Dotze anys va trigar a aparèixer el cos d'Il Duce, i durant tot aquest temps el seu cadàver va passar per amagatalls tan insòlits i surrealistes com el maleter d'un automòbil, una caixa, sota d'un altar o un petit armari. Després de ser afusellat, penjat i exhibit a tota mena de venjances i ultratges en una plaça de Milà l'any 1945, va ser enterrat en una tomba sense nom que, un any després, un grup de simpatitzants feixistes va profanar per robar-ne el cadàver. Dues setmanes després, el van entregar a un sacerdot i aquest va informar les autoritats eclesiàstiques i el govern que, conjuntament, van decidir no comunicar-ho a la població i mantenir ocult el cos del dictador. Finalment, l'any 1957, van retornar les restes mortals a la família, que fins aleshores també n'ignoraven el parador, i el van enterrar a la capella de Predappio.

Era la matinada de l'1 al 2 de març de 1978, tres mesos després de la mort de l'actor, quan Wardar i Ganev, dos mecànics d'automòbils, van entrar al petit cementiri de Corsier-sur-Vevey i van profanar la seva tomba, emportant-se el taüt i les restes del seu cos. L'objectiu del furt era aconseguir una recompensa econòmica, però el seu pla va ser un fracàs absolut, ja que la nul"la experiència dels lladres va provocar que no comptessin amb la reacció d'Oona O'Neill, vídua de Chaplin, que es va negar a pagar el rescat al·legant que el seu marit "ho hauria trobat ridícul". A més, gràcies als registres telefònics, la policia va trobar el jaç dels delinqüents i va recuperar el cadàver. Actualment, el cos del geni del setè art descansa sota un mur d'1,8 metres de formigó, protegit de qualsevol tipus d'assalt.

Hi ha molts dubtes sobre la mort de la soprano nord-americana d'origen grec Maria Callas. El 16 de setembre de 1977, després d'esmorzar al llit, Maria va sentir una punxada al pit esquerre i va morir abans de l'arribada dels serveis mèdics. Quatre dies més tard, es va realitzar el funeral i ràpidament van incinerar el cos i el van enterrar a un cementiri de Paris. Però una nit la tomba va ser assaltada i va desaparèixer l'urna fúnebre de la 'Diva assolutta', que no va ser trobada fins deu dies més tard. El motiu oficial de la seva mort és una crisi cardíaca, però no es descarta un possible suïcidi, ja que la ràpida incineració i el robatori de les cendres van impossibilitar qualsevol tipus d'investigació, fent que la mort de la 'Prima donna' continuï sent tot un misteri avui en dia.

Curiosament, uns anys més tard del retorn del cadàver d'Evita a l'Argentina, la tomba del seu marit, el president Juan Domingo Perón, també va ser profanada. En aquesta macabra operació, els delinqüents van robar les mans del líder del moviment peronista utilitzant una serra elèctrica. En el seu moment, es va parlar que la mutilació s'havia fet per accedir a una caixa de seguretat a Suïssa, que només es podia obrir amb les empremtes dels seus dits o amb una combinació alfanumèrica que hi havia gravada en el seu anell. Dos mesos després del robatori, es van detenir sis sospitosos però cap d'ells va ser acusat formalment. Avui en dia, aquest misteri continua sense cap resposta i les mans de Perón continuen sense aparèixer.

Després d'entregar-se a les autoritats franceses, el mariscal Pétain va ser condemnat per alta traïció a cadena perpètua com a conseqüència de les seves accions durant la Segona Guerra Mundial. Pétain va ser empresonat a l'illa de Yeu, on va morir uns anys després. Les restes mortals del mariscal van ser extretes per uns francesos d'extrema dreta que tenien la intenció d'exigir al govern francès que Pétain fos enterrat en un cementiri militar amb tots els honors que li corresponien pel seu rang i no a l'illa on havia estat presoner durant els darrers anys. Com a resposta, les autoritats franceses van cedir a posar una corona al difunt, però no van permetre que el seu cos s'enterrés en un altre lloc.

El cervell d'Albert Einstein sempre ha estat objecte d'anàlisi i reflexió, ja que durant molts anys nombrosos científics han volgut indagar sobre les capacitats cognitives extraordinàries del físic. Durant l'autòpsia del seu cadàver, el patòleg Thomas Harvey, encarregat d'executar aquesta operació, li va extreure el cervell, i, en lloc de retornar-lo al crani, el va posar en un flascó amb formol. Posteriorment, el va disseccionar i el va partir en trossos que va repartir entre diferents neuròlegs amb l'objectiu d'investigar sobre la naturalesa del geni. Tot i que Harvey va perdre la seva feina i es va arruïnar, gràcies a aquest robatori la científica Marian Diamond va poder confirmar que el cervell del pare de la teoria de la relativitat tenia unes característiques úniques.

La història del cadàver de Thomas Paine és, probablement, una de les més pertorbadores de totes. Després de la mort del polític, un admirador seu va enviar les seves despulles dels Estats Units a Anglaterra i, un cop allà, el seu cos va desaparèixer per sempre. Segons expliquen els rumors, el seu cos va ser mutilat i escampat per tot el món, venent els seus ossos de forma individual i, fins i tot, utilitzant-los com a matèria primera per fer botons. De fet, persones de diferents punts del globus afirmen posseir alguna part del cos de l'anglès, però, en realitat només es tracta d'una infinitat d'incerteses que no s'han pogut demostrar. Avui en dia encara no s'ha trobat cap pista del tot fiable sobre el vertader jaç del cadàver d'un dels fundadors dels Estats Units.