1. L'informe de la Fiscalia de l'Estat i la sentència dels fets d'Octubre
L'informe final de la Fiscalia de l'Estat en l'anomenat Judici al Procés va arribar en la setmana en què es complien 84 anys de la sentència pels fets d'Octubre, per la qual Lluís Companys i la majoria de membres del seu govern van ser condemnats a 30 anys de presó pel delicte de rebel·lió militar. Aquell 6 de juny de 1935, el Tribunal de Garanties Constitucionals recordava que Companys i els seus consellers s'havien aixecat “en armas contra esa Constitución, proclamando el Estado Catalán de la República Federal Española [...]” i sentenciava: “Condenamos a cada uno de los procesados [...] autores de un delito de rebelión militar, a la pena de treinta años de reclusión mayor”. A més, condemnava a la pena de mort per rebel·lió militar el capità Frederic Escofet i el comandant Pérez i Farràs, una pena que després commutaria el president de la República Niceto Alcalá Zamora.
Vuitanta-quatre anys més tard, és molt difícil no comparar aquella sentència amb el Judici al Procés. En el seu informe final, la Fiscalia de l'Estat continua defensant l'ús de la violència i el delicte de rebel·lió i assegura que els fets succeïts entre el setembre i l'octubre del 2017 van ser un cop d'estat comparable al conduït el 23-F pel tinent coronel Tejero. I tot, basat en l'atac a una altra Constitució, en aquest cas la del 1978.
Però els paral·lelismes entre el Procés i els fets d'Octubre van més enllà del judici. Els contextos i moments històrics en què es van produir tots dos fets són molt diferents, però el càstig per la proclamació de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola per part de Companys va incloure mesures com la suspensió de l'Estatut d'Autonomia, la depuració de bona part dels funcionaris de la Generalitat, la dissolució de 129 ajuntaments o l'empresonament de més de 5.000 persones. Llegiu-ne més a 'La condemna pels fets d'Octubre i el Judici al Procés'.
2. Les conseqüències del judici a Francesc Macià
El gener del 1927 s'iniciava a París el judici a Francesc Macià pels fets de Prat de Molló, l'intent frustrat d'alliberament armat de Catalunya dirigit per l'Avi des de la Catalunya del Nord el novembre de 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera. En la seva declaració, l'Avi va exposar que l’acció es devia al desig d’assolir una “República Catalana Independent [...] que anàvem a implantar per la violència, ja que és aquest l’únic mitjà pel qual Espanya pot entrar en raó”.
Un ressò mediàtic sense precedents
El judici va despertar una gran expectació i va obtenir un ressò mediàtic sense precedents: la premsa hi va dedicar primeres planes, comentaris, fotografies i acudits. Macià i l'advocat principal de la defensa es van saber posar a la butxaca l'opinió pública. La seva defensa va ser política. No va negar mai els fets, sinó que els va justificar. Van defensar les raons polítiques de la sublevació i també van justificar la lluita per la independència de Catalunya.
El procés va ser una extraordinària campanya de propaganda a favor dels independentistes catalans i del seu líder. La intel·lectualitat més compromesa amb els drets humans va signar un manifest en què figuraven noms de primera línia: Paul Valéry, Vielé-Griffin, Romain Rolland i, naturalment, la comtessa de Noailles, que definí Macià com “el cavaller de l’ideal”. Macià i els finalment 17 processats van ser condemnats a dos mesos de presó (ja complerts aleshores durant la presó preventiva) i a uns quants francs de multa per tinença il·lícita d’armes. Una condemna pràcticament simbòlica, cosa que reforçà encara més el prestigi dels insurrectes catalans. En aquells moments es va fer realitat la frase que Macià va dir als seus homes arran de la detenció: “Perdent, guanyarem”. Us ho expliquem amb tot detall a 'Les conseqüències del judici a Francesc Macià'.
Tot i que es fa difícil poder calibrar amb precisió la repercussió real que l’afer va tenir en una Catalunya que patia la dictadura de Primo de Rivera, és indubtable que l’extraordinari impacte mediàtic del judici va ser la base sobre la qual s’erigí, a partir d’aleshores, el mite de Francesc Macià com a líder carismàtic de la causa catalana.
3. Els fets d'Octubre
Com hem dit abans, és molt important tenir en compte el moment i el context històric en què es van produir els fets d'Octubre del 1934 i, també, saber què i per què va passar. Per això us convidem a llegir aquest article, en què revivim l'intent fallit de proclamació de l'Estat Català l'any 1934.
Subscriu-t'hi
Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hiEn vols més?
Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000
Actualitat i fets històrics per reviure la història