Subscriu-t'hi
OFERTA ESPECIAL -16%
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Catalunya

'La Campana de Gràcia', els tocs de sometent que van irritar els militars espanyols

El nom d'aquest setmanari republicà i anticlerical era un homenatge a la revolta de les Quintes

Dibuix satíric sobre la guerra de Cuba publicat a 'La campana de Gràcia' el 1896
Dibuix satíric sobre la guerra de Cuba publicat a 'La campana de Gràcia' el 1896

El 1870 feia dos anys que l'aleshores colònia espanyola de Cuba lluitava contra la metròpoli per tal d'assolir la independència. A Espanya, el servei militar obligatori ja estava instaurat i era mal vist pel poble, ja que afectava sobretot la classe treballadora, atès que els fills de famílies benestants podien evitar anar a la guerra si pagaven una taxa. A Gràcia, llavors la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants, la majoria dels quals d'extracció obrera i ocupada en les fàbriques del pla de Barcelona, la resposta a la crida del govern perquè els mossos servissin en l'exèrcit es va traduir en una revolta.

Amb els tocs de sometent de la campana de la plaça Orient, ara plaça de la Vila, els graciencs van alertar de la proximitat de les tropes que venien a executar el reclutament i que es van trobar en la situació d'haver d'assetjar la vila. El setge va durar del 4 al 9 d'abril, i en aquest interval la campana, anomenada ''la Marieta'', no va deixar de sonar i va irritar els militars, que van intentar destruir-la a canonades. Només van poder esquerdar-la, sense aconseguir emmudir-la.

La que seria coneguda com la revolta de les Quintes va acabar amb 27 morts i un nombre indeterminat de cases saquejades pels soldats. Liquidada la protesta popular, només la poesia política denunciava el cas: "Los diputats monàrquics,/que avans de ser nombrats,/van dir "abaix las quintas",/las quintas han votat./Oy da, oy da,/no estem per embusteros,/oy da, oy da,/fora la farsa ja". Mai no es va saber del cert qui tocava la campana en circumstàncies tan dures, tot i que tradicionalment s'ha assenyalat una dona humil que va ser empresonada i finalment alliberada en temps de la I República, el 1873.

El ressò d'aquells esdeveniments romandria viu en forma de paper: al cap d'un mes dels fets va aparèixer un setmanari satíric, de tarannà republicà i anticlerical, amb un nom que era tot un homenatge: 'La Campana de Gràcia'. Es va editar al llarg de 64 anys. A tot estirar i d'acord amb l'època que vivim, el tumult del present pot aspirar a omplir publicacions electròniques, molt més efímeres.

La campana de Gràcia

Subscriu-t'hi

Portada del número 235 de SÀPIENS (octubre 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 235 de SÀPIENS (octubre 2021)

Els nens de Wad-Ras

Investigació SÀPIENS: recuperem la història d’un equip d’educadors que el 1970 va transformar la vida dels menors interns al reformatori

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació Accepto