QUIN VA SER L'EQUIP DEL RÈGIM?
El SÀPIENS que Florentino no vol que llegeixis
El SÀPIENS que Florentino no vol que llegeixis
Dones

Maria Rúbies, una líder de la renovació pedagògica en ple franquisme

El fet de ser fill d'un home que havia estat en un camp de concentració després de la guerra civil, Rúbies va aconseguir llicenciar-se en matemàtiques i lluitar activament per un nou sistema educatiu obert, actiu i català

Agnès Rotger
Retrat de Maria Rúbies
Retrat de Maria Rúbies

Quan ella va començar a parlar dels trencats, alguns dels presents —tots ells adults amb anys d'experiència com a mestres de matemàtiques— van posar cara d'incomprensió, i uns quants van dissimular una rialleta davant el que semblava una ridiculesa. Trencats? Algú va aclarir en veu baixa als companys despistats: "Vol dir 'quebrados'". Corrien els anys seixanta, i eren en un curset de didàctica de les matemàtiques. Sentir-la parlar en català d'aquestes coses produïa en alguns el mateix xoc que el que va produir la frase "Sue Ellen, ets un pendó" en boca del JR de Dallas. Ah, però així es pot fer tot en català, des de la ciència fins a la sèrie més frívola? Rúbies ho tenia clar, i ho va defensar amb tota naturalitat en aquelles sessions sobre matemàtica moderna vint anys abans que s'inaugurés TV3. Llavors, Maria Rúbies estava a la trentena, i el seu cos menut i prim mantenia l'aparença fràgil de quan era una nena i encara vivia a la Noguera. La seva veu tampoc no era imponent. Però tenia una manera d'expressar-se tan convincent, i havia sospesat i madurat tant les seves idees, que no li faltava autoritat ni davant dels nens ni d'aquella colla de mestres.

Maria Rúbies i Garrofé va néixer el 1932 a Camarasa. Com que el pare va estar en un camp de concentració després de la guerra, no ho va tenir fàcil per anar a l'escola: quan van viure a Sant Llorenç de Morunys, havia d'escoltar el mestre des del carrer, perquè no la deixaven entrar a classe. El 1957, però, va aconseguir llicenciar-se en matemàtiques. Llavors es va convertir en una líder de la revolució silenciosa per la renovació pedagògica. Somniava amb una escola oberta, activa i catalana, i per aconseguir-ho va lluitar en tots els fronts que va poder: com a pedagoga a través de l'ensenyament (a infants i a mestres) i com a política —va ser membre electe del Congrés i Senat espanyols, i també del Parlament català per CDC. També va presidir el primer Consell Escolar de Catalunya, i altres innombrables institucions educatives. Sempre oberta a les idees noves, va impulsar l'ensenyament de la informàtica als nens ja el 1974, a través del sistema Logo. Va morir prematurament el 1993, el mateix any en què als Estats Units es creava un estri que segurament a ella li hauria encantat: el primer navegador d'Internet.

Subscriu-t'hi

Portada del número 255 de SÀPIENS (juny 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 255 de SÀPIENS (juny 2023)

El règim contra el Barça

La revista que Florentino no vol que llegeixis

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto