Carmen Amaya duia el flamenc a la sang. Amb només sis anys es va guanyar el sobrenom de "La Capitana". Era un fenomen. Un volcà. Deia que havia après a moure's al ritme de les ones que anaven a morir al Somorrostro, aquell barri de barraques vora el mar. Però, malgrat no tenir més tècnica que la intuïció, Orson Welles la va definir com "la millor ballarina del món". L'esclat de la Guerra Civil la va sorprendre actuant a Valladolid. Ja era una celebritat a l'Estat, però va decidir marxar perquè deia que els gitanos sempre acabaven pagant els plats trencats.

Amor a primera vista
I és així com comença la carrera internacional de la dona que va revolucionar el ball. Va omplir el Carnegie Hall de Nova York, va intervenir en pel·lícules de Hollywood i, fins i tot, va ser reclamada pel president Roosevelt per actuar a la Casa Blanca.

Estant als Estats Units, va veure una fotografia del Mas d'en Pinc de Begur, una magnífica masia amb una torre de defensa circular del segle XVII. Se'n va enamorar i el va comprar. El 1961, quan els ronyons li comencen a fallar, es va establir a la Costa Brava. Només va passar dos anys de la seva vida a Begur, però s'ho va fer tan seu que va arribar a actuar de franc per ajudar a recaptar diners per a l'enllumenament del castell.