Les Noves Plantes instituïdes per Felip V van suposar la fi d'un model polític de caràcter compost (ara en diríem confederal) i la imposició d'un nou esquema caracteritzat pel domini absolut del monarca i fonamentat en la conquesta i la dominació militar permanent. En cap cas no van suposar la creació d'un Estat espanyol, si per Estat s'entén una unitat de govern, legislativa i fiscal.

Anem a pams: la unió de corones iniciada amb els Reis Catòlics i confirmada amb l'emperador Carles V pressuposava una aliança entre iguals. Catalunya, en tant que integrant de la Corona d'Aragó, esdevenia soci constitutiu d'una monarquia composta, que entre 1580 i 1640 va comptar també amb el Regne de Portugal.

Conquesta o pacificació?

Tot això va canviar amb Felip V. Ja el decret de Nova Planta dels regnes de València i Aragó, de 1707, posava en primer pla els nous arguments: d'una banda, "el justo derecho de la conquista que de ellos han hecho últimamente mis armas con el motivo de su rebelión"; de l'altra, "el dominio absoluto de los referidos reinos". València i Aragó esdevenien, doncs, territoris conquerits, i per tant sense drets ni condicionants previs, posats totalment a mercè de la voluntat del monarca. Per aquest motiu van ser privats de tota la seva legislació.

El decret de Nova Planta de Catalunya, signat el gener del 1716, feia referència a un terme homònim al de "conquesta", encara que formalment pugui semblar més moderat: em refereixo al de "pacificació". "Habiendo con la asistencia divina y justicia de mi causa pacificado enteramente mis armas ese Principado, toca a mi soberanía establecer gobierno con él". Justament el canvi del mot "conquesta" pel de "pacificació" s'havia produït ja en els textos que legitimaven les guerres contra els indígenes d'Amèrica un segle abans –sense que hagués suposat cap canvi conceptual o de fet mínimament real.

La Nova Planta de Catalunya no va traslladar les lleis de Castella al Principat. Ben a la inversa, va constituir un model polític i fiscal nou, de caràcter absolutista extrem, que es va fonamentar en la dominació dels vençuts.