Actualitat i fets històrics per reviure la història
Cerca...Catalunya: tres segles en el punt de mira d'Espanya
Repassem 14 moments en què l'Estat espanyol ha tingut Catalunya en el seu objectiu
En la guerra de Successió al tron espanyol, els catalans van adonar-se que si volien conservar el seu sistema governamental i jurídic havien d'apostar per l'arxiduc Carles d'Àustria, una decisió que vam pagar molt cara. La desfeta del 1714 va representar la fi de l'organització política i jurídica pròpies a Catalunya i la imposició d'un govern absolutista. El decret de Nova Planta va anorrear les institucions catalanes i hi va haver repressió en tots els àmbits. Trenta mil persones es van veure obligades a exiliar-se i el país es va quedar sense dirigents.
Si en voleu saber més...
Catalunya va posar un peu al segle XIX tal com havia acabat el XVIII: derrotada en una Espanya unitària i centralista. El malestar dels catalans s'expressava sovint en revoltes, com la que es va produir a Barcelona el novembre del 1842 pel maltractament de la indústria cotonera catalana. El general Baldomero Espartero va agafar les regnes de la situació i va ordenar un bombardeig indiscriminat sobre la ciutat. Seva és la frase "Pel bé d'Espanya, és convenient bombardejar Barcelona almenys un cop cada 50 anys".
En el primer quart del segle XX, Catalunya, anomenada la "fàbrica d'Espanya", bullia en la demanda de més autogovern. Però aquest lideratge econòmic no es traduïa en cap avenç legislatiu o polític. Malgrat que l'economia catalana era beneficiosa per a l'Estat espanyol, la política de Madrid va optar per escanyar les finances catalanes. Quan el 1899 les Corts espanyoles van anunciar una apujada d'impostos, les classes mitjanes catalanes van fer un "tancament de caixes": van deixar de pagar impostos a l'Estat, una acció a la qual s'hi van sumar els industrials i la classe obrera. La resposta a aquesta insubmissió fiscal va ser la declaració de l'estat de guerra a Barcelona: una vegada més, les demandes dels catalans es dissolien a cop de sabre.
El 13 de setembre del 1923, el general Miguel Primo de Rivera va liderar un alçament militar amb el vistiplau d'Alfons XIII. El nou règim va perseguir el ressorgiment de la llengua, la cultura i els símbols de Catalunya, a més de prohibir l'organització de partits, associacions i institucions catalanes acabades de crear, com la Mancomunitat.
El 6 d'octubre del 1934, Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola com a resposta a la involució conservadora del govern republicà. La reacció de Madrid no es va fer esperar: en menys de deu hores, l'exèrcit espanyol va restablir ordre, acabant, així, amb la vida efímera de l'Estat Català.
El govern espanyol va suspendre l'autonomia catalana, va imposar de nou el castellà com a única llengua de la Generalitat, va prohibir les activitats dels partits, dels sindicats i de les associacions catalanistes i d'esquerres i va aprofitar la situació per dur a terme una intensa repressió que es va saldar amb 3.400 empresonats polítics, entre els quals hi havia el president i el Govern, que van romandre empresonats fins al febrer del 1936.
Si en voleu saber més...
Durant la Guerra Civil, Barcelona va ser bombardejada indiscriminadament. Durant els tres anys de guerra i la postguerra, la repressió dels vencedors va ser política, social, laboral i ideològica. Com expliquen Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya, en el cas de Catalunya també hi va haver "un intent de genocidi cultural que pretenia tallar d'arrel la seva específica personalitat nacional".
A les acaballes de la guerra, Franco va deixar ben clares les seves intencions per al nostre país: "En cuanto a la suerte futura de Cataluña, hemos de decir que ésta es precisamente una de las causas fundamentales de nuestro levantamiento. Si abandonásemos Cataluña a su propio destino, llegaría a ser un grave peligro para la integridad de la Patria".
Si en voleu saber més...
D'ençà de la seva creació, el 1899, la catalanitat del Futbol Club Barcelona ha estat reprovada en diferents ocasions al llarg de la història. El moment més traumàtic va succeir l'agost del 1936; Josep Sunyol i Garriga, president del club i diputat d'ERC, era afusellat a Guadarrama quan visitava el front per encoratjar els soldats catalans que hi lluitaven. Ja durant la dictadura, el Barça va patir un procés de castellanització. Al llarg de gairebé una dècada, els franquistes van executar un pla de depuració que va esborrar els elements catalanistes del club.
Si en voleu saber més...
Amb la victòria del feixisme a la Guerra Civil, Catalunya tornava a viure sobre les coordenades del dret de conquesta. Es van obrir els expedients de responsabilitats polítiques, es van produir confiscacions de béns, i es van aplicar penes de mort i de presó a través de judicis sumaríssims sense seguretat jurídica.
Els franquistes van aconseguir el poder polític, social, econòmic i cultural; la Generalitat va tornar a ser abolida; la llengua i la cultura catalanes van ser asfixiades, i moltes persones van ser depurades i inhabilitades per ocupar càrrecs públics o exercir determinades professions.
L'afusellament de Companys
Enmig d'aquesta repressió, el 15 d'octubre del 1940, Lluís Companys, president de la Generalitat, era executat al castell de Montjuïc. Companys, condemnat a mort en un consell de guerra sense cap garantia legal, es convertia llavors en l'únic president escollit democràticament de la història contemporània que era executat per motius polítics.
Si en voleu saber més...
L'intent de cop d'estat del 23-F del 1981 va quedar frustrat després del missatge del rei Joan Carles I, en què exhortava que els militars es retiressin a les casernes. Els tres principals instigadors del cop van ser jutjats i condemnats. La resta, o no van ser mai jutjats, o van rebre penes benevolents, o van ser absolts. Aquest és el cas del coronel José Valdés Cavanna, que va estar a punt de treure els tancs a Barcelona. Va ser ascendit poc després.
En els darrers anys, Catalunya ha seguit estant en el punt de mira de l'Estat. La sentència sobre l'Estatut de Catalunya de juny del 2010, en què el terme 'nació' quedava desposseït de validesa jurídica, va marcar l'inici d'una nova era política. La resolució va ser el motiu d'una manifestació massiva que, sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim", va aplegar desenes de milers de persones als carrers de Barcelona el 10 de juliol del 2010. En aquell moment, mitjans com 'El País' van definir la marxa com "la mayor manifestación de la historia del catalanismo".
"El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans perquè se sentin tan orgullosos de ser espanyols com de ser catalans". Aquesta va ser una de les frases amb què l'exministre d'Educació, Cultura i Esport José Ignacio Wert va defensar la seva Llei orgànica per a la Millora de la Qualitat Eduactiva (LOMCE) l'octubre de 2012. El text, que obligava la Generalitat a oferir escolarització en castellà als alumnes que ho sol·licitessin (o, en cas contrari, a pagar-la en centres privats), va representar un gir recentralitzador i ideològic cap a les tesis més conservadores del Partit Popular.
Dies després que l'Estat prengués el control de les finances catalanes, el dimecres 20 del setembre de 2017, la Guàrdia Civil va realitzar escorcolls a diferents conselleries, va detenir 15 persones -la majoria, alts càrrecs clau per a la celebració del referèndum- i va decomisar milions de paperetes per a l'1 d'octubre.
Divendres, el Ministeri de l'Interior va prendre la comandància dels Mossos d'Esquadra i la Fiscalia va anunciar l'obertura d'una gran causa per sedició per les protestes que van tenir lloc a Barcelona el mateix dimecres. Conjurat per aturar el referèndum de l'1 d'octubre, l'Estat va necessitar poc menys d'una setmana per suspendre 'de facto' l'autonomia catalana.
Poc menys d'un mes després, el 16 d'octubre del 2017, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart serien empresonats per aquests fets i es pasarien gairebé dos anys en presó preventiva.
L'1 d'octubre del 2017 es va celebrar el referèndum d'independència de Catalunya. Més de dos milions de catalans van votar sobre el futur del país. La jornada va estar marcada per la participació, però també per la resposta de l'Estat espanyol. Les càrregues policials de la jornada van donar la volta al món.
Si en voleu més, consulteu aquest especial sobre l'1-O: us vam fer dos mapes interactius sobre la repressió policial, un a Barcelona i l'altre a la resta del país.
El 14 d'octubre, un dia abans del 79è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, es va fer pública la sentència del Procés. El Tribunal Suprem condemnava a penes d'entre 9 i 13 anys de presó als líders independentistes, alguns dels quals ja portaven quasi dos anys de presó preventiva. Les penes han estat de 13 anys de presó i d'inhabilitació per a Oriol Junqueras pels delictes de sedició i malversació; de 12 anys de presó i d'inhabilitació a Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per sedició i malversació; d'11 anys i sis mesos de presó a Carme Forcadell per sedició; de 10 anys i mig de presó i d'inhabilitació a Joaquim Forn i Josep Rull per sedició, i de 9 anys i d'inhabilitació a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per sedició. Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó són condemnats a un any i vuit mesos d'inhabilitació i a una multa de 200 € diaris durante 10 mesos per un delicte de desobediència.
El Suprem optava per una sentència dura que limitava encara més el terreny de joc polític, que segava les carreres institucionals dels acusats i que no desescalava el conflicte polític català al carrer i a les institucions. Just al contrari.
Us en parlem al número especial commemoratiu 'Un Judici per a la Història', un dossier de gairebé dues-centes pàgines fet conjuntament amb Nació Digital amb els moments decisius del judici, les claus per analitzar la sentència i molt més.
Comentaris