5 pioneres de la defensa dels drets laborals
Recordem cinc dones que van lluitar per la millora de les condicions de treball a inicis del segle XX

Figura emblemàtica de l’anarquisme a França, Louise Michel (Vroncourt-la-Côte, França, 1830 - Marsella, 1905) va ser una educadora i pedagoga de l’escola racionalista i laica. Amb un paper destacat a la Comuna revolucionària de París del 1871, va convertir la bandera negra en símbol de l’anarquisme.
Fotografia del 1871 de Louise Michel - Wikimedia Commons

La primera sindicalista catalana. Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 1843 - Sabadell, 1896) va viure en el temps en què els drets laborals eren inexistents i la jornada infantil perpetuava l’analfabetisme. Coneguda com 'Isabel cinc hores' per la seva reivindicació de les cinc hores en la jornada de treball infantil, va ser mestra, promotora activa de l’Associació Internacional de Treballadors i pionera en la lluita social i laboral.

Treballadora tèxtil de Sabadell, Teresa Claramunt (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1931) va fundar un grup que reivindicava la jornada de deu hores. Pionera de l’anarcosindicalisme, va impulsar la primera societat feminista espanyola. Detinguda diverses vegades i torturada, mai no va deixar de lluitar pels drets laborals.

Teòrica marxista polonesa d’origen jueu, Rosa Luxemburg (Zamość, Polònia, 1871) va oposar-se a la Primera Guerra Mundial i va ser una de les fundadores del Partit Comunista d’Alemanya. Incansable defensora dels drets laborals i autora d’importants textos teòrics, els soldats alemanys van matar-la el 15 de gener de 1919 a Berlín d’un cop de fusell i van llançar el seu cos al riu.

Teòrica comunista alemanya i defensora dels drets de les dones. També fundadora del Partit Comunista d’Alemanya, Clara Zetkin (Wiederau, Saxònia, 1857 - Moscou, 1933) va participar en política molt activament i fou diputada al Parlament entre el 1920 i el 1933. Quan Hitler va pujar al poder es va haver d’exiliar a l’URSS.
Comentaris