Jefferson va ser l'autor més important de la Declaració d'Independència dels Estats Units el 1776, i és per això que els nord-americans el consideren un dels pares fundadors de la nació i un dels que van projectar el seu país com un imperi de llibertats i democràcia.

La bona reputació del tercer president dels Estats Units no va aconseguir silenciar l'escàndol: després d'enviudar, va mantenir una relació amb una esclava negra, Sally Hemings, que era propietat seva. Els rumors van sorgir durant el segle XIX de la mà d'un enemic polític de Jefferson.

Ja al segle XXI, les investigacions dels historiadors i unes proves d'ADN van demostrar que el president era, probablement, el pare dels sis fills que va tenir Hemings.

Grant va ser comandant general de l'exèrcit dels Estats Units entre el 1864 i el 1869. Sota el seu lideratge els unionistes van aconseguir la victòria sobre els confederats en la guerra de Secessió americana.

Tot i que va lluitar per eliminar els vestigis de l'esclavisme al seu país, per fer complir les lleis que protegien els afroamericans i per suprimir el Ku Klux Klan, Grant és recordat com un dels presidents més corruptes de la història. Tant és així que el fenomen de la corrupció de l'Administració Grant va donar lloc al terme 'grantism' ('grantisme').

El més famós va ser l'escàndol 'Whiskey Ring' ('anella del whisky'), que es va destapar el 1875. Així, polítics, destil·ladors d'aquesta beguda i distribuïdors van apropiar-se d'un munt de milions de dòlars dels impostos sobre el licor. A més, el nepotisme era una realitat: més de quaranta familiars del divuitè president treballaven per al govern i en treien profit.

Grover Cleveland és l'únic president dels Estats Units que va ser escollit en dos mandats no consecutius i el primer demòcrata que va governar després de la guerra de Secessió americana.

Tot i així, els seus oponents republicans no li ho van posar gens fàcil. Quan es van assabentar que Cleveland havia tingut un fill il·legítim amb Maria Halpin abans de casar-se, van centrar la seva campanya en aquest fet. La resposta de l'advocat i els seus seguidors va ser la d'admetre-ho i dir la veritat. Això li va atorgar més credibilitat entre els votants, que el van escollir com a president.

Va ser així com va posar en marxa polítiques liberals i va aturar mesures com la compra de gra per als agricultors texans, empobrits per la sequera, o les pensions per als veterans de guerra. També va emprendre una campanya sanguinària contra els apatxes, a qui considerava un impediment per a l'expansionisme dels colons blancs.

La seva posició neutral durant bona part de la Primera Guerra Mundial i la política intervencionista a l'Amèrica del Sud no va ser un obstacle perquè Wilson rebés el premi Nobel de la Pau l'any 1919. Amb els seus famosos 14 punts, entre els quals destacaven la desaparició de les barreres econòmiques i la reducció de l'armament, pretenia assegurar la pau a Europa. Per fer-ho, va impulsar la creació de la Societat de Nacions, l'organisme que va precedir l'ONU.

Després que el vigèsim vuitè president patís una paràlisi, la seva dona, Edith Galt, va tenir un rol important en el govern i va actuar com a presidenta de facto. Aquest fet va ser durament criticat pels seus adversaris polítics. Aquesta no va ser l'única polèmica vinculada a la seva dona: temps abans s'havia acusat Wilson d'idear un complot per assassinar la seva primera promesa, Ellen Louise Axson, i casar-se amb Galt. El cert és que la futura primera dama i ell es van conèixer després de la mort d'Axson.

El successor de Wilson es va caracteritzar per reduir al mínim la intervenció de l'estat en l'economia. També va implementar polítiques per frenar la immigració, sobretot la provinent del sud d'Europa i dels països orientals. Però si per alguna cosa és recordat Harding és per la polèmica del 'Teapot Dome', l'escàndol més cèlebre de la història del país nord-americà amb el permís, és clar, del Watergate de Nixon.

L'any 1921, Harding va atorgar el control de les reserves petrolíferes Teapot Dome, Elk Hills i Buena Vista al Departament d'Interior, al front del qual hi havia un amic del president, Albert B. Fall. Fall va aprofitar per concedir el control de les companyies a dos empresaris afins, un favor pel qual va rebre 400.000 dòlars en suborns. Quan es va destapar el cas, l'any 1929, Fall va ser condemnat a un any de presó.

Durant la presidència de Harding també es va descobrir l'apropiació de les pensions dels veterans de guerra per part del seu administrador, Charles Forbes, qui també era un famós traficant de begudes alcohòliques i narcòtics. Forbes, a més, es va dedicar a vendre a hospitals privats subministraments mèdics que no havien estat utilitzats durant la Primera Guerra Mundial.

Roosevelt és l'únic president dels Estats Units que va governar durant quatre mandats consecutius, del 1933 al 1945. La seva aposta pel New Deal, una sèrie de mesures polítiques per afrontar la crisi econòmica després del crac del 29, va fer que guanyés les eleccions en tres ocasions. Amb el New Deal va invertir en infraestructures i obres públiques (hidroelèctriques, carreteres, escoles...), que van contribuir a la modernització del país. També va implementar un programa d'ajudes als aturats. 

Va donar suport als aliats durant la Segona Guerra Mundial, però no va intervenir activament en el conflicte fins l'atac japonès a Pearl Harbor. Després del conflicte va impulsar la creació de l'ONU, institució en la qual la seva dona, Eleanor Roosevelt, va tenir un paper important. La primera dama també va participar en la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans.

De fet, un dels motius que va portar Eleanor Roosevelt a dedicar-se a la vida pública va ser el descobriment que el seu marit i la seva secretària, Lucy Mercer, tenien un 'affair'. Aquesta relació va perdurar fins a la mort del president, però no es va fer pública fins a l'any 1966, amb l'aparició de les memòries del secretari de Premsa de la Casa Blanca durant el govern de Roosevelt.

Richard Nixon ha passat a la història de la gran potència nord-americana per ser l'únic president que ha dimitit del càrrec. Després de la còmoda victòria de Nixon contra l'adversari demòcrata George McGovern, Nixon va posar fi a la intervenció dels Estats Units en la guerra del Vietnam i al servei militar obligatori i va presenciar l'aterrament de l'Apollo 11, fet que va marcar la fi de la cursa espacial.

No obstant això, amb la crisi del petroli de l'any 1973 i el racionament de la gasolina, la legislatura de Nixon es va anar complicant. Tot i així, el que va desencadenar la seva mort política va ser l'escàndol Watergate. El cas va començar amb el robatori de documents a la seu del Comitè Nacional del Partit Demòcrata dels Estats Units, a les oficines Watergate de Washington DC i la voluntat de l'Administració Nixon d'encobrir el fet.

Quan es va fer pública la conspiració, el Congrés va iniciar una investigació amb la qual el govern no va cooperar. Aleshores es van descobrir un seguit d'activitats clandestines il·legals per part del govern de Nixon. Per exemple, es va utilitzar la CIA i l'FBI per assetjar activistes polítics i opositors.

Quan l'abús de poder es va fer públic Nixon va dimitir, atès que l''impeachment' (el recurs mitjançant el qual es pot jutjar un alt càrrec públic) havia estat aprovat. L'escàndol va implicar 69 persones, moltes d'elles alts càrrecs durant la presidència de Nixon.

D'actor a polític. Aquest va ser l'ascens de Ronald Reagan. El quadragèsim president dels Estats Units va apostar per mesures econòmiques neoliberals. Amb una gran complicitat ideològica amb Margaret Thatcher, la dama de ferro britànica, ambdós van desregular el sistema financer i van abaixar els impostos. Aquestes polítiques van tenir com a conseqüència la crisi econòmica del 2008.

Reagan va definir l'URSS com "l'imperi del mal" i va donar suport a les guerrilles anticomunistes d'Àsia, Àfrica, Llatinoamèrica i Centreamèrica fins a la fi de la guerra freda l'any 1991. En relació amb aquest tema, entre el 1985 i el 1986 es va destapar l'escàndol Iran-Contra, també anomenat 'Irangate'.

I és el que el govern de Reagan venia armes a l'Iran durant la guerra entre l'Iran i l'Iraq. D'aquesta operació els Estats Units va obtenir 47 milions de dòlars, que van ser invertits, principalment, en finançar la Contra nicaragüenca, el moviment armat creat pels Estats Units per enderrocar el govern sandinista de Nicaragua. Reagan va declarar que aquestes activitats es van dur a terme sense el seu coneixement, però, tot i així, la credibilitat dels Estats Units se'n va ressentir.