La història del tren de l'or nazi és pròpia d'una pel•lícula. Durant dècades va ser només un rumor que descrivia com els nazis havien amagat a la regió polonesa de la Baixa Silèsia un tren carregat de joies davant l'avanç dels soviètics, cap al final de la Segona Guerra Mundial. Però dos cercatresors, l'alemany Andreas Richter i el polonès Piotr Koper, van afirmar a l'agost de 2015 que un tercer home havia dibuixat al seu llit de mort l'emplaçament exacte del comboi. Després d'examinar imatges de georadar, el viceministre de Cultura polonès en va confirmar l'existència, si bé uns dies més tard altres autoritats van demanar cautela.

Pocs mesos després, un equip d'enginyers de l'Acadèmia Minera Polonesa va començar a excavar a la zona. Els científics van poder constatar l'existència d'un túnel, però no de cap tren. Tot just fa un mes, Richter i Koper van excavar la zona possiblement per última vegada, però no van trobar res. Serà l'últim capítol de la història del tren de l'or nazi?

Qin Shi Huangdi va ser el primer emperador de la Xina unificada al segle III aC. Poc després d'ascendir al poder, el líder va començar la construcció d'un mausoleu prop de Xi'an, una autèntica ciutat subterrània on seria enterrat envoltat de milers de soldats de terracota de mida natural. Les famoses escultures van ser descobertes el 1974.

L'excavació del mausoleu, però, no s'ha completat, encara. De fet, no s'ha trobat la tomba de l'emperador. Segons l'antic historiador Sima Qian, el lloc de descans de Qin Shi Huangdi està "ple d'artefactes rars i tresors meravellosos", protegit per "ballestes i fletxes preparades per disparar a qualsevol intrús" i envoltat d'un mar de mercuri.

L'any 1917, quan els bolxevics van derrocar i executar els Romanov, la família reial russa, van confiscar els seus tresors. Entre aquests hi havia 52 ous decoratius creats pel famós taller de Fabergé. Actualment, els ous de Fabergé són considerats entre les millors mostres d'artesania mai vistes, però no tots han estat recuperats.

Els revolucionaris van destinar-los al Kremlin, però anys més tard Stalin va començar a vendre'ls per tot el món per aconseguir finançament. En algun moment, vuit dels ous van desaparèixer aparentment sense deixar rastre. Alguns d'ells no han estat vistos des que van ser duts al Kremlin, motiu pel qual es creu que podrien haver estat destruïts. Avui, només set ous de Fabergé romanen perduts, qui sap si tots ells encara en bon estat.

Un dels tresors perduts més fascinants de la història és, sorprenentment, una habitació sencera. La cambra d'Ambre va ser una habitació luxosa que el tsar de Rússia tenia al palau de Caterina, part de la seva residència prop de Sant Petersburg. La sala estava decorada per un conjunt de panells de diferents mides, sòcols i mobles formats per milers d'estelles d'ambre, d'un preu 12 vegades superior al de l'or.

La cambra, un regal de Frederic Guillem I de Prússia al tsar Pere I el Gran, va ser ampliada i considerada l'orgull de Rússia, fins i tot després de la Revolució Russa. Durant la Segona Guerra Mundial, els alemanys van desmuntar la sala i la van portar al castell de Königsberg, a Alemanya. El 1944, les forces aliades van destruir la ciutat i van deixar el castell en ruïnes. La cambra d'Ambre es va perdre per sempre, segurament destruïda. El 2003, l'estança va ser reemplaçada per una còpia a partir de fotografies en blanc i negre de l'original, realitzada amb recursos d'empreses alemanyes.

Entre les joies de la corona britànica n'hi ha algunes que són de les més ostentoses i impressionants que existeixen. Utilitzades en cerimònies de coronació, la major part del temps les joies es mantenen protegides i vigilades en tot moment a la Torre de Londres. El conjunt es compon d'una corona, un ceptre, i altres ornaments.

Les joies de la corona han estat substituïdes, robades i destruïdes en diverses ocasions. Un d'aquests contratemps té com a protagonista el rei Joan I, que el 1216 va perdre el seu equipatge al mar en intentar creuar una zona pantanosa. Entre les seves pertinences, és clar, hi havia les joies de la corona. El monarca va morir de disenteria pocs dies després i el tresor va desaparèixer entre les marees i les aigües tèrboles. Els cercatresors encara el busquen.

No tots els tresors consisteixen en muntanyes de bitllets, metalls preciosos o joies. Els Arxius Nacionals dels Estats Units contenen alguns dels documents més valuosos i rars de la història del país. Tot i que la seguretat és estricta, en diverses ocasions n'han desaparegut peces de valor incalculable.

L'any 2003, algú es va adonar que els documents de patents que descriuen en detall el concepte de Wilbur i Orville Wright per a una màquina voladora no eren al seu lloc. Si bé és cert que hi ha fins i tot un operatiu armat destinat a rastrejar les obres robades dels arxius, serà difícil trobar els documents fins que algú decideixi subhastar-los. Altres ítems que s'havien esfumat, com les fotografies preses pels astronautes durant l'allunatge i les cintes d'àudio de l'accident del ‘Hindenburg', sí que han tornat sans i estalvis.

L'home de Pequín és una subespècie d'‘Homo erectus' descoberta en una cova al sud-oest de Pequín (Xina). Les restes, trobades al llarg de la dècada de 1930, corresponen a uns 40 individus i daten de fa entre 250.000 i 750.000 anys. Entre ells hi ha cranis en bon estat de conservació.

El 1941, amb Pequín sota ocupació japonesa, els fòssils van ser empaquetats en dues grans caixes i carregats en un camió militar dels Estats Units. La seva destinació era el Museu Americà d'Història Natural de Nova York, però coincidint amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial al Pacífic els fòssils van desaparèixer pel camí i mai no s'han recuperat.

Què seria una llista de tresors amagats sense vaixells enfonsats al mar? L'any 1622, el galió espanyol ‘Nuestra Señora de Atocha' tornava a Espanya quan va quedar atrapat en un huracà a la costa de Key West, a Miami. L'huracà va enfonsar el vaixell, que anava carregat d'or, plata i pedres precioses.

Tot i que part del tresor ja va aparèixer el 1985 (les monedes, les joies i els metalls preciosos recuperats per un cercatresors es van valorar en uns 400 milions d'euros), els experts creuen que encara en queda aproximadament la meitat per descobrir. La part de la nau que carregava el botí més valuós, el castell de popa, encara no l'han trobat.

Dutch Schultz (Schulz l'holandès) era un cap del crim de Nova York que controlava un imperi gens menyspreable. Perseguit constantment per evasió d'impostos, va ser capturat i jutjat. Abans, però, Schultz va guardar la seva fortuna en caixes metàl·liques que va amagar a les Catskill Mountains, amb la intenció de recuperar-les quan fos alliberat.

L'holandès va mantenir el lloc en secret per tal de no cridar l'atenció i començar una nova vida. Finalment, va ser absolt dels seus càrrecs i posat en llibertat, però el van matar a trets poc després. Abans de morir, Schultz divagava sobre la ubicació del botí, però les caixes no han aparegut.