Subscriu-t'hi
Dones

6 dones que van fer història a l'espai exterior

Us presentem les cosmonautes i astronautes més rellevants en la història de l'exploració espacial

Sandra Lleida / Pere S. Argila (assessorament)
16 de gener de 2020

En l'última selecció d'astronautes de la NASA, l'any 2017, cinc dels 12 escollits eren dones. I, en l'anterior, el 2013, aquesta proporció era de quatre a vuit. Tot i que la presència femenina en les missions espacials ha anat creixent al llarg de la història, a les dones les portes de l'espai exterior se'ls van obrir més tard que als homes. Quan la Unió Soviètica i els Estats Units es van posar com a objectiu enviar persones a l'espai, es van plantejar quin era el perfil més adequat. Tots dos països van pensar que els candidats més adients per suportar l'estrès dels vols eren aquells ja acostumats a acceleracions elevades, a actuar en un temps de resposta ràpid i a mantenir la calma en moments de molta tensió. Aquestes persones, van pensar, eren els pilots militars, que, a finals de la dècada dels 50 i a inicis de la dels 60, eren exclusivament homes. Així, els primers grups seleccionats van ser escollits entre els millors aviadors militars. Però molts es van preguntar: les dones no serien també capaces de sobreviure als estressos dels vols espacials?

La resposta va arribar dos anys després que Iuri Gagarin sortís a l'espai exterior el 1961, convertint-se en el primer humà en fer-ho. La primera dona que va viatjar a l'espai va ser Valentina Tereixkova, qui, el 1963, va donar 48 voltes a la Terra en tres dies. Tereixkova va ser la primera dona que va sortir del nostre planeta, però no va ser l'última que va fer història.

1 Valentina Tereixkova: la primera dona que va viatjar a l'espai exterior (juny de 1963)
Valentina Tereixkova, la primera dona que va viatjar a l'espai exterior
Valentina Tereixkova, la primera dona que va viatjar a l'espai exterior RIA Novosti / Wikimedia Commons

Després de l’èxit del vol de Iuri Gagarin, el primer home que va viatjar a l’espai, l’abril de 1961, la Unió Soviètica es va plantejar enviar-hi una dona. Per trobar la millor candidata, es va buscar fora de l'àmbit dels pilots militars. En aquest cas, saber pilotar no era un requisit imprescindible, ja que la nau en què havia de viatjar, la 'Vostok', era, en part, automàtica. El que sí que era necessari era saber llançar-se en paracaigudes, ja que els cosmonautes de la 'Vostok' eren expulsats de la càpsula en el moment de l'aterratge. Finalment, es van seleccionar unes 400 candidates, de les quals 40 van anar a Moscou a fer entrevistes, passar exàmens mèdics i d'altres tipus de proves el gener de 1962. Valentina Tereixkova va ser una de les cinc dones que van ser seleccionades el 16 de febrer de 1962. El maig de 1962, una delegació espacial soviètica va viatjar als Estats Units. Van tornar a l'URSS amb la impressió que els nord-americans estaven seleccionant dones astronautes i que una d'elles no trigaria gaire a volar a l'espai exterior.

Tereixkova és escollida entre 400 candidates
Finalment, el primer ministre soviètic, Nikita Khruixtxov, va escollir Tereixkova, i, el 16 de juny de 1963, aquesta es va convertir en la primera dona que viatjava a l’espai exterior. Dos dies abans, s'havia enlairat Valeriy Bykovskiy a bord de la 'Vostok 5'. Durant la missió, es va establir una connexió des del control de terra a les dues naus al mateix temps, perquè el primer ministre soviètic pogués parlar amb els dos cosmonautes, una transmissió que, en plena guerra freda, va ser divulgada amb fins propagandístics.

Durant tres dies, Tereixkova va encerclar el nostre planeta un total 48 vegades a bord de la 'Vostok 6' i va aterrar amb paracaigudes el 19 de juny. Tereixkova es va convertir en una heroïna a la Unió Soviètica, però no va viatjar mai més a l'espai exterior. La política de l’època, tant de russos com d’americans, era que els astronautes o cosmonautes que havien aconseguit una gran fita no tornessin a l’espai per temor que es produís un accident mortal. Per això no van tornar mai a l’espai els astronautes de l'Apollo XI, la missió que va portar l’home a la Lluna.

Tereixkova, a punt de perdre la vida
L’any 2007, Tereixkova va explicar que durant el seu vol a bord de la 'Vostok' va estar a punt de perdre la vida. Els plans inicials eren que estigués només un dia a l’espai exterior, però una sèrie de problemes van fer que s’hi estigués dos dies, sense menjar ni beure. A la nau només hi havia aigua i menjar per menys de 24 hores; a més, la cosmonauta es va posar malalta perquè el menjar estava en mal estat i es va passar una part important del vol vomitant. La propaganda soviètica, però, va ometre aquests detalls i va convertir el vol de Tereixkova en tot un triomf.

Fins al 1982, els soviètics no enviarien cap altra dona a l'espai, Svetlana Ievguénievna Savítskaia.

Els orígens de Tereixkova
Tereixkova havia nascut el 6 de març de 1937 a Maslennikovo, un poble de la província de Jaroslavl' (nord-oest de Rússia). Havia acabat els estudis primaris per correspondència i, des de jove, havia mostrat interès pel paracaigudisme. El 1959, als 22 anys, va fer el seu primer salt. Quan els oficials espacials es van fixar en ella, Tereixkova treballava en una fàbrica tèxtil. Tot i que hi havia candidates més ben preparades a nivell tècnic, Tereixkova va acabar sent seleccionada perquè el seu perfil polític era més adient: el seu pare havia mort durant la Segona Guerra Mundial i ella s'adequava més a la imatge d'un membre del proletariat.

2 Sally Ride: la primera dona nord-americana que va viatjar a l'espai (1983)
Sally Ride, la primera dona cosmonauta americana
Sally Ride, la primera dona cosmonauta americana NASA / Wikimedia Commons

El juliol de 1976, la NASA ja admetia, a més de pilots militars, científics i enginyers entre els candidats a astronautes. I el dia 8 d'aquell mes, va anunciar oficialment que obria les portes a les dones i a membres de col·lectius minoritaris en la selecció d'astronautes. Una d'aquestes va ser Sally Ride (Los Angeles, 1951), que va presentar la seva candidatura després de veure al diari que la NASA obria un procés de selecció d'astronautes. En total, més de 8.000 persones van presentar la seva candidatura. Després de superar totes les proves, Sally va ser seleccionada el 16 de gener de 1978 com a part d'un grup de 35 astronautes, el NASA Astronaut Group 8, on hi havia un total de sis dones.

Després de formar part del CAPCOM (treball en la sala de control com a part de l’equip de comunicacions) de les missions STS-2 i STS-3 del 'Columbia' i de convertir-se en una experta en l'ús del braç robòtic d'aquest transbordador, la NASA va anunciar que Sally formaria part de la missió STS-7, que es va enlairar el 18 de juny de 1983 des del Centre Espacial John F. Kennedy, a Florida, a bord del transbordador 'Challenger'. Seria el primer dels seus dos vols a l'espai exterior.

En el segon vol, Ride coincideix amb Kathryn Sullivan, la primera americana que va fer un passeig a l'espai
Ride va fer el segon vol a l'espai l'octubre de 1984, també a bord del 'Challenger' i amb Kathryn Sullivan com a membre de la tripulació: era la primera vegada que dues dones coincidien a l'espai. En aquella missió de vuit dies, Sullivan es va convertir en la primera  americana que feia un passeig espacial.

El seu tercer vol s'hauria produït el juliol de 1986, però després de la catàstrofe del 'Challenger', el gener del 1986, la NASA va aturar tots els vols. Ride va ser membre de la comissió investigadora de l'accident, en què van morir els set membres de la tripulació després que el transbordador es desintegrés 73 segons després d'enlairar-se. Es va retirar de la NASA el 1987, va treballar a les universitats de Stanford i San Diego i va encoratjar les estudiants a fer carreres de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. Va morir el 23 de juliol de 2012, als 61 anys.

3 Svetlana Savítskaia: la primera dona que va fer un passeig a l'espai i que va participar en una activitat extravehicular (juliol de 1984)
Svetlana Savítskaia, la primera dona que va fer una passejada a l'espai
Svetlana Savítskaia, la primera dona que va fer una passejada a l'espai Aida Hanemayer / Wikimedia Commons

Gairebé 20 anys després del primer viatge espacial d’una dona (el de Valentina Tereixkova), el 19 d’agost de 1982, la soviètica Svetlana Savítskaia (Moscou, 8 d'agost de 1948) es va convertir en la segona dona que volava a l'espai, i ho va fer a bord de la 'Soiuz T-7'. Dos anys després, el 18 de juliol de 1984, Savítskaia es va tornar a enlairar, aquesta vegada a bord de la 'Soiuz T-12', i, set dies després, el 25 de juliol, es convertia en la primera dona que realitzava un passeig a l'espai i en la primera cosmonauta que participava en una activitat extravehicular. Savítskaia va sortir de la nau i, durant tres hores i mitja, ella i un altre membre de la missió, el veterà Vladímir Dzhanibekov, van fer tasques de muntatge i soldadura al buit.

Els tripulants de la Soiuz T-12 en un segell de 1985
Els tripulants de la 'Soiuz T-12' (Vladimir Djanibekov, Svetlana Savítskaia i Igor Volk) en un segell de 1985 de la Unió Soviètica / Wikimedia Commons

4 Kathryn Sullivan, la primera astronauta nord-americana que va fer un passeig a l'espai i que va participar en una activitat extravehicular (octubre de 1984)
Kathryn Sullivan en la seva passejada espacial, l'11 d'octubre del 1984
Kathryn Sullivan en la seva passejada espacial, l'11 d'octubre del 1984 NASA

L'octubre de 1984, Kathryn Sullivan (Nova Jersey, 3 d'octubre de 1951) es va convertir en la primera astronauta nord-americana que feia un passeig a l'espai. Sullivan formava part de la tripulació de la missió STS-41G, que va viatjar a bord del 'Challenger', i de la qual també formava part Sally Ride. Era la primera vegada que dues dones coincidien a la vegada a l'espai exterior. Un dels vuit dies que va durar la missió, l'11 d'octubre de 1984, Sullivan va sortir de la nau i va fer un passeig espacial, el primer d'una dona americana. Com Ride, Sullivan era una de les sis dones que havien estat seleccionades per la NASA l'any 1978. Aquell dia de 1984, Sullivan també es va convertir en la primera nord-americana que participava en una activitat extravehicular. Ella i un altre membre de la tripulació, Dave Leestma, van fer un experiment que pretenia demostrar que una nau podia ser proveïda de combustible estant en òrbita.

5 Eileen Collins: la primera dona que va pilotar un transbordador espacial (febrer de 1995)
Eileen Collins, la primera dona comandant d'una missió espacial
Eileen Collins, la primera dona comandant d'una missió espacial NASA / Wikimedia Commons

Amb dues llicenciatures (en matemàtiques i ciència i en matemàtiques i economia) i dos màsters (en operacions de recerca i en sistemes espacials) i més de 10 anys d'experiència com a pilot militar, Eileen Collins (Elmira, 19 de novembre de 1956) va entrar a formar part de la NASA el gener de 1990. Un any més tard es va convertir en astronauta i el 3 de febrer de 1995 va esdevenir la primera dona en pilotar una nau espacial, el transbordador 'Discovery', durant la missió STS-63, la primera d'un programa conjunt entre els Estats Units i Rússia que va dur a terme l'encontre entre el 'Discovery' i l'estació espacial Mir. 

El 1997 va ser la pilot del transbordador 'Atlantis' en la missió STS-84, la sisena del programa conjunt entre els EUA i Rússia. Dos anys després, el juliol de 1999 va tornar a l'espai, com a comandant de la missió STS-93. D'aquesta manera, Collins es convertia en la primera dona comandant d'una missió espacial.

L'única astronauta que ha estat dues vegades comandant d'un transbordador
A més, Collins és l’única astronauta que ha estat dues vegades comandant d’un transbordador (el 1999 i el 2005). Està considera una pilot extraordinària i és una llegenda a la NASA des que en el seu primer vol va haver de fer una maniobra molt complicada que no s’havia fet mai abans. Segons els experts de la missió, aquesta maniobra s’havia de fer amb quatre enceses de motor, però Sally ho va fer amb només dues.

6 Peggy A. Whitson: la primera comandant de l'Estació Espacial Internacional i l'astronauta nord-americana que més temps ha estat a l'espai
Peggy A. Whitson
Peggy A. Whitson NASA

Científica de formació, amb estudis de biologia, química i bioquímica, Peggy A. Whitson (9 de febrer de 1960) va començar la seva carrera a la NASA com a científica a finals dels anys 80. Va desenvolupar tasques relacionades amb la bioquímica a diferents laboratoris i divisions de l'agència fins que el 1992 va ser nomenada científica de projecte del programa russoamericà Shuttle-Mir. L'abril de 1996 va ser seleccionada com a candidata a astronauta i, després de dos anys d'entrenament, va començar a realitzar tasques tècniques i científiques a l'Oficina d'Operacions d'Astronautes. Whitson va realitzar tres missions de llarga estada a l'Estació Espacial Internacional i en les tres va batre rècords.

La primera oficial de Ciència de la NASA a l'Estació Espacial Internacional
El seu primer viatge va ser el juny de 2002, a bord del transbordador 'Endeavour', que es va acoblar a l'ISS el 7 de juny d'aquell any. Durant la seva estada de sis mesos, Whitson va participar en 21 investigacions científiques i va portar a terme importants operacions tècniques, com la instal·lació d'un blindatge anti micrometeorits per a la qual va haver de fer un passeig espacial de 4 hores i 25 minuts, o l'activació del Microgravity Science Glovebox, una màquina sense la qual no s'haurien pogut fer moltes de les investigacions que encara avui es condueixen a l'Estació Espacial. A més, durant aquest viatge es va convertir en la primera oficial de Ciència de la NASA a l'ISS. Va tornar a la Terra el 7 de desembre, després d'haver estat 184 dies, 22 hores i 14 minuts a l'espai.

La primera dona comandant de l'ISS
En la segona visita a l'ISS (octubre 2007 - abril 2008), Whitson es va convertir en la primera dona comandant de l'Estació. En la tercera estada (novembre 2016 - setembre 2017), Whitson va conduir centenars d'experiments i va fer diversos passejos a l'espai per realitzar tasques de manteniment.

Al final de la seva carrera, el juny de 2018, havia fet deu passejos i havia estat 665 dies a l'espai exterior, una xifra que la va convertir en la persona nord-americana que més dies havia estat en òrbita i la vuitena de tot el món i de tota la història.

7 Les dones que van fer història a l'espai exterior, en imatges
Els astronautes David Leestma (esquerra) i Kathryn Sullivan fent una maniobra extravehicular al 'Challenger', l'octubre de 1984
Els astronautes David Leestma (esquerra) i Kathryn Sullivan fent una maniobra extravehicular al 'Challenger', l'octubre de 1984 NASA

Completem aquest article amb una selecció d'imatges espectaculars sobre les primeres dosnes cosmonautes i astronautes. Mireu-les aquí.

Subscriu-t'hi

Portada del número 214 del SÀPIENS (gener 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 214 del SÀPIENS (gener 2020)

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto