Catalunya

Culers i periquitos

L'antropòleg Roger Costa, col·laborador de SÀPIENS, ens explica per què es diuen així

Roger Costa
17 de desembre de 2010
El derbi Barça-Espanyol és un dels partits més esperats de la temporada
El derbi Barça-Espanyol és un dels partits més esperats de la temporada Wikimedia Commons

El derbi Espanyol-Barça desperta l'entusiasme de 'periquitos' i 'culers' i marca un dels punts més "calents" de la temporada futbolística. Però, quin és l'origen del sobrenom que s'utilitza popularment per anomenar els aficionats d'un i altre equip? L'antropòleg Roger Costa, col·laborador de SÀPIENS, ens ho explica.

Per què els seguidors del Barça se'ls anomena 'culers'?
Una pregunta innocent amb una resposta inesperada, i potser delicada. Anem a pams. Hi ha dues explicacions que han fet fortuna, però només una –la més plausible, certament– és comunament acceptada, també pel FC Barcelona. Comencem per la bona: el nom ve de l'època en què que el Club tenia el camp al carrer Indústria, un camp inaugurat el 14 de març de 1909 i conegut com l'Escopidora. Allà, del carrer estant, es veien el culs dels aficionats que s'asseien a les grades, i d'aquest fet prové el mot 'culer'. Per Internet circula alguna imatge que dóna fe d'aquesta versió. L'altra explicació potser també l'heu sentida: diu que es deu al fet que aquest camp fou edificat sobre un antic camp de cols. Ni el Club ni qui signa aquest article considerem plausible aquesta explicació, però la reflecteixo aquí donada la seva popularitat.

Hem dit al principi que la resposta pot ser delicada, però, per què? Per entendre-ho, ens hem de traslladar a l'època en què va sorgir aquest apel·latiu, a principis del segle XX. Ja vam explicar en el cas de l'Espanyol (vegeu SÀPIENS núm. 56) que 'periquito' és una derivació de 'Perico', un gat de dibuixos animats de la dècada dels vint. Passa exactament el mateix amb el mot 'culer'. Avui en dia aquesta paraula no té cap altra connotació. A la primeria de segle, en canvi, sí. En tenia diverses, de fet. El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), més conegut com l'Alcover-Moll, en recull set, i en segon lloc una que popularment té una connotació insultant: sodomita. No cal que suggereixi aquí paraules que utilitzaríem actualment per referir-nos al mateix concepte.

Hom pot objectar que potser no es deia amb aquest sentit. Difícil. El DCVB diu que s'entén –o s'entenia quan s'escrigué el gruix del diccionari, al primer quart del segle XX– així a tot Catalunya i les Balears. El FC Barcelona mateix reconeix que el sobrenom degué tenir una connotació negativa que avui s'ha perdut. Jo crec que és impossible que en aquell context es pogués distingir amb claredat un sentit d'un altre; és més, és lògic pensar que els barcelonistes fossin batejats així pels seus rivals amb una mica de mala bava. Afortunadament, amb el temps se n'ha perdut la memòria...

Per què els seguidors de l'Espanyol se'ls anomena 'periquitos'?
Us imagineu un periquito amb aspecte de gat? Difícil, certament. Si ens atenim a raons històriques, tanmateix, la mascota de l'Espanyol hauria de ser un gat, en comptes d'un ocell. Sembla impossible, però les dades són, en aquest cas, irrefutables. Aquesta història comença l'any 1922 amb 'Xut!', un setmanari satíric centrat en l'esport, molt popular fins al seu tancament l'any 1936. Valentí Castanys, dibuixant i director de la publicació, representava sempre els seguidors de l'Espanyol com quatre gats negres, en al·lusió a l'escàs nombre de socis de l'entitat i, possiblement, a la seva mala sort. A la darreria dels anys vint, paral·lelament, esdevingueren populars les pel·lícules de 'Felix the cat', traduït al castellà com 'el Gato Perico' o 'Periquito', ja que era un dels primers personatges de dibuixos animats que parlava, gràcies a la introducció del so en el cinema. La gent no va tardar gaire a associar ambdues figures. Tant fou així, que a la portada de 'Xut!' del 26 d'agost de 1930, en què es comentava el traspàs de Zamora al Reial Madrid, Castanys substituí els quatre gats negres per quatre gats pericos. No queda clar, però, si fou el dibuixant qui popularitzà l'apel·latiu, o bé foren els lectors, que haurien identificat els quatre gats amb el personatge del cel·luloide.

Per si això no fos suficient, la prova definitiva la trobem a 'El Látigo Deportivo', una altra publicació satírica, que el mateix any publicava una caricatura en què apareix un lleó amb samarreta a ratlles i l'avi amb la samarreta del Barça. Un senyor vestit de blanc es plany a un gat negre igual que el gat Fèlix, a qui es dirigeix amb el nom de Perico. L'al·lusió a l'Espanyol en la figura del perico és clara, perquè aquell any Athletic i Barça foren campió i subcampió, respectivament, el Madrid, tercer, i l'Espanyol, quart. Després, amb el franquisme, quedà allò de pericos i periquitos, però la imatge que s'hi associava fou esborrada pel temps i la dictadura. A mitjan anys setanta, amb motiu del 75è aniversari de la fundació de l'Espanyol, el club va editar uns adhesius amb la silueta de l'ocell, una prova de la força que havia pres en l'imaginari col·lectiu espanyolista la nova icona, i una manera, alhora, d'alimentar-la.

Subscriu-t'hi

Portada del número 210 del SÀPIENS (setembre 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 210 del SÀPIENS (setembre 2019)

El 1714 des de Versalles i Madrid

Publiquem la correspondència inèdita entre Lluís XIV i Felip V

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto