Món

Carlos Aldunate, director del Museu Xilè d'Art Precolombí

"Tot just ara es comencen a reivindicar les cultures autòctones de Xile"

Sònia Casas
1 de febrer de 2012
Carlos Aldunate al pati de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona -  Enrique Marco
Carlos Aldunate al pati de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona - Enrique Marco

El director del Museu Xilè d'Art Precolombí ens parla del mosaic cultural que es va concentrar a la franja compresa entre els Andes i el Pacífic i de l'impacte incaic.

Durant el segle XV, els inques es van fer amb el control de l'Àmèrica andina. Avui són el referent cultura del Perú i una civilització mitificada que ens ha llegat impressionants vestigis arqueològics. Però en aquest cas no volem parlar tant d'ells com de les cultures perifèriques que van quedar sota les ordres dels "fills del sol."

De l'actual Xile, digui'm algunes d'aquestes cultures sotmeses pels inques.
N'hi ha moltíssimes. Els aimares, els atacamenys, els quetxua, els kolla…Tots eren pobles diferents entre si però amb una base cultural comuna, l'andina. Això és un fet cabdal a l'hora d'entendre l'expansió inca.

Per quina raó?
Perquè això és el que els va permetre d'extendre's tant en tan poc temps, només cent anys, de fet. El que van fer els inques va ser aglutinar totes aquests pobles i posar-se al capdamunt de la seva piràmide jeràrquica, a la cúspide social, política i religiosa d'unes societats amb una antiguitat de prop de dos mil anys. D'aquí que l'imperi Inca es consideri una mena de culminació de la cultura andina, just abans de desaparèixer per sempre amb l'arribada dels conqueridors espanyols.

Però com totes les colonitzacions, deuria haver un cert grau de violència.
Els inques eren un poble altament militaritzat i evidentment, van fer ús de la violència. I val a dir que també usaven un tipus de violència molt més subtil, de caracter simbòlic, a vegades tant o més efectiva que la força bruta.

Per exemple?
Els atacamenys, al desert d'Atacama. A la part més elevada d'una de les seves principals ciutats, Turi, hi havia unes torretes circulars que venien a ser el seu recinte sagrat. Allà és on feien els seus rituals, i que sovint incloïen sacrificis humans. Doncs bé, les prospeccions arqueològiques han mostrat com els inques van aplanar totes aquelles estructures per construir-hi una enorme plaça quadrada i eliminar així l'espai religiós.

Per tant, els inques no compartien la mateixa religió que els altres pobles andins.
No, veneraven petits déus familiars, els avantpassats… els inques van imposar el culte al Sol i al seu representant, el rei Inka. Va ser una imposició fructífera perquè, entre altres coses, els va servir per espoliar les mines de la regió.

A Atacama crec que hi ha les mines de coure més importants del món.
I també n'hi ha d'or i de plata. Els inques consideraven les pepites d'or la suor del Sol i a la plata, les llàgrimes de la Lluna. Als seus ulls, això era suficient com per apropiar-se-les.

També ho van fer els conqueridors espanyols sense necessitat de justificar-se.
Sí, i van fer servir la xarxa de camins inques i preinques per extreure tota la riquesa. El camí oficial anava de Potosí fins a Buenos Aires, d'aquí el nom Rio de la Plata. Però els contrabandistes anaven en direcció contrària, cap al Pacífic, i ho feien per Atacama a través de la xarxa de camins desenvolupats per les cultures preincaiques. A diferència dels camins inques: rectes, ben delimitats amb pedres i terraplens i amb infrastructures com ponts, aquests senders eren molt més sinuosos perquè s'adaptaven a la natura, però gràcies a ells els inques van anar conquerint territoris.

Cap al sud, fins on van arribar?
Hi ha diferències entre el que diuen els cronistes espanyols i les proves arqueològiques, però es pot dir que van arribar fins a uns cent a tres-cents quilòmetres al sud de Santiago. El curiós és que en les restes ceràmiques que s'han trobat hi apareixen formes inques amb característiques diaguites, un poble que va preferir aliar-se als inques abans de sotmetre's. Així va ser com els diaguites van conquerir, en nom de l'Inca, tots aquests territoris.

Però, que no els podia aturar ningú?
Sí, ho van fer els mateixos que aturarien poc després els conqueridors espanyols: els maputxes. Els inques els anomenaven aucas, que vol dir salvatges o rebels. En direcció sud, ells eren el primer poble que ja no pertanyia a la cultura andina i per això ja no va poder ser colonitzat.

Per què?
Els andins estaven ben organitzats socialment, de manera que quan es conqueria el seu cabdill, es conqueria tot el poble. Però pels maputxes, cada família era com un regne independent i, és clar, és impossible de conquerir un poble família a família. A més, durant la invasió inca i també durant l'espanyola, els maputxes van crear unes institucions singulars, els topi, que els aglutinava al voltant d'un cabdill militar. Assolida la pau, la institució desapareixia i es retornava a l'estructura familiar tradicional.

Comparat amb el Perú, la societat xilena no sembla interessada a reinvindicar la riquesa de totes aquestes cultures pròpies.
És cert. El problema és que quan es va instaurar la República al segle XIX, el que interessava era crear un sentiment d'unitat nacional i es va escombrar tot aquest llegat cultural. A més, hi hagut una tendència a menystenir-les, a considerar-les actors menors al costat dels inques o d'altres grans civilitzacions precolombines. Tot just ara, comença a haver un cert interès a reivindicar aquestes cultures i, molt especialment, divulgar-les a les escoles.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto