Catalunya

Les 10 frases més polèmiques sobre els catalans

Recordem les declaracions que més controvèrsia han creat

Raquel Alonso
20 de juny de 2017
1 Francisco de Quevedo (1640): "Son los catalanes aborto monstruoso de la política"
Retrat de Francisco de Quevedo
Retrat de Francisco de Quevedo

L'escriptor va recitar una de les frases literàries que ha perdurat fins al present: "Son los catalanes aborto monstruoso de la política. Libres con señor; por esto el Conde de Barcelona no es dignidad, sino vocablo y voz desnuda". La sentència de Francisco de Quevedo, un dels poetes més importants del Barroc espanyol, estava relacionada amb la guerra dels Segadors, i la va escriure a l'obra 'La rebelión de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero'. Cal matisar que Quevedo escrivia al servei del comte duc d'Olivares i que, per tant, ho feia com a propagandista del poder.

2 José Patiño (1715): "Prontos en cólera, rijosos y vengativos"
Retrat de José Patiño
Retrat de José Patiño

Superintendent de Catalunya durant el regnat de Felip V, José Patiño va destacar per ser un dels inspiradors del decret de Nova Planta, del qual aquest 2017 se'n compleixen 300 anys. Patiño definia els catalans com a "aficionadísimos a todo género de armas, prontos en cólera, rijosos y vengativos", i deia que "siempre se debe recelar de ellos" perquè "aguardan coyuntura para sacudir el yugo de la justicia". A més, opinava que els catalans "son apasionados de su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón".

Patiño aconsellava eliminar la llengua catalana de les institucions i va arribar a qualificar Catalunya de "pueblo criminal". El ministre assegurava que després de perdre la guerra l'orgull dels catalans estava abatut, però això no volia dir que estiguessin convençuts. Segons Patiño, només respectaven les decisions reials per la força de les armes, per la qual cosa "la quietud y obediencia debe afianzarse con estas".

3 Francisco Silvela (1900): "El catalanismo es una enfermedad nerviosa"
Silvela i el general Polavieja en una caricatura publicada a la revista satírica 'Gedeón'
Silvela i el general Polavieja en una caricatura publicada a la revista satírica 'Gedeón'

"Yo creo que hay un gran número de enfermedades, y singularmente las enfermedades nerviosas, para las cuales es perfectamente perjudicial todo lo que sea excitación, y aun la conversación sobre ellas; y no le doy al catalanismo más alcance ni más carácter que el de una verdadera enfermedad nerviosa." El president del Consell de Ministres, Francisco Silvela, va anar un pas més enllà qualificant el sentiment català de malaltia durant la sessió del Congrés dels Diputats del 20 de febrer de 1900.

4 Gonzalo Queipo de Llano (1936 o 1938): "Convertir Barcelona en un inmenso solar"
Queipo de Llano amb Niceto Alcalá-Zamora a Sant Sebastià el 1932
Queipo de Llano amb Niceto Alcalá-Zamora a Sant Sebastià el 1932

La Guerra Civil emmarca algunes de les frases més polèmiques sobre els catalans. La tensió territorial augmentava al mateix ritme en què els militars deixaven anar frases com bales. En un dels famosos discursos que el general Gonzalo Queipo de Llano feia a Ràdio Sevilla va afirmar que la intenció dels insurrectes era transformar "Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar". L'any en què es va pronunciar la frase varia en funció de la font, ja que alguns la situen el 1936 i, d'altres, el 1938.

5 "¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alumbra!"

La frase "¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alumbra!" s'atribueix a diferents personatges. Segons una versió, l'hauria pronunciada el canonge de Salamanca José Artero en una missa celebrada a la catedral de Tarragona el gener del 1939. Segons una altra font, l'autor seria Wenceslao González Oliveros, governador de Barcelona entre el 1939 i el 1940 i, segons una tercera, l'hauria pronunciada el coronel Antonio Aymat el 1939. Els historiadors que hem consultat per fer aquest article ens diuen que sembla pròpia de González Oliveros, tot i que no en tenen cap certesa. El que sí que sabem és que es va pronunciar.

6 Luis de Galinsoga (1959): "Todos los catalanes son una mierda"
La notícia sobre la mort de Galinsoga a 'La Vanguardia' del 21 de febrer de 1967
La notícia sobre la mort de Galinsoga a 'La Vanguardia' del 21 de febrer de 1967

"Todos los catalanes son una mierda", aquesta és la frase que el director de ‘La Vanguardia' durant el franquisme va cridar dins l'església de Sant Ildefons de Barcelona. El periodista va protestar a la sagristia perquè el sermó havia estat pronunciat en català, i, després que expliquessin que hi havia autorització per fer ús de l'idioma, va clamar la frase que li va costar el càrrec.

Els fets que es van succeir arran d'aquesta frase van ser anomenats posteriorment amb el nom d''Afer Galinsoga'. A l'onada de protestes que aquesta va generar cal afegir-hi la pèrdua de subscriptors que va patir 'La Vanguardia'. El periodista, per la seva part, va negar aquestes paraules i va difondre la seva admiració envers Catalunya. Finalment, el Consell de Ministres va decidir resoldre el conflicte destituint-lo.

No obstant això, aquesta no va ser l'única vegada que Galinsoga havia manifestat la seva animadversió envers Catalunya. Durant la guerra havia escrit 'Delenda est Cataluña' ('Catalunya ha de ser destruïda, anihilada'), i, tal com explica Lluís Foix al llibre 'Porta giratòria', de tant en tant, mentre va ser director de 'La Vanguardia', es posava a cridar enmig de la redacció: "¡Estoy en territorio conquistado!". De fet, sota el seu comandament el diari va publicar portades clarament feixistes.
 

7 Manuel Fraga (1968): ocuparem Catalunya tantes vegades com calgui
Manuel Fraga
Manuel Fraga

"Haré todo lo posible para evitar que se destruya la unidad nacional. Cataluña fue ocupada por Felipe IV; fue ocupada por Felipe V, que la venció; bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben a qué atenerse, y aquí tengo el mosquetón para volverlo a utilizar."

Sembla que aquesta va ser la resposta que li donà Fraga a l'empresari i promotor cultural Joan Baptista Cendrós ('mister Floïd') quan aquest li va demanar aixecar l'ordre de retirada de la 'Història de Catalunya il·lustrada', de Ferran Soldevila, que havia publicat Edicions Proa.

8 Santiago Bernabéu (1968): "Me gusta Cataluña y la quiero, a pesar de los catalanes"
Pololo (Atlético de Madrid) i Santiago Bernabéu com a capità abans de l'inici d'un derbi madrileny el 1922
Pololo (Atlético de Madrid) i Santiago Bernabéu com a capità abans de l'inici d'un derbi madrileny el 1922

La rivalitat futbolística va anar un pas més enllà després de la declaració de Santiago Bernabéu en què assegurava: "Me gusta Cataluña y la quiero, a pesar de los catalanes". El futbolista i president esportiu va assenyalar, més tard, que les seves paraules havien estat tergiversades pel periodista. No obstant això, la frase que va pronunciar durant l'entrevista que li va dedicar la revista local ‘Murcia Deportiva' ja havia recorregut la regió i augmentat la rivalitat no només futbolística, sinó també territorial. Finalment, ‘Murcia Deportiva' va ser expedientada per posar en perill la integritat de les terres.

TV3 en va parlar al documental 'El Madrid real. La llegenda negra de la glòria blanca'.

9 José Ignacio Wert (2012): "Españolizar a los alumnos catalanes"

En aquest article no podia faltar l'exministre d'Educació, Cultura i Esports que més protestes ha provocat durant els últims anys. José Ignacio Wert va elaborar la Llei orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), un decret que ha creat controvèrsia des del dia del seu anunci, entre altres coses, pel fet que les llengües de les comunitats autònomes quedin relegades, inicialment, com a "assignatures d'especialització optatives".

"Españolizar a los alumnos catalanes" és una de les frases de l'exministre que més polèmica ha despertat. Wert va pronunciar-la en una sessió del Congrés dels Diputats. Era la seva manera d'explicar l'objectiu del govern de Rajoy: aconseguir que els alumnes catalans "se sientan tan orgullosos de ser españoles como catalanes". 



10 Juan José Imbroda (2017): "Los 'piraos' independentistas de Cataluña"
Juan José Imbroda
Juan José Imbroda

L'era d'Internet continua en expansió i les opinions expressades sense embuts incendien sovint les xarxes socials. Un exemple ben recent és el del president de Melilla, Juan José Imbroda, que va dedicar aquestes paraules a través del seu compte oficial de Twitter: "Qué ‘pesadez' lo de los ‘piraos' independentistas de Cataluña". El debat no va trigar a arribar i la facilitat amb què es poden transmetre opinions augmenta la controvèrsia i la polèmica.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto