra...”, al final de l’oració de la salve els escolans de Montserrat sempre canten el 'Virolai'. Aquest cant de pelegrins va néixer el 1880 i qui va posar música als versos de Verdaguer va ser Josep Rodoreda. L’Escolania ja existia el 1307 i és una de les institucions musicals amb més prestigi d’Europa. El taller d’orgues Blancfort, que també es pot visitar, a Collbató, va construir el nou orgue de Montserrat.

Abans del segle XI, a Montserrat ja hi havia uns 300 ermitans que vivien en coves, al caire dels espadats. Aquesta comunitat d’ascetes va persistir fins al segle XIX, i vivia en el més absolut isolament. El Patrimoni de la Muntanya va restaurar el conjunt de Sant Joan i Sant Onofre. A la de Sant Joan, s’hi pot arribar amb funicular. S’ha de caminar per un sender fins arribar a l'ermita, que és a 1.050 metres. Molt a prop, hi ha la de Sant Onofre, encaixada a la muntanya. Entreu-hi i imagineu-vos com era la vida d’aquests eremites, mig troglodites, que reflexionaven enmig del més absolut silenci, sobre els secrets de la vida, la mort, l’infinit i els seus misteris.

Tan interessant pel contingut com pel continent. L’edifici fou projectat per Josep Puig i Cadafalch el 1929 i acull més de 1.300 peces. La més antiga és un sarcòfag egipci i la més recent, una escultura de Josep M. Subirachs del 2001. Recórrer les seves sales és fer una ruta per l’art, des d’Egipte i Mesopotàmia fins a la pintura dels segles XIX i XX. La pinacoteca inclou una de les col·leccions més importants d’obres d’artistes catalans, amb treballs de Rusiñol, Casas i Dalí. La visita acaba amb la mostra 'Nigra Sumo', un espai que repassa l’evolució de la iconografia de la Moreneta.