Estat Islàmic va prendre el control de Palmira i de les seves ruïnes grecoromanes, situades a l'est de la província siriana d'Homs, al maig de 2015. Poc després, l'organització terrorista va fer detonar el temple de Bel i el temple de Baalshamin. La destrucció no va acabar aquí: van seguir la voladura de tres importants tombes-torre, entre elles la d'Elahbel, construïda l'any 103 aC, i l'arc de triomf.

Síria no és l'únic país del Pròxim Orient que ha patit la destrucció intencionada del seu patrimoni per part d'Estat Islàmic. El 2015, l'antiga ciutat assíria de Nimrud va ser destruïda amb excavadores per la seva naturalesa "no islàmica". Un vídeo difós per l'organització mostrava un terrorista amb una maça destruint una estàtua.

No és l'únic indret de l'Iraq destruït intencionadament pels terroristes d'Estat Islàmic. La tomba de Jonàs, un lloc important per a cristians i musulmans, va desaparèixer l'any 2014 per haver esdevingut un lloc "per a l'apostasia i no per a l'oració".

Al juny de 2015, un bombardeig de la coalició dirigida per l'Aràbia Saudita contra rebels que rebien el suport de l'Iran va esborrar diversos edificis històrics del barri antic de Sanà, la capital del Iemen. Entre els edificis destruïts hi havia un complex de cases tradicionals al barri d'Al-Qasimi, al costat d'un jardí urbà.

El barri antic ha estat habitat des de fa més de 2.500 anys. Molts dels seus habitatges tradicionals semblen gratacels, amb diverses plantes d'altura i rematats amb sostres plans. Segons denuncia la Unesco, des de l'inici del conflicte edificis històrics, monuments, museus, jaciments i llocs de culte han patit danys irreparables.

El 13 d'octubre de 2012, la gran mesquita d'Alep va resultar seriosament danyada durant els enfrontaments entre l'Exèrcit Lliure de Síria i l'exèrcit sirià. La mesquita va esdevenir una zona de combats intensos que van ocasionar la destrucció del minaret de la mesquita, construït el 1090. El principal bloc polític de l'oposició, la Coalició Nacional Siriana (CNS), va qualificar la destrucció del minaret de "vergonya indeleble" i de "crim contra la civilització humana".

Tombouctou, a Mali, és una de les ciutats històriques del continent africà. Les seves madrasses i mesquites dels segles XV i XVI li van valdre la inclusió a la llista de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. L'any 2012, el grup islamista radical Ansar Eddine va prendre el control de la major part del nord de Mali amb la intenció d'imposar-hi la llei islàmica. L'organització va destruir diversos santuaris amb pales i pics. També va ser destruïda la Mesquita Sidi Yahya, erigida el 1440. La llegenda deia que la porta de la mesquita seria oberta el dia de la "fi del món".

La gran mesquita de Samarra, construïda al segle IX a la vora del Tigris, al nord de Bagdad, era una de les més grans del món. Un bombardeig va destruir el 2005 els murs i la part superior del seu famós minaret, la torre Malwiya, que feia 52 metres i tenia una rampa en espiral per pujar-hi.

Els budes de Bamian eren estàtues monumentals considerades una meravella del món. Van ser tallats a la roca d'un penya-segat fa 1.400 anys a la regió de Bamian, a l'Afganistan. L'any 2001, els budes van ser destruïts per ordre del mul·là Mohammad Omar, líder dels talibans, després de declarar que eren ídols. Un representant talibà va explicar que la destrucció era una protesta perquè se'ls va oferir ajuda internacional per al manteniment de les estàtues mentre els afganesos passaven gana. Per contra, el ministre d'afers exteriors afganès va afirmar que la causa era purament religiosa.

De vegades, fins i tot la destrucció total d'un monument històric pot ser reparada parcialment. L'actual Stari Most (pont Vell) de la ciutat de Mostar és una reconstrucció de l'original, construït pels otomans al segle XVI i considerat una peça exemplar de l'arquitectura islàmica als Balcans. El pont Vell va ser destruït el 1993 per les forces croates durant la guerra entre croats i bosnians, mentre que la reconstrucció es va inaugurar el 2004.

Construïda el 1866, la Royal Opera House de La Valletta va tenir una història turbulenta. El 25 de maig de 1873, un incendi va destruir gran part del seu interior. Després d'un treball exhaustiu de restauració, el teatre va tornar a obrir les portes quatre anys més tard. L'edifici, però, no va poder sobreviure a la guerra. El 7 d'abril del1942, un atac aeri de la Luftwaffe alemanya va convertir l'edifici en runa. Actualment, les restes han estat remodelades i convertides en un teatre a l'aire lliure.

Feia gairebé 80 metres d'altura, en penjaven 140 llums i tenia vuit costats decorats amb imatges de Buda. La torre de Porcellana de Nanquín, construïda al segle XV, durant la dinastia Ming, no va sobreviure al segle XIX. L'any 1850, durant la guerra civil coneguda com la rebel·lió dels Taiping, les forces rebels van destruir els motius budistes de la torre i l'escala central per evitar que la facció rival l'utilitzés com a torre d'observació. El 1856, els Taiping la van destruir, finalment. El 2010, un empresari xinès va fer una donació equivalent a 138,5 milions d'euros a la ciutat de Nanquín per finançar-ne la reconstrucció.