La millora de la impressió de diaris va venir de la mà de persones com William Bullock. El creador de la primera rotativa amb l'ús de bobines va morir instal•lant-ne una. L'inventor de Nova York va idear un sistema que evitava haver d'afegir el paper dins la maquinària de manera manual i va aconseguir una tècnica que possibilitava la impressió de 12.000 fulls per hora per les dues cares. Una fulla afilada rematava el treball tallant la impressió final en la mida justa. La cama de Bullock va quedar enganxada en una d'aquestes rotatives durant el muntatge de l'eina per al diari 'Philadelphia Public Ledger'. L'inventor va aconseguir treure-la de l'engranatge, però la gangrena causada per la pressió de l'invent va provocar-li la mort el 12 d'abril de 1867.

'El vol dels ocells com a base de l'aviació'. Aquesta va ser la principal investigació d'Otto Lilienthal, la primera persona que va fer vols sense motor amb èxit, i amb la qual es va basar per planar més de 2.000 vegades. L'enginyer alemany va dissenyar estructures amb ales adaptades al cos humà i controlables durant el vol pel conductor. Lilienthal va construir una estació a prop de casa per provar les màquines i va aconseguir fer vols de 250 metres de distància, tot un rècord que va romandre imbatut fins a la seva mort. El descontrol de l'aparell durant una prova el va portar a la mort després de precipitar-se des de 17 metres d'altura el 9 d'agost de 1896. Més endavant se'l va descriure com el "gran precursor del vol humà".

En la recerca per aconseguir vehicles més veloços i senzills, el treballador de General Electric William Nelson va dissenyar una bicicleta propulsada amb un motor elèctric. L'intent de desenvolupar un vehicle segur, amb un gran manillar i rodes gruixudes per resistir l'equilibri durant l'augment de velocitat, es va demostrar fallit en la primera volta de prova per a la demostració: el jove de 24 anys va morir després de perdre estabilitat i caure de la bicicleta el 3 d'octubre de 1903. Irònicament o no, es diu que el 'New York Times' el va considerar "un inventor amb molt futur".

Valerián Abakovski, xofer de la policia de Tambov (Rússia) i inventor en les estones lliures, va dissenyar l'aerovagó, un vehicle impulsat per motor i hèlice d'aeronau destinat a circular per carrils de tren. La creació havia de servir per traslladar els funcionaris soviètics al lloc de feina, però va fallar abans que pogués ser implementada: la màquina va emprendre un viatge de prova des de Moscou fins a les mines de Tula amb 22 persones. L'anada va resultar un èxit, però el vehicle -que podia arribar als 140 quilòmetres per hora- va descarrilar durant el trajecte de tornada. Abakovski i sis persones més van morir en aquella demostració, feta el 24 de juliol de 1921.

La idea era clara: aconseguir l'eterna joventut si es rep sang d'un cos jove. El filòsof, escriptor i metge rus Alexander Bogdanov va voler demostrar que les transfusions de sang milloraven l'edat dels organismes o, com a mínim, n'evitaven l'envelliment natural. El metge va investigar i polir els coneixements en aquesta pràctica amb experiments que el van portar a fer-se fins a 11 transfusions. Bogdanov va afirmar veure-hi millor o haver eliminat la caiguda de cabells després de les operacions. Es creu que la sang d'un estudiant malalt de malària li va provocar la mort el 7 d'abril de 1928, tot i que també es parla de problemes amb la compatibilitat sanguínia. Amb tot, el precursor va aportar a la medicina el primer Institut per a l'Hematologia i Transfusions Sanguínies del món, que va fundar a Moscou.

El químic nord-americà Thomas Midgley va registrar més de 100 patents. L'inventor va dissenyar un sistema de control del primer projectil aeri autopropulsat durant la Primera Guerra Mundial; va treballar en la troballa de gasos no tòxics per a mecanismes de refrigeració i va formar part del Comitè d'Investigació de la Defensa Nacional durant la Segona Guerra Mundial, entre d'altres. Midgley, també director de la Fundació per a la Investigació de la Universitat d'Ohio, va crear un sistema de cordes i politges instal·lat en el llit per aconseguir moure's després de patir una paràlisi l'any 1940. Just aquest mateix sistema li va causar la mort, quan les cordes li van quedar enredades al coll el 2 de novembre de 1944.

'Ave Mizar' o 'Pinto volador' va ser el nom amb què es va conèixer la fusió de cotxe i avió dels enginyers aeronàutics Henri Smolinski i Harold Blake. Els fundadors de l'empresa californiana Advanced Vehicle Engineers van crear un vehicle amb un Ford Pinto i la meitat d'un avió Cessna Skymaster: les ales d'aquest van ser situades en el sostre del Ford; el motor, en el maleter, i la direcció aèria, al volant de l'automòbil. L'èxit de les primeres proves va conduir a un acord dels inventors amb l'empresa Galpin Ford per comercialitzar l'aparell, amb campanya publicitària inclosa. Malauradament, els enginyers van morir l'11 de setembre de 1973 en un dels enlairaments de prova, després que l'ala dreta de l'aeronau es trenqués i el vehicle es precipités al sòl.

La utilitat de l'invent del canadenc Karel Soucek encara es qüestiona: només va quedar clar que era perillós. Soucek va habilitar una estructura en forma de barril per llançar-se des de les cascades del Niàgara, una activitat practicada per primer cop per Anni Edison Taylor l'any 1901. L'inventor va patir lesions, però, animat pel fet d'haver sobreviscut, va tornar a provar l'experiment a l'estadi Astrodome de Houston, a Texas. Es va llançar a una piscina des de 55 metres d'altura, però va topar amb el lateral de la piscina en el moment de la caiguda i va morir a causa de les ferides un dia després del salt, el 20 de gener de 1985.