Catalunya

El cas de corrupció que va sacsejar la Catalunya del segle XIV

En morir Joan I va sortir a la llum un escàndol que relacionava els seus homes forts amb la malversació de fons, l'emissió de factures falses o el mercadeig amb butlles papals

Gemma Aguilera (text) / José Enrique Ruiz-Domènec (assessorament)
14 de maig de 2019
1 La mort de Joan I
Violant de Bar i Joan I al panteó reial del monestir de Poblet
Violant de Bar i Joan I al panteó reial del monestir de Poblet PMRMaeyaert / Wikimedia Commons

El 19 de maig del 1396 el rei Joan I havia sortit de Torroella, camí de Girona, i com d’habitud la comitiva tenia previst fer el viatge caçant. Segons les cròniques de l’època, en passar pel bosc de Foixà, dins el comtat d’Empúries, el rei va tenir un accident —atac cardíac o apoplexia, s’especulava— que el va fer caure del cavall i que, probablement, va contribuir a engrandir la imatge del rei caçador.

En qualsevol cas, la sobtada mort del monarca en accident de caça va treure a la llum un important escàndol de corrupció que va esquitxar els homes forts d’un regnat marcat pel desordre administratiu i financer —deixant inconcluses les Corts de Montsó—, pels atacs contra els jueus en un context de crisi econòmica, pel desinterès per la política mediterrània —que comportaria la pèrdua dels ducats d’Atenes i Neopàtria— o per la instauració dels Jocs Florals.

2 La vídua de Joan I va fingir un embaràs per no perdre el regnat
Retrat de Martí l'Humà al retaule de Sant Sever
Retrat de Martí l'Humà al retaule de Sant Sever Wikimedia Commons

Pocs dies després de la seva mort, el Consell de Regència —encarregat del govern dels regnes peninsulars de la corona d’Aragó, en espera que el nou monarca Martí l’Humà, germà de Joan I, arribés de Sicília— es va reunir a Barcelona. Maria de Luna, esposa de Martí I, esdevindria reina durant aquest impàs. Però no tot seria fàcil per a Maria de Luna.

El primer problema el va tenir amb Violant de Bar. La reina vídua de Joan I va anunciar per sorpresa que estava embarassada i que, per tant, si naixia un nen seria aquest el rei d’Aragó i no pas Martí l’Humà. Immediatament després d’aquest anunci, el Consell de Regència va enviar unes quantes dames a visitar Violant per determinar si era certa la notícia. Tot i que el dictamen va ser que no estava en estat de bona esperança, la reina vídua va continuar propagant-ho a tort i a dret. Els esdeveniments que van tenir lloc en les pròximes setmanes i mesos van explicar el perquè de la farsa de Violant.

3 37 homes de la màxima confiança de Joan I van ser empresonats
Edició del 1891 de 'Lo somni', de Bernat Metge
Edició del 1891 de 'Lo somni', de Bernat Metge

Mentrestant, el Consell de Regència tenia temes tant o més urgents entre mans. Una de les primeres actuacions va ser posar sobre la taula una greu acusació contra els consellers, oficials i cortesans de Joan I per haver mal aconsellat el  monarca perquè cometés “actes injusts contra la terra i usurpés el patrimoni reial”.

Les proves documentals de la malversació de fons
Van començar a sortir a la llum llibres de comptes, correspondència i altres documents que van revelar casos de malversació de fons, d’emissió de factures falses, de cobrament de comissions, de suborns, de mercadeig amb les butlles papals i de furts a la caixa reial.

Per al Consell de Regència, no hi havia cap dubte que l’entorn de Joan I era traïdor i corrupte. Ja coneixien des de feia temps les pràctiques irregulars de la corona, però si no havien aixecat la llebre fins aleshores probablement havia estat per protegir el rei d’una situació de crisi o perquè temien que el monarca acabés defensant la seva camarilla.

L'empresonament de 37 homes de confiança del rei
El 30 de maig, el Consell de Regència va ordenar l’empresonament de 37 homes de la màxima confiança del rei, entre els quals hi havia l’escriptor Bernat Metge, que era el secretari del rei; el vicecanceller Esperandreu Cardoner; el tresorer Julià Garrius, i també un maquiavèl·lic prestamista italià resident a Barcelona, Luqui Scarampo.

4 Maria de Luna, la cunyada del rei, va dirigir el judici
Escultura de Maria de Luna davant de l'església de Sant Martí de Sogorb (País Valencià)
Escultura de Maria de Luna davant de l'església de Sant Martí de Sogorb (País Valencià) Wikimedia Commons

Maria de Luna va dirigir amb mà de ferro el judici, convençuda de la bondat del difunt monarca i cunyat seu. L'esposa de Martí I volia castigar els excessos de qui titllava de “lops devoradors” (en referència als consellers de Joan I) que aconsellaren malament el rei, dissiparen el patrimoni reial en benefici propi, impediren que se celebressin corts, prepararen falses invasions per obtenir diners de les corts i administraren la justícia a cop de suborns.

La flamant reina volia fer net a la cort per aplanar el camí de la successió al seu espòs, i no va dubtar a fer citar una quarantena de testimonis per fer públic fins a l’últim florí usurpat.

5 La sentència va exculpar els reis i va condemnar els consellers
Joan I
Joan I

Del procés es dedueix que la camarilla que envoltava Joan I i la reina Violant mantenia curosament aïllats els monarques de tot allò que pogués obstaculitzar els seus propòsits. Els consellers van evitar que es convoquessin les corts, conscients que s’haurien vist obligats a abandonar els seus llocs preeminents perquè els parlamentaris haurien denunciat públicament les seves immoralitats.

També eren culpables d’haver pressionat el rei perquè fes importants peticions als regnes per tal de sufragar les despeses que comportaria la seva coronació, i, una vegada obtingudes aquestes importants sumes, li desaconsellaren la coronació —perquè ja s’havien repartit els diners entre ells. Joan I en devia fer cas perquè la cerimònia de coronació mai no va tenir lloc.

6 Els consellers van ser acusats de suborn, malversació de fons i apropiació indeguda de propietats del rei

Durant el procés es va demanar als testimonis si tenien constància que els acusats “prenien indistintament corrupcions e subornacions per retardar o spatxar sentencies e signar o fer signar letres o altres provisions, axi justas com injustas, axi com hajen absolts aquells qui eren culpables e dignes de gran punicio per subornacions o corrupcions, destruint la cosa publica e la justicia a canvi de diverses quantitats extorquides”. La resposta dels testimonis fou afirmativa, i revelaren que també havien estat extorquides les universitats i els estaments més pobres sense que els consellers haguessin mostrat el menor escrúpol.

Factures falses utilitzant la signatura del rei
Igualment es va evidenciar que l’equip del monarca tenia també la mà trencada a fer factures falses i a utilitzar la signatura del rei. En l’interrogatori es va preguntar als testimonis si algun dels acusats “haje fet considerar al fischde dit senyor, hoc encara han fet fer albarans al dit senyor ab lo seu anell segellats”, i si “per propri profit lur com per favor de lurs amichs, com encara en dan d’alcuns a qui ells no volien be, hajen consellat al dit senyor o senyora de fer torts e injusticies en apropiar se o fer se apropiar e donar o fer donar a lurs complices e sequaces alguns bens, drets, regalies e jurisdiccions”.

Els furts i l'intent d'arruïnar el monarca
Per si el cobrament de comissions i suborns per malversació de fons i altres pràctiques il·legals fos poc, tot fa pensar que els acusats també van posar la mà a la caixa reial i van intentar arruïnar el monarca fent-li regalar o malvendre algunes de les seves propietats.

Així, durant el judici es va preguntar als testimonis si sabien o havien sentit a dir que els acusats “haien fet vendre, destruir et dicipar al dit senyor son patrimoni, per tal manera que lo dit senyor era vengut a tanta inopia e fretura que ja no havia de que viure, en minve, vituperi e destucció del dit senyor e de la seua corona e de sus naturals e vasals e de tota la cosa publica”. Sembla que els consellers del rei s’haurien apropiat de castells, viles, jurisdiccions i altres rendes i propietats dels monarques sense que aquests en fossin conscients.

7 El regne va quedar arruïnat per la corrupció i la mala gestió
Retrat de Pere III el Cerimoniós
Retrat de Pere III el Cerimoniós Manuel Aguirre i Monsalve / Wikimedia Commons

A causa de la corrupta gestió de l’entorn de Joan I i a causa també de les arques empobrides que havia heretat del seu pare, Pere el Cerimoniós, la penúria a la cort era tan severa que el rei s’havia vist obligat a manllevar diners a mogobells, una espècie d’eufemisme per evitar pronunciar el mot 'usura'.

Bernat Metge diria: “Tres coses desfan la terra: ladres que hom no gosa punir, e mogobells e males anyades”. Es comptabilitza que Joan I va arribar a deure gairebé setanta mil florins al prestamista Scarampo i que, a causa d’això, el prestamista el tenia totalment dominat.

Repercussions a nivell europeu
El desastre financer no solament va tenir repercussions en política interior, sinó també a tot Europa. Els mercaders que tenien contacte més directe amb la cort s’encarregaren de dir als quatre vents que “el rei no té res per menjar”, circumstància que va contribuir a disminuir el prestigi internacional de la corona.

De totes maneres, la més greu de totes les acusacions va ser que, aparentment, la camarilla s’hauria apropiat de les rendes de Mallorca i dels diners que el Papa havia enviat a Joan I per sufragar l’expedició del monarca a Sardenya per sufocar la rebel·lió encapçalada pel noble Brancaleone Doria, que amenaçava la continuïtat catalana a l’illa. Aquestes rendes van ser venudes mitjançant un contracte usurer al prestamista Scarampo, qui a la seva vegada gratificava esplèndidament els consellers del monarca.

8 Els consellers van fer aplaçar l'expedició reial a Sardenya perquè s'havien fos els diners per finançar-la

Sembla que en la fallida expedició a Sardenya, els cortesans haurien entabanat, de nou, el rei, i l’haurien convençut que aplacés sine die la missió. Si el van desaconsellar va ser perquè ja havien fos els diners per finançar-la, igual com havia passat en la cerimònia de coronació: “Axi com la dita quantitat havedora de les dites bolles papals se devia convertir, ensemps ab les rendes de Mallorques, en la subvencio de la dita illa, los desus dits haien consellat al dit senyor que haja feta venda a micer Loqui Scarampo, carregant li n censals sobre les dites rendes e bolles en paga al dit micer de diverses quantitats de degudes, en gran perill e prompta perdició del regne e illa de Cerdenya”, es recull en l’escrit del judici.

9 L'objectiu de la trama també podria haver estat evitar que la corona d'Aragó passés a mans de l'infant Martí
Sepulcre de Mata d'Armanyac al monestir de Poblet
Sepulcre de Mata d'Armanyac al monestir de Poblet

Una altra referència constant que es va fer al judici és que alguns acusats van rebre diners per aconseguir que la filla de Joan I i Mata d’Armanyac, Joana de Daroca, no renunciés als seus drets successoris, que convertien el seu espòs, el comte de Foix Mateu de Castellbó, en candidat al tron en lloc de l’infant Martí.

Una interpretació una mica maliciosa, però en què coincideixen nombrosos historiadors, és que aquest fet explicaria el desconcertant comportament de la reina Violant de Bar just després d’enviudar. L’afirmació d’estar embarassada, tot i no poder-la allargar gaire temps per raons òbvies, sí que podia evitar que el seu cunyat Martí fos considerat el rei efectiu i podia donar un cert temps al comte de Foix perquè prengués posicions estratègiques i fes valer els seus drets.

Les sospites de Maria de Luna: evitar que la corona d'Aragó passés a mans de l'infant Martí
És versemblant pensar, per la duresa del procés i dels interrogatoris, que la reina Maria de Luna va sospitar des d’un primer moment que allò que motivava la totpoderosa camarilla de Joan I no era només l’enriquiment personal sinó que també van maniobrar perquè la corona d’Aragó no passés a mans de l’infant Martí. De fet, la reina encara va anar més enllà i va arribar a suggerir que els consellers reials havien planejat una estratègia per abocar el rei a la desgràcia i que l’obligaven a sortir de caça en condicions climatològiques adverses, tot esperant que morís en un accident. Tot i que aquesta acusació i algunes de les altres no es va poder demostrar, sí que hi ha força consens a l’hora d’afirmar que els consellers incentivaren que el rei anés de caça per distreure’l dels assumptes de palau.

10 El rei Martí l'Humà va perdonar els consellers
Signatura de Martí l'Humà
Signatura de Martí l'Humà

Paradoxalment, el gran escàndol de corrupció i traïció que va embrutar el regnat de Joan I va quedar en un no res quan el 7 de desembre del 1398, el rei Martí l’Humà, des de Saragossa, va absoldre tots els consellers. Fins i tot va perdonar Bernat Metge, qui havia recomanat per escrit a Joan I que assassinés el seu germà: “mes volguera que fos mort lo senyor Duch (qui vui es rey) que no don Pero Massa, e que si lo senyor rey hi devia fer ço que devia, que devia levar lo cap al dit senyor duch, qui vui es rey, car prou li n via fetes ”.

Uns mesos més tard i en un nou gest de concòrdia, Martí l’Humà va reincorporar els consellers processats al Consell, tot i que aquesta vegada es van limitar a ser executors de les directrius del rei i de la seva enèrgica esposa Maria de Luna.

Subscriu-t'hi

Portada del número 206 del SÀPIENS (maig 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 206 del SÀPIENS (maig 2019)

El retorn dels Urgell: la restitució del panteó comtal

Gràcies a un projecte museístic pioner en 3D, els sepulcres d’aquesta noble nissaga tornaran des de Nova York al monestir de les Avellanes

1 any de SÀPIENS per només 19,90€ 19,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto