10 preguntes amb resposta sobre Agatha Christie
Ens endinsem molt breument en la vida de l'anomenada 'reina del crim'

Agatha Mary Clarissa Miller. Va néixer a Torquay (Anglaterra) l’any 1890. Era filla de Clarissa Margaret Boehmer i de Frederick Alvah Miller, un corredor de borsa de Nova York que va morir el 1901, quan Agatha tenia 11 anys. Era la petita de tres germans; els altres dos eren Margaret i Louis.
La petita Christie amb el seu pare el 1892 /
The Christie Archive Trust (Wikimedia Commons)

D’infermera. Però aquesta història va començar dos anys abans de l’inici de la guerra, el 1912, quan Agatha va conèixer Archibald Christie, un oficial de l’Exèrcit britànic. En esclatar la Primera Guerra Mundial, ‘Archie’ va ser enviat a França i Agatha es va unir com a infermera a la Voluntary Aid Detachment, una unitat de civils voluntaris que oferien ajuda al personal militar britànic. La parella es va casar la nit de Nadal de 1914 a Bristol (Anglaterra), mentre Archibald gaudia del permís de Nadal.

El misteriós cas de Styles. Agatha Christie la va escriure el 1916, però la novel·la no va ser publicada fins quatre anys més tard. Va ser un debut doble, ja que també hi apareixia un dels grans personatges creats per l’escriptora, el detectiu Hèrcules Poirot.

Enfurismada en saber de les infidelitats del seu marit, el 3 de desembre de 1926 Agatha Christie va desaparèixer. El seu cotxe va ser localitzat l’endemà, fet que va originar una operació de cerca. Christie va ser localitzada onze dies després en un hotel, on s’havia registrat amb el nom de Theresa Neele, una de les amants del marit, Archibald Christie. Agatha va separar-se’n el 1928, any en què va acabar El misteri del tren blau. El setembre de 1930 es va casar amb l’arqueòleg Max Mallowan, catorze anys més jove que ella. Aquest sí que va ser un matrimoni feliç.

A Bèlgica. Poirot és un policia retirat que es converteix en un detectiu de renom. El seu millor amic, el també imaginari Arthur Hastings, el descriu d’aquesta manera a El misteriós cas de Styles: “Amb prou feines feia més de metre seixanta, però els portava amb molta dignitat. El seu cap tenia exactament la forma d’un ou i sempre el posava una mica de costat ... La pulcritud de la seva vestimenta era gairebé increïble; crec que una mica de pols li hauria causat més dolor que una ferida de bala”.

Jane Marple, més coneguda com a Miss Marple. Les seves habilitats per observar, especialment el comportament humà, la converteixen en una detectiu ideal. Aquesta capacitat analítica l’adquireix, en gran part, després de dedicar hores a observar el mal comportament dels seus veïns de St. Mary Mead, un poble fictici creat per Agatha Christie. Apareix a dotze de les seves novel·les. L’última aparició és a Sleeping murder: Miss Marple’s last case (Assassinat adormit), que es va publicar de manera pòstuma.
A Ten little niggers (Deu negrets), també titulada And then there were none (I no en va quedar cap). Publicada per primera vegada el 1939, a la novel·la deu persones reben una invitació d’un desconegut, que els convida a un sopar a la seva mansió, situada a una enigmàtica illa anglesa. Allà, tots són acusats d’haver comès un crim. Com deia el títol, tots van morir (assassinats, és clar): efectivament, no en va quedar cap.
Per cert, el 2020 l’obra va canviar de nom per les seves connotacions racistes: els Deu negrets van ser substituïts per un asèptic Eren deu. Tot, a iniciativa de James Prichard, besnét de l’escriptora i director de l’empresa que en gestiona els drets, l’Agatha Christie Ltd.
Amb la mort, una de les seves grans amigues literàries. Appointment with death (Cita amb la mort) és una de les novel·les que té al títol aquesta paraula. N’hi ha més: Death in the clouds (Mort en els núvols), Death comes as the end (La mort, certament), The hound of death (El gos de la mort) i Death on the Nile (Mort al Nil), una de les seves obres més conegudes.

Es diu que a l’habitació 411 de l’hotel Pera Palas d’Istanbul, una estança de 46 metres quadrats rebatejada per l’hotel amb el nom d’Agatha Christie Room. Els propietaris de l’establiment van decidir, amb bon criteri comercial, conservar el mobiliari original i, també, objectes que van pertànyer a l’autora. Encara es pot reservar: interessats/ades, feu clic aquí.

La gran Dama de l’Imperi Britànic, títol amb què va honorar-la el 1971 la reina Elisabet II pels seus serveis a la literatura (britànica i universal). El reconeixement va arribar-li cinc anys abans de morir, el 12 de gener de 1976.
Comentaris