Dones

Elionor d'Aquitània, una dona excepcional

Des de la presó d'Estremera, Oriol Junqueras recorda una dona amb una història que va molt més enllà del seu casament amb Enric II d'Anglaterra

Oriol Junqueras
18 de desembre de 2018
Tomba reial d'Elionor d'Aquitània i Enric II d'Anglaterra a l'abadia de Fontevrault, a França
Tomba reial d'Elionor d'Aquitània i Enric II d'Anglaterra a l'abadia de Fontevrault, a França ElanorGamgee / Wikimedia Commons

L’abadia de Westminster va acollir, el 19 de desembre del 1154, una cerimònia molt especial. En aquesta, Enric de Plantagenet –de 21 anys, comte d’Anjou, de Maine, de Turena i duc de Normandia– i Elionor –de 32 anys, duquessa d’Aquitània– van ser coronats reis d’Anglaterra. En aquell precís instant es van convertir en la parella més poderosa d’Europa.

Una de les dones més excepcionals de l'anterior mil·lenni
Però qui va ser Elionor, una dona amb una història que va molt més enllà del seu casament amb Enric i la posterior coronació? Nascuda a Bordeus el 1122, no és exagerat dir que és una de les dones més excepcionals de l’anterior mil·lenni. Elionor tenia amplis coneixements de llatí, música i literatura. En aquest sentit, cal destacar que era néta de Guilhem de Peitieu, el primer autor d’un poema d’amor escrit en llengua vulgar i conegut amb el significatiu sobrenom d’el Trobador. A més, Elionor era una consumada geneta i una més que experta caçadora. Per tant, des de petita estava destinada a governar el ducat d’Aquitània.

El seu matrimoni amb el futur rei de França Lluís VII
En aquest sentit, els senyors aquitans la van jurar com a hereva quan només tenia 14 anys. Però poc després d’aquest fet, el Divendres Sant del 1137, el seu pare, també de nom Guilhem, va morir mentre duia a terme un pelegrinatge a Santiago de Compostel·la. En el seu testament, sobre l’autenticitat del qual hi ha dubtes seriosos, s’hi podia llegir que “poso les meves filles sota la protecció del meu rei, Lluís VI de França, a qui dono en matrimoni a Elionor si els meus barons ho consideren adient”. En la mateixa frase deixava a Elionor en herència les terres d’Aquitània i Peitieu. Poc després, el rei de França ordenava el casament d’Elionor amb el seu fill, el futur Lluís VII, en un intent de vincular Aquitània al patrimoni de la casa reial francesa. Seguidament, ella, de 15 anys, i ell, de 16, van ser nomenats ducs d’Aquitània i, després de la mort de Lluís VI, reis de França.

El casament amb Enric de Plantagenet
Elionor va revolucionar la vida cultural a la cort francesa. Va fomentar la presència dels trobadors de la seva terra i els costums del sud. Elionor va acompanyar el seu marit a la segona croada, l’any 1147. I val a dir que allà es va anar refredant la relació, fins al punt que ja van fer el retorn de Terra Santa en vaixells diferents. Uns anys després, el matrimoni va ser considerat nul perquè la parella tenia una relació de parentiu i Elionor va recuperar en solitari el domini sobre les terres aquitanes. Però només sis setmanes després d’aquest fet, Elionor es va casar amb el futur rei d’Anglaterra, el mencionat Enric de Plantagenet, 11 anys més jove que ella. Amb aquest casament, la cultura occitana va penetrar a Anglaterra de la mà d’una dona que governava amb la mateixa força que ho feia el seu marit.

Ricard Cor de Lleó, un dels vuit fills que va tenir amb Enric de Plantagenet
Elionor va tenir vuit fills amb Enric, entre ells el conegut Ricard Cor de Lleó. Però, a més, aquesta parella reial tenia un fillol català, el futur Alfons el Trobador de Catalunya, Aragó i Provença, atès que Elionor era cosina germana de la nostra Peronella d’Aragó. Així, el primer comte rei de la nostra història tenia el mateix sobrenom que el seu mític besavi, amb qui compartia l’interès per la lírica.

Com podeu veure, anglesos, occitans i catalans compartim una intensa història d’amor. Una història protagonitzada per aquesta dona excepcional que va ser Elionor d’Aquitània.


Eleanor of Aquitaine Poitiers Cathedral Window
Representació d'Elionor d'Aquitània en un vitrall de la catedral de Poitiers (França)​


Oriol Junqueras, presó de Lledoners. Desembre de 2018

Subscriu-t'hi

Portada del número 204 del SÀPIENS (març 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto