Actualitat i fets històrics per reviure la història
Cerca...Els pitjors accidents de tren de la història
T'expliquem quines han estat les catàstrofes ferroviàries amb més víctimes entre els anys 1915 i 2004
Excés de velocitat, explosions de gas o búfals marins van ser algunes de les causes dels grans desastres ferroviaris de la història. Els motius van ser de vegades confusos, així com el nombre de víctimes, sovint minimitzat pels governs corresponents. En alguns casos, la sobrecàrrega de passatgers va ser clau en el descontrol del vehicle; en d'altres, semblava que el destí ja havia previst la tragèdia, com en el viatge que van fer sense frens (gairebé) els soldats francesos que tornaven a casa el desembre de 1917.
Es diu que el líder mexicà Venustiano Carranza va donar permís als revolucionaris ubicats a Guadalajara perquè els familiars els visitessin a la ciutat. Va ser en l'equador de la Revolució Mexicana (1910-1920) quan el conductor d'aquest tren que transportava 900 persones va perdre el control en el tram conegut com "el pendent de Sayula": la sobrecàrrega dels 20 vagons, disposats especialment per a aquest trajecte, va provocar la precipitació del vehicle per aquell barranc el 22 de gener de 1915. L'accident va deixar més de 600 morts.
Altres versions de la tragèdia apunten que l'accident va ser provocat, a causa dels enfrontaments entre els diferents grups revolucionaris en el Mèxic de l'època. Sigui com sigui, ha quedat en la memòria com a l'accident ferroviari més greu del país.
Les nevades i un fred insuportable van ser claus en un accident que va provocar la mort d'unes 800 persones: el 'tren Correu' va emprendre la ruta romanesa entre les ciutats Galati i Iasi l'11 de gener de 1917. Refugiats, ferits i soldats que fugien de l'atac alemany a la zona eren els ocupants dels 26 vagons d'aquell comboi.
El tren anava amb retard a causa de les nevades, que dificultaven la circulació. Alguns passatgers que viatjaven al sostre del vehicle van morir congelats; alguns dels que eren a l'interior també van patir les baixes temperatures, perquè les finestres del tren no tenien vidres.
Els operadors van intentar reduir la velocitat de la locomotora abans d'entrar a l'estació de Ciurea, quan només quedaven 10 quilòmetres per arribar a la destinació final, però només van funcionar els frens dels dos primers vagons i el tren va descarrilar i es va incendiar el 13 de gener de 1917.
La manca de locomotores disponibles va comportar que s'ajuntessin dos trens per formar un vehicle amb cabuda per a uns 1.000 passatgers. Molts eren els soldats francesos que es trobaven al front italià durant la Primera Guerra Mundial, que van emprendre el viatge de tornada a casa el 12 de desembre de 1917.
El vehicle disposava de 19 vagons, però només tres tenien frens automàtics, de manera que es van posar set homes, en alguns dels vagons que no en tenien, per activar el fre de mà quan fos necessari. El conductor, que coneixia bé el recorregut i les dificultats del trajecte, es va negar a realitzar el viatge en aquelles condicions. Tanmateix, el tren va partir perquè el conductor va ser amenaçat a punta de pistola per un oficial francès.
El descarrilament es va produirquan el ferrocarril descendia pels Alps: poc després de passar l'estació de Modane va assolir els 135 quilòmetres per hora. Tot i que el conductor va intentar frenar, el tren va descarrilar i es va incendiar a prop de la població Saint-Michel-de-Maurienne. Es creu que uns 700 o 800 soldats, fins i tot més, van morir en aquell accident.
Aquest va ser un dels accidents ferroviaris més greus i complexos ocorreguts a Espanya: entre 200 i 500 persones van morir després del xoc de fins a tres trens dins un túnel proper a Torre del Bierzo (Lleó), el 3 de gener de 1944.
El tren correu exprés número 421 realitzava la ruta Madrid - la Corunya en un viatge ja problemàtic: el ferrocarril, de 12 vagons i amb 800 passatgers, tenia els frens de la locomotora principal en mal estat, motiu pel qual portava una locomotora extra per solucionar el problema. Tanmateix, aquesta va ser desenganxada abans d'arrencar perquè també era defectuosa.
El correu exprés va agafar una gran velocitat en el pendent posterior a la localitat de Brañuelas (Lleó) i sense possibilitat de frenar va xocar contra una locomotora de tres vagons en el túnel número 20 del trajecte: aquest primer impacte va provocar l'incendi de sis vagons, descarrilats en aquell espai reduït. Poc després, un tren de mercaderies carregat de carbó, que no va rebre l'avís de l'accident, tampoc no va poder frenar i va topar amb els dos vehicles anteriors.
Els afectats també van patir la censura franquista: segons el règim, només hi van morir unes 57 persones, quan, en realitat, es creu que la xifra de víctimes era d'entre 200 i 500. La pel·lícula 'Túnel número 20', de Ramón de la Fontecha, va recollir els fets i va guanyar el Goya al millor curtmetratge documental l'any 2003:
El 2 de març de 1944, el tren 8017 havia de realitzar el trajecte Salermo - Potenza. Uns 35 dels seus 47 vagons estaven lliures i 20 d'aquests tenien les portes obertes, de manera que fins a 650 persones van poder pujar-hi a les estacions d'Èboli, Perrammo i Romagnano.
Hi ha diverses versions que expliquen per què el tren es va aturar a un túnel que hi havia a vuit quilòmetres de Balvano: unes apunten que els maquinistes van rebre l'avís de l'existència d'un obstacle a la via (potser un altre tren); d'altres, que el ferrocarril es va avariar. La qüestió és que el vehicle es va aturar dins del túnel a les 23.40 h, deixant només tres vagons a l'aire lliure: els passatgers van respirar un excés de monòxid de carboni provinent del carbó de mala qualitat que feia funcionar la maquinària –durant el conflicte va ser difícil aconseguir carbó en bon estat. Aquest gas va provocar el que es coneix com "mort dolça" de més de 520 passatgers.
Els motius del descarrilament d'aquest tren encara no són clars, així com tampoc el nombre de persones que hi van deixar la vida. Segons algunes fonts, van morir un miler de persones; d'altres van estimar-ne dues mil o, fins i tot, tres mil, segons van recollir alguns mitjans.
Segurament, la pluja i el vent van incidir en l'accident, com també l'aparició d'un búfal marí en les vies, segons l'explicació dels fets que va donar el maquinista. Aquest tren estava dissenyat per transportar uns 500 passatgers en nou vagons. L'accident va evidenciar que el vehicle anava sobrecarregat.
El conductor va activar el fre de manera insistent en veure que un búfal marí creuava el carril en les proximitats del pont del riu Kosi (Bihar), però no va poder evitar l'accident. La majoria dels passatgers va morir per l'impacte de la caiguda o ofegats després que els vagons es precipitessin a l'aigua. Es calcula que uns 200 cossos mai no van ser recuperats.
L'accident del tren que realitzava el trajecte entre Addis Abeba (Etiòpia) i el país fronterer Djibouti va ser provocat per un excés de velocitat en un revolt pronunciat. El vehicle, de cinc vagons i amb uns mil passatgers, va descarrilar a Awash, a prop de les localitats etíops d'Arba i Kora, després que el maquinista no aconseguís reduir la marxa abans d'un revolt. Quatre dels vagons es van precipitar per un barranc, en un xoc que va causar la mort d'unes 428 persones i més de 500 ferits.
Els equips de rescat van treballar durant tot un dia per localitzar supervivents entre els vagons. Segons va informar 'El País' el 15 de gener de 1985, les persones en estat més greu van ser evacuades en helicòpters als hospitals d'Awash, Metahara i Natzaret.
L'accident de tren més greu de la història de Rússia va afectar dos trens de la línia regional Kúibixev. Una fuga de gas va generar un núvol inflamable a una zona no urbanitzada situada a 50 km de l'actual ciutat d'Ufa i les espurnes provocades pel fregament de les rodes amb les vies van causar una gran explosió en topar amb el gas. La combustió va causar la mort de 575 persones, més de 600 ferits, la destrucció d'ambdós trens i la de la vegetació de la zona.
Perquè ens en fem una idea: es diu que l'explosió va ser tan potent que va activar l'alarma de la Defensa Aèria Nord Americana. En el següent vídeo es poden veure algunes de les imatges de la tragèdia:
Una botella de gas va explotar en el cinquè vagó del tren que realitzava el trajecte el Caire – Luxor. L'incendi d'aquella matinada del 20 de febrer de 2002 es va propagar a set dels deu vagons. El vehicle va recórrer fins a 7 km mentre s'incendiava, de manera que moltes de les víctimes van morir cremades –també part de les que van saltar del tren per evitar el foc.
Les xifres oficials van xifrar els morts en 383, tot i que la sobrecàrrega va apuntar a un nombre major de morts en investigacions posteriors: molts cossos gairebé van desaparèixer a causa de la gran exposició.
El tren 'Queen of the Sea', amb més de 1.700 passatgers, també va patir les conseqüències del tsunami que va afectar el sud-est asiàtic l'any 2004. Els maquinistes van decidir aturar el vehicle a la localitat de Peraliya, a 200 metres de la mar, en rebre el senyal d'augment del nivell de l'aigua. Alguns passatgers van decidir quedar-se en l'interior del tren; d'altres van pensar a refugiar-se darrere el vehicle, i d'altres van pujar al sostre per evitar ser arrossegats per la màquina. Una primera ona va desplaçar alguns dels vagons de les vies, però la segona va arrasar i desmuntar l'estructura del vehicle: els seus 9 metres d'alçada van provocar la mort de gairebé tots els passatgers; només 12 van sobreviure.
Comentaris