Subscriu-t'hi
Món

Els grans mags de la història i els seus aprenents actuals

Us descobrim els il·lusionistes que més va estimar el públic i els que n'apliquen els trucs històrics en l'actualitat

Laura Guarda

Petits enganys o grans il·lusions. La màgia ha atrapat espectadors de totes les edats pels secrets que els mags han mantingut amagats generació rere generació. L'escapisme, la màgia de proximitat, el mentalisme o la telepatia van ser algunes de les habilitats atribuïdes als il·lusionistes més famosos de la història. Tot i la desconfiança en la vertadera màgia, encara hi ha trucs que commouen el públic, tant els que segueixen un espectacle amb grans ornaments, inspirats en les actuacions d'Adelaide Herrmann, com els que es concreten en demostracions de carrer com els de la mentalista britànica Katherine Mills. Et presentem els professors dels mags actuals i els seus inspiradors, entre els quals Harry Houdini segueix sent el més admirat de tots...

1 Lulu Hurst (1869-1950): "Més forta que qualsevol home"
Lulu Hurst, coneguda com "la meravellosa Georgina", va oferir espectacles de força a partir de la llegenda que un llamp li havia atorgat poders quan era una nena -  Wikimedia Commons
Lulu Hurst, coneguda com "la meravellosa Georgina", va oferir espectacles de força a partir de la llegenda que un llamp li havia atorgat poders quan era una nena - Wikimedia Commons

L'exemple de la il·lusió aparentment senzilla va ser encarnat per la maga Lulu Hurst a finals del segle XIX. Hurst, coneguda com "la meravellosa Georgina", va voler demostrar que la seva força física era "superior a la de qualsevol home". El públic quedava impressionat amb la seva força, que, segons la llegenda, es devia al fet que li havia caigut un llamp a sobre quan era petita. Durant les actuacions, un grup d'homes situat a sobre d'una cadira era mogut o desplaçat amb un toc subtil i suau de la maga. Hurst va explicar a l'autobiografia que el truc va consistir a conèixer la mecànica dels cossos, la tècnica de la palanca i la dominació del punt de suport. Aquest coneixement li va permetre oferir espectacles durant els dos anys que va estar als escenaris, davant d'un públic que li va atorgar el sobrenom de "meravellosa" o "poderosa".

Sembla que la societat de l'època no va voler concebre la major força física d'una dona i va preferir creure durant un temps la història dels poders arribats a través d'un llamp.

2 Adelaide Herrmann (1853-1932): creadora del primer espectacle de màgia musical
La "reina de la màgia", Adelaide Herrmann, ambientava els espectacles en diferents zones geogràfiques i històriques -  Wikimedia Commons
La "reina de la màgia", Adelaide Herrmann, ambientava els espectacles en diferents zones geogràfiques i històriques - Wikimedia Commons

Adelaide Herrmann va adquirir fama pròpia després que el seu marit, també mag, morís el 1896. "La reina de la màgia" va oferir espectacles amb tot tipus d'espècies animals i amb grans decoracions que ambientaven l'actuació en diferents llocs del món i èpoques històriques. Un dels espectacles més coneguts va ser la decapitació i restauració del cap o el truc de la bala atrapada, en el qual Herrmann era capaç d'atrapar fins a sis bales. "La reina de la màgia" també va passar a la història com la creadora del primer espectacle de màgia musical, 'Una nit al Japó' (1899).

3 Harry Houdini (1874-1926): escapista i il·lusionista, "el mag de mags"

L'espectacle de la metamorfosi va ser un dels trucs més aclamats de l'il·lusionista i escapista Eric Weisz, conegut internacionalment com Harry Houdini: el mag s'introduïa en un bagul després de ser fermat de mans i peus amb cordes i manilles. El teló s'abaixava i Houdini reapareixia alliberat al cap d'uns segons, allà on hi havia el bagul.

El salt amb manilles a la mar des d'un pont o el fet de treure's una camisa de força mentre penjava d'una grua també van passar a la història com els grans trucs d'aquest hongarès crescut a Nova York. Houdini també va alliberar-se de cadenes i va ser capaç d'escapar-se de barrils, caixes, bidons, sacs, habitacions tancades o gàbies. Tot i el risc de mort d'aquests espectacles, el mag no va morir a causa de cap errada en els trucs, com es va sospitar durant molt de temps.

La mort de Houdini
Una peritonitis va ser la causa de la mort de l'il·lusionista, que va ser causada pel cop de puny a l'abdomen que li va donar William Lances. El jove boxejador havia reptat el mag a una demostració de força i aquest, que també gaudia d'una bona condició física, va acceptar-ho. El cop de puny va arribar per sorpresa i va agreujar l'estat de l'apèndix del mag, que ja estava inflamat. La peritonitis li va provocar la mort als 52 anys, el 31 d'octubre de 1926.

Per cert, cal saber que Harry Houdini va dedicar esforç i arguments a contradir els espiritistes que afirmaven que contactaven amb els morts. Tal va ser la insistència en demostrar que eren uns farsants que va confiar un codi secret a la parella, Beatrice Rahner, coneguda com Bess Houdini, amb la intenció de fer-li arribar en cas de poder contactar-la després de morir. Cap dels espiritistes que la dona va consultar durant 10 anys va aconseguir esbrinar-lo.

4 Tony Slydini (1901-1991): astut i perfeccionista fins a l'extrem

veTony com a diminutiu de Quintino, el nom de naixement; Sly perquè va ser molt astut ('slik', en anglès) i Dini, en honor del gran Houdini. Així va ser com els companys de feina d'un centre d'entreteniment de Nova York van escollir el nom artístic de l'italià Quintino Marucci als anys trenta: Tony Slydini. Però comencem pel principi.

El pare d'aquest mag nascut el 1901 era un amant de la màgia i va procurar traslladar l'interès al fill quan aquest encara era ben petit. Slydini, encara conegut com Quintino Marucci, va treballar seriosament en la màgia després d'emigrar a Buenos Aires amb el seu oncle. No disposava de diners per finançar-se un mestre mag o comprar llibres per iniciar-se, però va practicar intensament trucs existents per tal de millorar-ne els efectes i la il·lusió. 


L'aprenent va mostrar gran atracció pels aspectes psicològics de la màgia des del principi i per això va insistir a controlar les pauses dramàtiques, els silencis o els punts en què el públic havia de fixar l'atenció. Amb tot, va arribar a ser considerat un dels mestres de la "màgia de proximitat": el mag es trobava còmode amb poc públic, perquè les persones gaudien de l'espectacle de ben a prop.

El perfeccionisme de Slydini va ser tal que el mag Dai Vernon va afirmar: "Slydini és l'únic mag que em podria enganyar". De fet, il·lusionistes d'arreu del món acudien al seu estudi per demanar-li consells. Entre d'altres, el truc dels mocadors, un dels més famosos: Slydini, en una visita d'hospital, va fer que un soldat ferit durant la Segona Guerra Mundial guardés els mocadors fermats en el puny, i li va afirmar que el desig que demanés es compliria si el nus desapareixia. 

5 Dai Vernon (1894-1992): "L'home que va enganyar Houdini"
El nom d'aquest mag era David Frederick Winfield Verner, tot i que ell mateix es faria dir Dai Vernon en iniciar-se en el món de la màgia. Canadenc d'origen, va arribar a Nova York als 19 anys, després d'abandonar els estudis d'enginyeria mecànica. Allà va guanyar-se la vida retallant i venent figuretes de paper que representaven els vianants. Vernon va estudiar, llegir i rellegir el llibre 'The Expert at the Card Table', la "Bíblia" dels jocs de mans, en va posar en pràctica els trucs i es va convertir en tot un expert, tant en les estratagemes explicades a l'obra de S. W. Erdnase com en la "màgia de proximitat", la realitzada davant de poc públic.

"L'home que va enganyar Houdini"
L'anècdota que li va atorgar la fama i per la qual se'l va començar a conèixer com "l'home que va enganyar Houdini" va succeir a Chicago el 1919. Houdini presumia que podia esbrinar qualsevol truc de màgia veient-lo només tres vegades. El jove Dai Vernon va realitzar el 'truc de la carta ambiciosa' fins a vuit vegades davant el gran escapista i aquest va partir sense haver-ne entès el secret. Vernon va aprofitar el sobrenom que li va donar la fama en la propaganda personal fins als anys trenta. 

La dona dividida en dues parts
Vernon també va dur a terme la il·lusió de "la dona dividida en dues parts" i va ser conegut per les innovacions musicals i de ball en l'espectacle de l''Arlequí', on transformava una corda en una bola de billar, o uns guants en coloms.

La seva professionalitat va ser reconeguda internacionalment. Va instruir diferents mags que el van conèixer com ‘El Professor' mentre va viure a la residència del Castell Màgic de Hollywood, un club exclusiu conegut com 'The Magic Castle', on es van dipositar les cendres del mag després que morís el 21 d'agost de 1992. El següent vídeo mostra Vernon en el "clàssic truc" de fer desaparèixer tres boles entre "gots màgics":


6 Manuela Rejas – La maga violeta (1924-2010): la primera dona il·lusionista a Espanya

Manuela Rejas era encara una nena quan va veure com un grup de falangistes interrompien l'espectacle d'un mag de carrer. La insistència d'aquests seguidors de Primo de Rivera va impedir que l'artista pogués recollir els estris abans que se l'emportessin, i va demanar a la nena que els guardés. El mag mai no va tornar i aquest maletí es va convertir en el primer contacte de Rejas amb la màgia.


La primera dona amb el carnet d'il·lusionista
Nascuda a Moralzalzal (Madrid), Rejas recorda les dificultats d'haver estat la primera dona a disposar del carnet d'il·lusionista per poder treballar en un circ: "M'han dit coses horribles per ser dona i maga". Tanmateix, ella va tenir sempre clar que "no volia ser l'ajudant, sinó protagonitzar els espectacles de màgia". Rejas va dominar els números de mentalisme i telepatia i va realitzar "tot tipus de trucs" fins als 83 anys, "sempre per il·lusionar el públic". El curtmetratge 'Violeta y el baúl americano' explica la història d'aquesta maga de postguerra que va morir el 6 de març de 2010. Us n'oferim un tast a continuació:

7 Juan Tamariz (1942): expert en cartomàgia i teòric de la màgia actual

Aquest mag madrileny va conèixer la màgia en observar un espectacle amb els pares quan tenia 4 anys. L'edat mínima per ingressar a la Societat Espanyola d'Il·lusionisme era de 20 anys, però un jove Juan Tamariz ho va voler intentar abans d'hora: als 16 no va ser acceptat, però als 18 els examinadors es van quedar tan astorats que van passar per alt el requisit de l'edat. Com el mag Slydini, Tamariz és un expert en la desviació de l'atenció, una tècnica usada en els espectacles de cartomàgia i proximitat. El seu aprenentatge i renovació constant li van fer rebre el primer el Premi Mundial de Cartomàgia per l'espectacle 'El número de París' (1973), en què va sorprendre el públic realitzant un truc de cartes mentre feia sonar l'harmònica. Amb tot, el fundador als anys 70 de la Escuela Mágica de Madrid, juntament amb altres companys, és considerat en l'actualitat un dels teòrics de la màgia més respectats. El mag també forma part de la Gran Escuela de Magia Ana Tamariz, fundada amb la filla, que dirigeix i dóna nom a l'escola.


8 David Copperfield (1956): "La llegenda viva"

La persona més jove admesa en la Societat Americana de Mags va ser un nen de 12 anys anomenat David Seth Kotkin, o com es feia dir llavors, "Davino el nen mag". Copperfield, que encara no era conegut amb aquest nom, va començar a practicar aquest art als 10 anys, i als 16 ja impartia un curs de màgia a la Universitat de Nova York. El musical 'The Magician Man', a Chicago, va ser el primer espectacle que va protagonitzar amb el nom artístic de David Copperfield, que estava inspirat en una de les obres de Charles Dickens. Protagonista durant gairebé 20 anys del programa 'La Màgia de David Copperfield', el mag va aconseguir un reconeixement mundial fent desaparèixer l'estàtua de la Llibertat, levitant sobre el Gran Canyó, traspassant els murs de la Gran Muralla xinesa o escapant-se de la presó d'Alcatraz. Entre d'altres, el mag ha rebut el premi al Mag del Segle i el títol de 'Llegenda viva', atorgat per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.

9 Criss Angel (1967): travessar vidres sense trencar-los

Criss Angel és el primer mag que ha guanyat cinc vegades el Premí Merlí de l'Associació Internacional de Mags; en concret se'l va emportar els anys 2001, 2004, 2005, 2007 i 2008. Un truc de màgia de la tieta Stella el va fer apassionar-se per aquest món quan tenia 7 anys. Christopher Nicholas Sarantakos va actuar per primera vegada als 13 anys, i després d'entrenaments intensos va arribar a conduir el programa 'Mindfreak', emès també al Japó.

Escapisme, levitació o caminades sobre l'aigua deixen bocabadats el públic d'aquest mag de carrer, que s'inspira en el "gran" Harry Houdini, com ha reconegut en diferents ocasions. Un dels trucs més sorprenents d'aquest il·lusionista novaiorquès consisteix a travessar un vidre dur davant del públic i les càmeres del programa:


10 Katherine Mills (1983): la mentalista de carrer del segle XXI

La mentalista Katherine Mills va estudiar psicologia després d'apassionar-se des de petita per l'efecte que causaven els trucs d'alguns mags com David Blaine: la nena s'afanyava a gravar els espectacles i visionar-los tantes vegades com calgués per arribar a entendre l'enigma de cada truc. La maga és membre del Cercle Màgic des del 2008, organisme fundat el 1905 per garantir la seguretat de la màgia i preservar els secrets d'aquest art al llarg de la història. Actualment és considerada una de les millors magues de carrer, tot i dominar els espectacles de proximitat i els del gran públic. La tècnica de mentalista o la il·lusió de fer desaparèixer objectes de les persones que passegen per ciutat protagonitzen el programa televisiu que ara condueix, 'Katherine Mills: Mind Games'. En el següent vídeo Mills simula endevinar, o endevina, el codi PIN del mòbil dels participants...

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto