Món

Àngel Casals: "Possiblement, com a espècie, mai no hem estat tan lliures com ara"

El professor d'història moderna de la UB és el director científic de la ‘Història de la Humanitat i la Llibertat'

Redacció
2 de març de 2015
Àngel Casals
Àngel Casals

Abans de començar aquesta entrevista, el professor Casals, director científic de la 'Història de la Humanitat i la Llibertat', m'adverteix que la llibertat no és un concepte absolut, que cada societat l'ha interpretat a la seva manera i que, per tant, no té una definició única. Com si reaccionés a les seves paraules, el far de l''Estàtua de la llibertat' de la Biblioteca Arús, on ens trobem, s'il·lumina. Sembla un bon auguri amb el qual començar a preguntar.

Per vostè quin és el moment més determinant de la història de la llibertat?
El més fonamental té a veure amb la descoberta del foc, que aconsegueix independitzar l'ésser humà dels condicionants climatològics com el fred i la manca de llum. El foc socialitza, ja que al seu voltant s'hi reuneixen, i a més, permet cuinar, amb el que això significa pel que fa a la millora de condicions alimentàries.

Sí que anem enrere, creia que faria referència a la Revolució Francesa!
Alguns autors defensen que el que fa més lliure l'home és tot allò que l'allibera del seu ecosistema natural. També va ser cabdal l'ús de l'escriptura, que fixa normes de convivència i memòria. Això és important perquè si no tens identitat no pots tenir llibertat.

La invenció de la impremta també és una de les grans fites que apareix a la 'Història de la Humanitat i la Llibertat'.
Tot el procés que comença en el segle XV, amb la impremta, fins a l'arribada d'Internet, serveix per generalitzar i difondre el coneixement. Es passa d'un punt, a l'edat mitjana, en el qual la informació estava en mans d'uns pocs, que l'administraven a voluntat, a un altre en el qual el coneixement és accessible des de qualsevol indret del món.

Això ens fa més lliures?
Com a espècie, possiblement, no hem estat mai tan lliures com ara. Podem prescindir dels condicionants de la natura pràcticament a qualsevol lloc del planeta, podem viure en llocs que inicialment eren hostils per a la supervivència. Tenim una capacitat d'accés a la informació que no havíem tingut mai. Curiosament, això s'acompanya d'un retrocés pel que fa a la llibertat social. Les lleis de reconeixements de drets són més restrictives avui que fa vuitanta anys. Això és perquè la societat contemporània està disposada a cedir part de la seva llibertat individual a canvi de més seguretat i control. L'estat del benestar del qual gaudim avui és fruit d'un pacte social en aquest sentit.

Tenim més eines i estem més preparats, però socialment som menys autònoms?
No hem de confondre llibertat amb liberalisme. Oblidem-nos de la idea que la història progressa en línia recta. No és veritat que s'acumuli llibertat i prosperitat al llarg de la història. Per exemple, objectivament, al segle XVI els pagesos vivien millor que els obrers del segle XVIII; per tant, no tot progrés s'ha d'entendre en termes de benestar. La història fa moltes ziga-zagues. En el segle XIX, de fet, el servei militar va ser vist com una conquesta social: tothom en peu d'igualtat assumia la defensa del col·lectiu. La idea de ciutadania a Europa tenia en compte que cada individu havia de ser, quan calia, contribuent, votant o soldat.

Convindrà amb mi que hem progressat molt des d'aleshores. En els últims 150 anys hi ha hagut enormes conquestes en tots els àmbits.
Això és indubtable i tots ells surten referenciats en aquesta 'Història de la Humanitat i la Llibertat'. Segurament el món seria diferent si Abraham Lincoln no hagués emprès una croada contra l'esclavatge, o si les sufragistes no s'haguessin encadenat al Parlament de Westminster per fer visible la seva reivindicació a favor dels drets de la dona, o si Gandhi no hagués violat el monopoli estatal de la sal, o si Martin Luther King no hagués protagonitzat la marxa sobre Washington pel treball i la llibertat, o si Nelson Mandela no s'hagués implicat a fons en la lluita contra l'apartheid a Sud-àfrica... O pel que fa a avenços científics: com seria la nostra vida sense la invenció del telèfon, de la penicil·lina, de l'ordinador, del correu electrònic?

L'obra també aprofundeix en els termes de llibertat individual i col·lectiva.
A les edats antiga i mitjana, al nostre continent, la llibertat era concebuda com un dret col·lectiu. L'individu es definia per la seva pertinença a un grup, ja fos la família, un gremi o una religió, que era el que gaudia dels drets. Això va canviar a partir de l'humanisme, en el segle XVI, quan per primera vegada es debat sobre la llibertat individual.

Ningú abans havia fet una història universal posant l'accent en la llibertat. Quin valor afegit hi podem aportar els catalans?
Fer una reflexió així des d'un país de l'Europa occidental, en un context de reculada de les llibertats socials, és molt oportú. A la vegada, ens interpel·la amb la idea que els drets no es guanyen per sempre, els has d'exercir constantment si vols que te'ls respectin. En tercer lloc, trobo que Catalunya pot entendre molt bé el lligam entre llibertat individual i col·lectiva, i entre identitat i llibertat.

El primer volum que sortirà a la venda és el de la Segona Guerra Mundial. Per què?
Aquest any es compleix el 70 aniversari d'aquest conflicte. A més, per bé i per mal som fills de les dues guerres mundials. Després d'aquest conflicte, queda certificat que Europa ja no domina el món, sinó que s'ho disputaran els vencedors de la guerra: els Estats Units i la Unió Soviètica. D'altra banda, algunes qüestions que es plantejaven l'any 1939 tornen a estar vigents, com les desigualtats socials o el qüestionament del mapa polític i les hegemonies al continent.

Àngel Casals va ser el protagonista de l'entrevista del núm. 153 de SÀPIENS.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto