Els nens prodigi a la música… existeixen? O existeixen els pares que imposen un entrenament estricte i constant als seus fills? El talent dels Mozart —Nannerl i Wolfgang— va ser detectat i incentivat pels seus progenitors. Des de ben petits els dos germans van estar en primera línia, una posició que els va obrir les portes de les principals corts europees i sobretot l’oportunitat de conèixer grans músics de l’època, com Bach, amb qui els Mozart van coincidir a Londres. La dedicació exclusiva i el contacte amb els principals corrents artístics del moment van modelar les trajectòries i els talents d’alguns d’aquests nens.

Si bé segurament Mozart és el més cèlebre —gràcies a la seva gran presència als repertoris i a la construcció d’una llegenda quasi pop a través del cinema—, no és l’únic. Clara Wieck ja era als 9 anys la millor pianista de Leipzig, en paraules de Robert Schumann i més endavant de Goethe. I als 13 anys ja tocava de memòria. Però qui era Clara Wieck? La filla del professor de música i propietari del principal negoci de venda i lloguer de pianos de Leipzig i d’una pianista i cantant que va abandonar la seva carrera en casar-se. Després de la separació dels seus pares va ser educada pel seu progenitor, que va dirigir i centrar la seva carrera musical des que es va tenir l’edat d’asseure’s a una banqueta.

Famosa a tot el continent
El seu debut públic aniria seguit de concerts arreu d’Europa on no només interpretaria obres de Schumann, Bach o Liszt, sinó també composicions pròpies. Als 36 anys, però, va abandonar la composició, cedint a la pressió que negava el talent de les dones. “I vull ser jo l’única?”, es preguntava, i va deixar d’escriure. Tot i així, va seguir sent la cap de la seva família: set fills i un marit també músic, Robert Schumann. Clara Wieck ja havia tocat amb Mendelssohn, Liszt, Paganini o Joseph Joachim quan va conèixer Brahms, que es convertiria en un dels seus amics més íntims i un suport després de la mort del seu marit a causa d’una neurosífilis.

Clara Shumann, vídua als 38 anys, va continuar fent concerts i més endavant fent classes al Conservatori de Frankfurt. La filla del professor formaria generacions d’alumnes amb el mètode pedagògic dels Wieck i tota l’experiència d’anys i anys d’estudi, gires i composició.

Clara Josephine Wieck, la vídua de Robert Schumann, va morir als 76 anys.

La importància dels seus diaris familiars
Els diaris personals i familiars van formar part de la vida de Clara Wieck. Des del que va iniciar el seu pare per registrar les fites de la seva filla predilecta fins al seu personal i el que després compartiria amb el seu marit, Robert Schumann. Gràcies als diaris de Clara Wieck es va saber que Schumann sentia al cap les peces musicals completes. Segons l’estudi 'Schumann: music and madness', les al·lucinacions que hauria utilitzat en els seus dies creatius van convertir-se en una única nota interminable que escoltava nit i dia.