Quan el Barça va ser obligat a perdre contra el Madrid
El 13 de juny de 1943, la policia va assegurar als jugadors blaugrana que no els podia garantir la seguretat si guanyaven a Chamartín

El 6 de juny del 1943 el Barça va derrotar (3-0) el Madrid a les Corts en el partit d'anada de les semifinals de Copa. El Barcelona no va jugar un partit gaire brillant per les contínues interrupcions, però va superar amb certa comoditat un Madrid que va presentar més agressivitat que no pas joc.
Amenaces policials
Però la premsa de Madrid va justificar la derrota blanca en una suposada mala actuació arbitral i en una actitud excessivament hostil del públic barcelonista. Des de la capital espanyola els diaris convidaven el madridisme a convertir Chamartín en un infern per als blaugrana en el partit de tornada. La premsa recordava que a l'anada "el público de Las Corts al silbar a los jugadores del Madrid se veía que increpaba claramente a los representantes de España".
El diumenge 13 de juny, abans que comencés el partit, va entrar al vestidor del Barça el cap de la policia de Madrid, acompanyat d'alguns dels seus homes, per fer saber als jugadors visitants que no tenia prou efectius i que no podia garantir la seguretat si el Madrid sortia derrotat del seu propi camp i, per tant, eliminat. Un dels jugadors que va assistir a aquesta escena assegurava que havia vist com la policia havia entrat al vestidor donant una puntada de peu a la porta i proferint greus insults als jugadors: "¡Perros catalanes hijos de puta, si no perdeis la eliminatoria iréis todos a la prisión!". En un ambient infernal, el Madrid va marcar vuit gols a la primera part. Els jugadors del Barça desitjaven que s'acabés aquell malson: al descans i dins del vestidor, van decidir no sortir a jugar la segona part.
Pressions de l'exèrcit
La notícia va arribar ben aviat a l'autoritat policial, perquè, davant l'amenaça de rebel·lia dels futbolistes, va fer acte de presència al vestidor del Barça un oficial de l'Exèrcit que va recordar als jugadors que alguns d'ells, sense assenyalar ningú, podien jugar "gracias a la generosidad del régimen" que suposadament els havia perdonat la seva manca de patriotisme durant la República. Valle, com la resta dels seus companys, no podien escollir: el partit va acabar 11 a 1.
Comentaris