La seva vida d’excessos va transcórrer entre París i Nova York, però Anaïs Nin (Neuilly-sur-Seine, 1903 - Los Angeles, 1977) també va viure a Barcelona. Se’n saben poques coses, de la seva estada a Catalunya, però va ser una etapa tan intensa i determinant en la seva biografia que va començar a escriure arran del profund trasbals que li causà deixar la terra del seu pare, el pianista i compositor cubà d'ascendència catalana Joaquim Nin i Castellanos.

Aquest havia conegut la seva esposa a l'Havana, on hi havia anat fugint d'un escàndol a Barcelona: un personatge influent havia amenaçat de matar-lo després que hagués deixat embarassada la seva filla. El matrimoni entre Joaquim Nin i la mare d'Anaïs, la cantant d'òpera danesa i cubanofrancesa Rosa Culmell i Vaurigaud, va estar marcat per les infidelitats del pare, uns enganys que van culminar el 1913 en l'abandó de l'esposa i la filla després que Joaquim se n'anés amb una rica alumna de només 16 anys. Aquell mateix any, Rosa i els seus fills es van instal·lar a Barcelona, en una casa dels sogres, a l'Eixample.

La petita Anaïs trobà l’estabilitat a casa dels avis paterns. A Barcelona hi deixà el més semblant a les arrels que havia conegut. No volia que se n'hi escapés cap record i encetà el que anys després serien els diaris més famosos –i escandalosos– de la literatura del segle XX. D'aquell temps Anaïs escriuria: “Barcelona era alegre i plena de vida. Des del balcó podia veure el mar i la gent que passejava, i fins i tot sentir la música dels cafès. Vaig començar a escriure poemes, records. Vaig anar a una escola de monges i vaig aprendre el català. A Barcelona no tenia la impressió que l’absència del meu pare fos definitiva. Pensava que podia arribar en qualsevol moment. Vèiem la seva família, els seus pares, la seva germana, els meus cosins. Era la seva pàtria. Jo aprenia el seu idioma matern”.