El 1870 feia dos anys que l'aleshores colònia espanyola de Cuba lluitava contra la metròpoli per tal d'assolir la independència. A Espanya, el servei militar obligatori ja estava instaurat i era mal vist pel poble, ja que afectava sobretot la classe treballadora, atès que els fills de famílies benestants podien evitar anar a la guerra si pagaven una taxa. A Gràcia, llavors la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants, la majoria dels quals d'extracció obrera i ocupada en les fàbriques del pla de Barcelona, la resposta a la crida del govern perquè els mossos servissin en l'exèrcit es va traduir en una revolta.

Amb els tocs de sometent de la campana de la plaça Orient, ara plaça de la Vila, els graciencs van alertar de la proximitat de les tropes que venien a executar el reclutament i que es van trobar en la situació d'haver d'assetjar la vila. El setge va durar del 4 al 9 d'abril, i en aquest interval la campana, anomenada ''la Marieta'', no va deixar de sonar i va irritar els militars, que van intentar destruir-la a canonades. Només van poder esquerdar-la, sense aconseguir emmudir-la.

La que seria coneguda com la revolta de les Quintes va acabar amb 27 morts i un nombre indeterminat de cases saquejades pels soldats. Liquidada la protesta popular, només la poesia política denunciava el cas: "Los diputats monàrquics,/que avans de ser nombrats,/van dir "abaix las quintas",/las quintas han votat./Oy da, oy da,/no estem per embusteros,/oy da, oy da,/fora la farsa ja". Mai no es va saber del cert qui tocava la campana en circumstàncies tan dures, tot i que tradicionalment s'ha assenyalat una dona humil que va ser empresonada i finalment alliberada en temps de la I República, el 1873.

El ressò d'aquells esdeveniments romandria viu en forma de paper: al cap d'un mes dels fets va aparèixer un setmanari satíric, de tarannà republicà i anticlerical, amb un nom que era tot un homenatge: 'La Campana de Gràcia'. Es va editar al llarg de 64 anys. A tot estirar i d'acord amb l'època que vivim, el tumult del present pot aspirar a omplir publicacions electròniques, molt més efímeres.