Subscriu-t'hi
Catalunya

6 curiositats històriques de Siurana

Us descobrim les peculiaritats que envolten aquest petit poble del Priorat, que compta amb un ric llegat històric i patrimonial

Jordi Calvet
1 El seu nom prové del llatí 'Severiana'
Siurana
Siurana José Porras / Wikimedia Commons

Els romans són, probablement, la civilització que hi ha al darrere dels orígens de Siurana i el seu nom (del llatí 'Severiana'). La seva posició, dalt d'un cim de difícil accés al Priorat, revela que bona part de la seva raó de ser té a veure amb la defensa d'un territori. Els àrabs van ser els que més van apreciar aquesta qualitat, fins al punt que es va convertir en la darrera plaça de Catalunya que va resistir abans de caure davant la conquesta cristiana (1153-54).

2 El castell va ser una presó d'estat per on van passar Carles d'Anjou i els seus tres fills
Dibuix que representa una hipotètica reconstrucció del castell musulmà de Siurana
Dibuix que representa una hipotètica reconstrucció del castell musulmà de Siurana Wikimedia Commons

Al segle IX els àrabs van aprofitar les virtuts estratègiques de Siurana per fer un castell que havia de servir per controlar la frontera i protegir la població. Després de la conquesta es va convertir en presó d'estat, per on passarien el comte Roger de Foix, Carles d'Anjou i els seus tres fills, entre ells, sant Lluís de Tolosa, i el futur rei d'Hongria, Carles Martell. A l'interior s'han localitzat les restes de la mesquita més antiga de Catalunya.

3 Segons la llegenda, la reina Abdelàzia va saltar cingle avall amb el seu cavall
Siurana
Siurana Wikimedia Commons

Diu la llegenda que en ple setge del castell, la reina Abdelàzia feia una festa convençuda de la seguretat de la fortalesa. Però la reina no comptava amb la traïció d'un jueu que va facilitar l'entrada dels cristians a canvi de conservar els seus béns. En veure's perduda, la reina es va enfilar al seu cavall i, tapant els ulls de l'animal, va decidir saltar cingle avall. En el darrer moment el cavall va intentar sense èxit evitar la caiguda clavant la peülla, que encara és avui marcada a la roca.

4 Al segle XII, va ser un refugi càtar
Església de Santa Maria de Siurana
Església de Santa Maria de Siurana Josep Renalias / Wikimedia Commons

L'entorn solitari de Siurana el va convertir cap al segle XII en un refugi de càtars. Hi van arribar fugint de la persecució que patien a Occitània a través de les rutes de la transhumància. N'hi va haver tants que l'arquebisbe de Tarragona va demanar als monjos d'Escaladei que abandonessin la clausura per combatre l'heretgia. El timpà de l'església, amb elements simbòlics del catarisme com el sol o la lluna, i unes esteles funeràries circulars al costat de l'edifici en recorden la presència.

5 Els francesos van cremar el poble després que uns sometents els robaren un canó
El castell de Siurana
El castell de Siurana Wikimedia Commons

Les cases de Siurana encara conserven arcades i altres detalls arquitectònics que demostren el seu origen medieval. El poble va estar sempre sota la protecció del castell però en pagava les conseqüències quan la fortalesa cedia. L'any 1812 uns sometents van pujar-hi un canó. L'acabaven de robar d'un punt de vigilància francès sobre la navegació per l'Ebre, a Móra d'Ebre. Com a represàlia, després de recuperar l'arma, els francesos van matar els veïns que van trobar i van cremar el poble.

6 El poeta Joan Sales hi va viure els darrers dies de la seva vida
Joan Sales
Joan Sales

L'entorn natural va ser un dels elements que va permetre recuperar Siurana de l'abandonament. El 1934 un empresari de Reus, Ciriac Bonet, va fer-hi construir un dels primers refugis del Centre Excursionista de Catalunya. Va encarregar l'obra a Domènec Sugranyes, segon d'Antoni Gaudí.

Per la mateixa època, el poble també va atreure escriptors del prestigi de Josep Carner, que li va dedicar un sonet per commemorar el jubileu de la conquesta, o Joan Sales, que hi va viure els darrers dies de la seva vida.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto