Si feu la cerca "isla de las Muñecas" a Google us esfereireu, perquè les imatges són impactants. Sembla la casa del Chucky de Tom Holland! L'illa és plena de nines trencades, brutes, cobertes de pols i teranyines que van ser col·locades per l'antic propietari del lloc per foragitar l'esperit d'una noia que s'hi havia ofegat temps enrere.

El subsòl del districte 14 de la capital francesa amaga un lloc tenebrós: les catacumbes, una ossera gegant on es calcula que reposen els cossos de sis milions de parisencs, que hi van ser traslladats al segle XVIII quan es van desmantellar els cementiris de la ciutat.

El recorregut transcorre a uns 20 metres de profunditat entre parets d'una estètica romanticomacabra: tenen a la vista l'apòfisi de tíbies i fèmurs i estan adornades amb cranis, que en el seu moment es van utilitzar per fer frisos o formes concretes, com creus i portes. En aquest reportatge us n'expliquem la història.

El seu nom és Aokigahara, un bosc situat al nord-est del mont Fuji que és conegut per ser el lloc que escullen nombrosos japonesos per suïcidar-se. Segons ‘The Japan Times', l'any 2010 més de 200 persones van intentar posar fi a la seva vida en aquest bosc, 54 de les quals amb èxit.

Per cert, el Japó té un altre gran lloc terrorífic, l'illa fantasma de Hashima. Ubicada a 20 quilòmetres del port de Nagasaki, la història de l'illa està lligada a la d'una mina de carbó que va ser localitzada el 1810. Hashima es va convertir en un lloc fantasma quan els seus habitants la van haver d'abandonar, després de la clausura, el 1974, de la mina que li havia donat vida.

Aïllat enmig d'un bosc, al sud de Potsdam, aquest sanatori va ser construït a finals del segle XIX per fer front a una epidèmia de tuberculosi. Després, va ser el lloc on van ser traslladats milers de soldats ferits en la Primera i la Segona Guerra Mundial. Amb la divisió d'Alemanya, el complex va passar a mans soviètiques. Abandonat l'any 2000, l'hospital ha estat escenari de diversos rodatges cinematogràfics, com ‘El pianista', de Roman Polanski, o ‘Valkyrie', de Bryan Singer.

La seva monumentalitat i la seva aparent austeritat donen indicis del seu origen. Situat a la muntanya de Buzludja, a 1.441 metres d'altitud, és conegut com la Casa del Partit Comunista búlgar, ja que es va construir per acollir el congrés homònim. Només va estar obert durant vuit anys. La seva torre de 70 metres i la construcció circular adjacent són, avui dia, una de les relíquies més impressionants que ens va llegar la guerra freda. En aquest vídeo podreu veure'n més imatges.

Nosaltres, els ossos que aquí reposem, els vostres esperem. Aquesta és la inquietant frase de benvinguda amb què es troben els visitants d'aquesta capella de la ciutat d'Évora, a l'Alentejo portuguès. El monjo franciscà que la va construir va voler palesar el caràcter efímer de la vida i ho va aconseguir amb escreix. Les seves parets i columnes estan decorades amb ossos i cranis incrustats i amb algun que altre cadàver dissecat.

Va estar en funcionament entre el 1952 i el 1997, i encara avui està envoltat de misteris, principalment pel gran nombre de pacients que s'hi van suïcidar.

Alguns dels actors de les pel·lícules que s'hi han rodat (‘The Machinist', ‘Frágiles', ‘Ouija' o ‘Los sin nombre') i els treballadors de la residència psiquiàtrica La Pineda, allotjada en una altra ala de l'edifici, asseguren que s'hi respira un ambient estrany, que hi fa una temperatura molt diferent que a l'exterior, que els aparells de gravació no funcionen gaire bé o que s'hi senten sorolls estranys.