El 17 de setembre del 1995 el Vaticà va fer un repartiment salomònic del bisbat de Lleida. El límit provincial partia en dos 800 anys d'història comuna. Les 111 parròquies administrativament aragoneses deixaven de pertànyer a Lleida i s'integraven a la diòcesi de nova creació de Barbastre-Montsó. S'havia dit que es canviarien tots els límits diocesans de l'Estat que no es corresponguessin amb els provincials o autonòmics, però el cert és que l'espasa de Dàmocles només es va deixar caure a Lleida.

Amb aquesta decisió la Franja de Ponent perdia un altre vincle amb el seu àmbit natural d'influència cultural, idiomàtica i identitària. La segregació es va consumar en dues etapes: el 1995 i el 1998. Per acabar-ho d'arrodonir, el nou bisbat va reclamar aleshores a Lleida les obres d'art del Museu Diocesà originàries d'aquestes parròquies. S'obria així la caixa dels trons.

El 1998, un cop completada la segregació del bisbat de Lleida, l'aleshores nunci del Vaticà, Lajos Kada emet un decret ordenant l'entrega a Barbastre de les obres d'art originàries de les 111 parròquies aragoneses. És una situació insòlita. Roma no té en compte que són peces que formen part d'una col·lecció museística legítima que es remunta al 1893, quan el bisbe Meseguer funda el Museu Diocesà.

Fins i tot es disposa de documentació sobre la compra de la majoria d'obres en disputa. A més, algunes d'aquestes peces d'art van anar a parar a parròquies aragoneses procedents del desmantellament forçós de la Seu Vella de Lleida per part de Felip V. El bisbe de Lleida, Ramon Malla, rebutja l'ajut institucional i es mostra convençut que el litigi es resoldrà dins de l'Església. Barbastre-Montsó, en canvi, fa front comú amb la Diputació General d'Aragó (DGA), que aquell mateix 1998 reclama davant del Tribunal Constitucional el dret de retracte per les compres d'art de Sixena per part de la Generalitat que es van dur a terme el 1983, 1992 i 1994 (quan el monestir era dins la diòcesi de Lleida).

Que la Diputació General d'Aragó (DGA) portés al Tribunal Constitucional la compra d'art de Sixena evidenciava que el litigi anava més enllà de la segregació de la diòcesi. El conflicte s'estenia també a Barcelona. L'any 2012 el Tribunal Constitucional va negar a Aragó el retracte, però la DGA i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena van denunciar al jutjat d'Osca la il·legalitat de l'operació.

El jutjat número 1 d'Osca no va tardar tant com el Constitucional a dictar sentència i el 2015 es va qualificar d'il·legal la compra d'art de Sixena per part de la Generalitat i del MNAC. Poc després, ja al 2016, el jutjat número 2 d'Osca condemna el MNAC a restituir les pintures al monestir.

En paral·lel, s'inicien els tràmits perquè la Policia vagi a buscar les 44 peces al Museu de Lleida. Malgrat els recursos presentats, aquesta possibilitat es fa realitat avui, 11 de desembre, després que el ministre Íñigo Méndez de Vigo, article 155 en mà i apel·lant que ara ell és el responsable del Departament de Cultura, ordenés l'execució provisional de la sentència que obliga el Museu de Lleida a tornar 44 obres provinents del monestir de Sixena.