Catalunya

Mapa dels ‘patrimonis de la humanitat' de Catalunya

Et diem quins són els béns catalans materials i immaterials que formen part de la llista de la Unesco

Núria Martínez
4 de desembre de 2018

El 4 de desembre de 1997, la Unesco va decidir integrar en la seva llista patrimonial el Palau de la Música i l'Hospital de Sant Pau. Recordem l'efemèride tot repassant quins llocs del nostre país tenen aquesta distinció tan especial i felicitant els amics de València, que estan d'enhorabona perquè les Falles s'han convertit en Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Felicitats!

1 Conjunt arqueològic de Tàrraco
Amfiteatre de Tarragona -  Thinkstock
Amfiteatre de Tarragona - Thinkstock

La ciutat de Tarragona és un valuós testimoni de la presència de l'imperi Romà a les terres del Mediterrani durant l'antiguitat. La seva herència cultural, de la qual es conserven elements de les ciutats romanes tan distintius com les muralles, el circ, l'amfiteatre, el fòrum o l'aqüeducte, evidencia la sublimitat de la capital de la Hispània romana i proporciona detalls sobre com era la vida quotidiana en aquest període històric. El conjunt arqueològic de Tàrraco, que comprèn un total de 14 monuments romans, tant els que hi ha a la ciutat de Tarragona com els que hi ha en altres municipis del Tarragonès, es va incloure a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco l'any 2000.

2 Les obres d'Antoni Gaudí
El drac del Park Güell -  Baikonur. Wikimedia Commons
El drac del Park Güell - Baikonur. Wikimedia Commons

El Park Güell, la Casa Milà, la Casa Batlló, la Sagrada Família, el Palau Güell, la Casa Vicens o la cripta de la Colònia Güell s'han convertit en grans símbols de la Catalunya de la Renaixença i en una prova de la força del Modernisme entre finals del segle XIX i principis del XX. Aquestes obres de l'arquitecte català Antoni Gaudí van ser declarades Patrimoni de la Humanitat durant els anys 1984 i 2005. Es tracta, sens dubte, d'una mostra de la contribució de Gaudí en l'arquitectura i la tecnologia constructiva catalana i una demostració de com una obra tan excepcional i revolucionària va desenvolupar un fort sentiment cap a les tradicions i la identitat catalanes.

3 Palau de la Música Catalana
Palau de la Música Catalana -  Jiuguang-Wang. Wikimedia Commons
Palau de la Música Catalana - Jiuguang-Wang. Wikimedia Commons

Aquest edifici, un dels màxims exponents del Modernisme català, es va construir per albergar una de les sales de concerts més sorprenents i singulars del món. Es tracta d'un majestuós espai en el qual l'arquitectura, l'escultura, la ceràmica, la vidrieria o el mosaic es combinen per conformar un exquisit conjunt artístic declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1997 per la Unesco. Però el que més destaca és l'arrelat sentiment patriòtic i el significat històric que aquesta edificació dissenyada per Lluís Domènech i Montaner presenta, que es va convertir en tot un símbol identitari de la burgesia catalana de finals del segle XIX.

4 Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau -  Thinkstock
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau - Thinkstock

Com el Palau de la Música Catalana, aquesta altra obra de Domènech i Montaner també va ser inclosa a la llista del patrimoni europeu l'any 1997. Aquest edifici, destinat a exercir com a centre hospitalari modern, és un dels símbols del Modernisme català. Durant vuit dècades s'hi van atendre els pacients barcelonins, fins que l'any 2009 es va haver d'aturar la seva funció mèdica i traslladar-la a un nou edifici, més indicat per acollir la tecnologia i les necessitats del segle XXI. Avui en dia, a l'antic hospital s'hi allotgen diverses institucions d'àmbits del coneixement com la sostenibilitat, la salut o l'educació. També se n'han obert les portes al públic, que el pot conèixer a través de les diferents visites guiades que s'hi fan.

5 Monestir de Santa Maria de Poblet
Monestir de Santa Maria de Poblet -  Wsrmatre. Wikimedia Commons
Monestir de Santa Maria de Poblet - Wsrmatre. Wikimedia Commons

Situat a les muntanyes de Prades, el monestir de Poblet és un dels conjunts monàstics més importants d'Europa, i és, actualment, el monestir habitat més gran del continent. La seva combinació dels estils arquitectònics que han anat predominant al Principat al llarg dels segles –com és el cas del romànic, el gòtic, el renaixentista o el barroc– ha conformat un conjunt únic i molt valuós. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1991 per ser una clara demostració de la importància de l'orde del Cister a la Catalunya de l'edat mitjana i per ser un dels principals símbols de l'antiga corona d'Aragó.

6 La Vall de Boí
Església de Sant Climent de Taüll -  Thinkstock
Església de Sant Climent de Taüll - Thinkstock

El conjunt arquitectònic de la Vall de Boí, format per un total de nou esglésies rurals d'estil romànic –Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Feliu de Barruera, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Santa Maria de l'Assumpció de Cóll, Santa Maria de Cardet, la Nativitat de Durro i l'ermita de Sant Quirc de Durro– va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 2000. Aquest guardó se'l mereix pel bon estat de conservació dels temples i dels elements escultòrics que s'hi resguarden. Es tracta d'un gran testimoni de la vida quotidiana al camp durant l'època medieval, i també de la importància i l'adaptabilitat de l'art romànic en el paisatge rural pirenaic.

7 Pintures rupestres de l'arc del Mediterrani
Pintures rupestres dels abrics d'Ermites a Ulldecona -  DagafeSQV. Wikimedia Commons
Pintures rupestres dels abrics d'Ermites a Ulldecona - DagafeSQV. Wikimedia Commons

Les pintures rupestres de l'arc del Mediterrani són un conjunt de 757 jaciments que es troben des de Catalunya fins a Andalusia, passant per Aragó, Castella-la Manxa, el País Valencià i Múrcia, que va ser catalogat per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1998. Podem trobar 60 assentaments escampats per tot el territori català, entre els quals destaquen els abrics de l'Ermita de la serra de la Pietat, a Ulldecona; la Roca dels Moros, al Cogul, i la cova dels Vilars, a Os de Balaguer. Tots aquests, datats entre els anys 6000 i 1000 aC, són una clara demostració de l'estil de vida, el desenvolupament i la cultura de la civilització prehistòrica que va poblar aquesta regió.

8 La Patum de Berga
Ball de diables a la Patum de Berga -  Infotur
Ball de diables a la Patum de Berga - Infotur

La Patum de Berga és una de les festes més tradicionals i, amb més de 600 anys d'història, també una de les més antigues de Catalunya. Se celebra al municipi del Berguedà durant la festivitat del Corpus i té origen en els antics entremesos i les processons que se celebraven en aquesta data durant l'edat mitjana. Actualment, la festa s'ha adaptat als nostres dies i ha adquirit un caràcter lúdic, amb un fort protagonisme del foc i la pirotècnica. El novembre del 2005, la Patum va ser declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco, fet que en va promoure el reconeixement internacional.

9 Els castells
XXIV Concurs de Castells de Tarragona -  © RLM
XXIV Concurs de Castells de Tarragona - © RLM

Els castells són una tradició catalana que té origen en el ball de Valencians, uns balls que es realitzaven en les processons religioses i que culminaven amb l'aixecament d'una construcció humana. Els primers castells daten del segle XVIII en algunes zones del Penedès i del Camp de Tarragona, però actualment la tradició s'ha ampliat per gran part de la geografia catalana. Aquestes torres humanes, que s'alcen a partir de constància, cooperació i cohesió de tots els que hi participen, han esdevingut un dels trets més simbòlics i característics de la cultura catalana, i ara, gràcies al fet que l'any 2010 es van incloure a la llista del Patrimoni Immaterial de la Unesco, també han aconseguit una projecció mundial.

10 Les festes del foc del solstici dels Pirineus
Un fallaire carregant una torxa encesa -  Roc Garcia-Elias Cos. Wikimedia Commons
Un fallaire carregant una torxa encesa - Roc Garcia-Elias Cos. Wikimedia Commons

Es tracta d'un conjunt de celebracions anuals que es duen a terme pels volts del solstici d'estiu a diverses localitats de Catalunya, Aragó, Andorra i el sud de França. El moment més característic de la festa és quan es baixa de les muntanyes amb unes torxes enceses amb foc, que acaben en una foguera a la plaça del poble. Aquesta tradició, que es remunta a temps ancestrals, s'ha convertit en un dels màxims exponents de la cultura dels pobles dels Pirineus i és per aquest motiu que, l'any 2015, els 63 municipis que celebren aquesta festivitat van presentar una candidatura conjunta a la Unesco. El desembre d'aquell mateix any, les festes del foc van ser inscrites a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Subscriu-t'hi

Portada 201

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Portada 201

La gran migració, com els 'Sapiens' vam colonitzar el món

T'expliquem com va arribar a Europa, Àsia, Oceania i Amèrica la nostra espècie

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto